Més de 1.200 metres cúbics de fang es calcula que seran extrets de la que serà la primera draga del llac de la Goleta.

Uns 500 contenidors es calcula seran els necessaris per poder traslladar tot el fang que la draga està extraient del fons del llac de la Goleta. Cal indicar que cada contenidor té una capacitat sobre els 2’5 metres cúbics amb la qual cosa ens aniríem a 1.250 metres cúbics de fang, quantitat que es calcula es pot extraure. Aquest fang, per l’alt contingut en matèria orgànica que té, es pot destinar a adobs de camps.

La draga extrau el fang, però també els elements més diversos: envasos de plàstic, llaunes de conserves, plàstics, rajoles i pedres, entre altres objectes, acumulats durant molt de temps, i molts dels quals han estat llançats per l’home al llac.

I una evidència clara que es  confirma amb els treballs:  el llac no hauria estat mai dragat, un fet que confirmaven alguns dels veïns que seguien els treballs des de la vorera del llac i que viuen a les rodalies. “Mai no hem vist un treball com el que fan ara”.

En aquest context,  parlaven de l’actuació de l’any 2005, però indicaven que no tenia res a vore amb el treball que ara s’efectua. Recordaven que es va limitar a fer un camí cap a l’interior del llac, on una retroexcavadora es va amuntegar mundícia i pedres per fer l’illeta d’enmig, i després va eliminar el camí. Aquesta actuació va coincidir, com algunes vegades hem explicat ací, amb l’eliminació de tota la massa   vegetal autòctona (boga, canyís, lliris...) que havia crescut en el llac, amb la qual es va eliminar també un refugi per a aus i la possibilitat d’una oxigenació de les aigües.

Els treballs de draga continuen i duraran encara algunes setmanes. El sistema de treball és el següent: la màquina de dragar extrau amb la cullera el fang del fons i el transporta fins a la vorera, on queda dipositat durant un temps perquè escorrega l’aigua i queden només els elements sòlids, majorment arena.  Ja secs,  i amb contenidors són transportats i dipositats a unes terres sense cultivar.

Un treball, però amb mitjans i maquinària pesant, semblant al tradicional de “fer bassa” o “fer sèquia” i que empraven els llauradors vallers per obtindré més i millor aigua per al reg fa algunes dècades, només que aquell es feia amb ferramenta manual, cabassos i amb la força dels braços.