Ahir divendres, dia 20, la Biblioteca Municipal de Tavernes va ser l’escenari escollit per la Fundació Girbes per a presentar la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, en concret “La bona lletra”.
L’acte va estar protagonitzat per Carles Mulet, traductor del llibre, María José Micó, presidenta de la Fundació Rafael Chirbes, Juli Capilla com a responsable de l’editorial “Lletra Impresa Edicions” i la regidora de Cultura, Encarna Mifsud.
Les intervencions de les distintes personalitats giraren al voltant de l’escriptor valler, Rafael Chirbes, del seu món literari i, com no, també del seu món vivencial.
Més explícit va ser Carles Mulet, traductor del llibre que explicava als assistents com la novel·la, narrada en primera persona per la protagonista Anna, ens conta les peripècies vitals d'una família humil, de vençuts republicans, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista de la postguerra.
Deia Carles Mulet que la traducció intenta posar a l’abast de tot el públic lector en la nostra llengua aquesta obra tan valenciana de Girbes, valenciana en la concepció, el tema i els personatges, però que l’autor no va poder afrontar en valencià, “la llengua natural en què l’hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables".
De fet, recordava com Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i sempre es va lamentar no haver-se pogut expressar-se literàriament amb ella. Ací podem nosaltres afegir que hi ha declaracions de Rafael Chirbes que confirmen com sempre indicava que la seua llengua familiar era el valencià, però que no sabia escriure’l. I ho culpava de les circumstàncies i recordava com a ells - ni a cap xiqueta i xiqueta de la seua generació- ningú no els va oferir un llibre en valencià i d’això també va tindre un record en l’emotiu acte que Tavernes el va declarar “Fill predilecte” de la ciutat. “Hem sigut una generació analfabeta en la llengua materna” confessava.
El traductor assenyalava que fer una traducció d’una obra intentant acostar el llenguatge literari valencià al col·loquial dels personatges ha suposat una tasca difícil perquè no es podia posar en boca de persones humils expressions massa literàries com “aleshores”, per exemple. També indicava que s’havia de fer un llenguatge entenedor i que pogueren sentir com a seu i propi els lectors de Girona, l’Alguer o Andorra
Cal remarcar que “La bona lletra” conforma, juntament amb “Mimoun”, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són “més nouvelles que novel·les”, cosa que li va permetre “un treball més polit, d’orfebreria”.
L'autor
.
Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques
.
Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques
La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003).
Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada