Uns 500 contenidors es
calcula seran els necessaris per poder traslladar tot el fang que la draga està
extraient del fons del llac de la Goleta. Cal indicar que cada contenidor té
una capacitat sobre els 2’5 metres cúbics amb la qual cosa ens aniríem a 1.250
metres cúbics de fang, quantitat que es calcula es pot extraure. Aquest fang, per
l’alt contingut en matèria orgànica que té, es pot destinar a adobs de camps.
La draga extrau el fang, però també els elements més diversos: envasos de plàstic, llaunes de conserves, plàstics, rajoles i pedres, entre altres objectes, acumulats durant molt de temps, i molts dels quals han estat llançats per l’home al llac.
La draga extrau el fang, però també els elements més diversos: envasos de plàstic, llaunes de conserves, plàstics, rajoles i pedres, entre altres objectes, acumulats durant molt de temps, i molts dels quals han estat llançats per l’home al llac.
I una evidència clara que
es confirma amb els treballs: el llac no hauria estat mai dragat, un fet que
confirmaven alguns dels veïns que seguien els treballs des de la vorera del llac
i que viuen a les rodalies. “Mai no hem vist un treball com el que fan ara”.
En aquest context, parlaven de l’actuació de l’any 2005, però indicaven que no tenia res a vore amb el treball que ara s’efectua. Recordaven que es va limitar a fer un camí cap a l’interior del llac, on una retroexcavadora es va amuntegar mundícia i pedres per fer l’illeta d’enmig, i després va eliminar el camí. Aquesta actuació va coincidir, com algunes vegades hem explicat ací, amb l’eliminació de tota la massa vegetal autòctona (boga, canyís, lliris...) que havia crescut en el llac, amb la qual es va eliminar també un refugi per a aus i la possibilitat d’una oxigenació de les aigües.
En aquest context, parlaven de l’actuació de l’any 2005, però indicaven que no tenia res a vore amb el treball que ara s’efectua. Recordaven que es va limitar a fer un camí cap a l’interior del llac, on una retroexcavadora es va amuntegar mundícia i pedres per fer l’illeta d’enmig, i després va eliminar el camí. Aquesta actuació va coincidir, com algunes vegades hem explicat ací, amb l’eliminació de tota la massa vegetal autòctona (boga, canyís, lliris...) que havia crescut en el llac, amb la qual es va eliminar també un refugi per a aus i la possibilitat d’una oxigenació de les aigües.
Els treballs de draga
continuen i duraran encara algunes setmanes. El sistema de treball és el següent:
la màquina de dragar extrau amb la cullera el fang del fons i el transporta
fins a la vorera, on queda dipositat durant un temps perquè escorrega l’aigua i
queden només els elements sòlids, majorment arena. Ja secs,
i amb contenidors són transportats i dipositats a unes terres sense
cultivar.
Un treball, però amb mitjans i maquinària pesant, semblant al tradicional de “fer bassa” o “fer sèquia” i que empraven els llauradors vallers per obtindré més i millor aigua per al reg fa algunes dècades, només que aquell es feia amb ferramenta manual, cabassos i amb la força dels braços.
Un treball, però amb mitjans i maquinària pesant, semblant al tradicional de “fer bassa” o “fer sèquia” i que empraven els llauradors vallers per obtindré més i millor aigua per al reg fa algunes dècades, només que aquell es feia amb ferramenta manual, cabassos i amb la força dels braços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.