INFORME: Avui, dia de Sant Antoni del Porquet

 

Avui, dia 17 de gener és el dia de Sant Antoni, també dit "del Porquet" o "de les Barbes Blanques", de gran arrel en  les celebracions valencianes el foc, sempre purificador, però que enguany no podrem celebrar com sempre: la Covid-19, mana!

Sant Antoni forma part del patrimoni cultural dels valencians,on ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics. De sempre, a les llars de llauradors hi havia el costum antiquíssim, també a Tavernes, de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Encara hi ha cases de llaurador antigues on aquesta presència del sant es palesa amb aquest taulell, on es representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet i envoltat pels animals domèstics. 

 

 

Una tradició que cada any es difumina més en la memòria col·lectiva dels valencians en haver perdut importància la tasca dels animals en una societat eminentment agrícola, com era la vallera fa unes dècades.

 

 

Com era la diada de Sant Antoni a Tavernes fins a la meitat del segle passat 

Ho hem explicat en anys anteriors, però sempre és bo recordar tradicions i festes que, pel pas del temps, els canvis en els costums, i fins i tot, canvis en les economies locals s'han perdut. Antigament Sant Antoni era una gran festa local a Tavernes, tot i que ha perdut el caràcter festiu, i tothom sap com els darrers anys calia ajustar-ne la celebració als caps de setmana pròxims al dia del sant.

La celebració de Sant Antonio a Tavernes era molt diferent fins la dècada dels 50 del segle passat, quan tota la ciutat es bolcava en la festa, amb la total i plena participació de les dues confraries, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la diada i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.

Arxiu: Benedicció actual dels animals i mascotes

 

El dia començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la bona fama que tenien els predicadors que des de la trona escampaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.

La benedicció era davant de l’església de Sant Pere (encara no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va haver de celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.

Arxiu: Benedicció actual dels animals i mascotes

Els rossins i les haques desfilaven davant el sant amb les millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com les corredories i continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. Genet i cavall formaven un tot en les veloces corregudes, no exemptes de perill de caure, demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren els carros dels llauradors, preparats i arranjats en perfectes carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls.

Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població.

 

Tornem ara a la realitat del moment, quan no podem festejar el sant - maleïda pandèmia- però com tenim per costum, podem recordar-lo  amb la lectura dels goigs  que tots els anys el professor i escriptor d'Otos, Joan Olivares, i des de fa més de 20 anys, escriu i on ens recorda també els esdeveniments de l'any passat,  amb la Covid-19 amb protagonisme especial.

 

I per la nostra banda, res més. Visca Sant Antoni del Porquet, amb l'esperança de celebrar-lo com cal l'any que ve...

 

Lloat siau, sant Antoni.
Mos haureu de disculpar,
però no estem per a gaites,
aixina que anem al gra:

Segurament, car patró,
recordeu que l’any passat
ploràvem amargament
per unes calamitats
que, en aquell moment, pensàvem,
no podien ser més grans.

Que si el preu de les taronges,
que els caquis ni regalats
que si Trump i que si el Brèxit,
que si el calfament global,
que els jóvens se’n van del poble,
que el futur pinta fatal.

La fi del món pareixia
que estava a punt d’arribar.
Qui mos havia de dir
que al pastís d’adversitats
faltava la cirereta
de la pandèmia global!

Aixina que, sant Antoni,
encâ que mos sàpia mal,
vos quedeu sense foguera
ni bunyols, coets ni sopar,
ni coques ni processons,
ni gossos, gats ni pardals.

No penseu que és per venjança.
No vos volem castigar,
ni encara menys baratar-vos
per un atre patronat.
 
Lo que passa, sant Antoni,
és que el món ha entropessat
en una pedra més xica
que una agulleta de cap,
i totes les grans certeses
de sobte s’han capgirat.

Però , mireu, la desgràcia
mos ha fet reflexionar.
Les coses que pareixien
abans les més importants
s’han quedat ben a la cua
i unes atres van davant.

En primer lloc, la salut
de familiars i arrimats,
de veïns i coneguts,
forasters i emigrants,
dels que patixen misèria
i tota la humanitat.

I tot seguit, l’alegria,
l’estima , la caritat,
la bona fe, la justícia
i la generositat.

Perdoneu que, per la rima,
quede un poc desordenat.
Els cotxes grans, els viatges,
els luxes i vanitats
els hem deixat ben arrere,
alguns fins els hem borrat.

No remugueu, sant Antoni,
que encara no hem acabat.
De la festa del Patró,
tampoc mos hem oblidat,
però han quedat en el ranking
una escaló més avall.

Per sort, gràcies a la ciència,
als metges i els practicants,
la llum al final del túnel
ha començat a brillar.

Ja podeu estar tranquil,
si tot lo món fa bondat,
mos posarem la vacuna
i l’any que ve a celebrar
la festa més gran del poble,
la del sant més estimat,
amb alegria i salut
i amb el fervor redoblat

Sense oblidar la lliçó
que el virus mos ha donat:
serem humils, solidaris
i mos voldrem com germans,
com vós, benvolgut patró,
estimeu els animals.

Pregueu a Déu, sant Antoni,
que mos guarde de tot mal,
de furgaes de dimoni
i de virus coronats.

Doneu records a sant Pere,
a sant Roc, a sant Josep,
als bons santets de la Pedra i
tota la cort celestial,
i l’amoret més sentit
als que al cel se n’han pujat.