El “IV Dia Internacional de la Traducció” s’ha celebrat a Tavernes per quart any consecutiu, amb gran èxit. La iniciativa de l’escriptora i traductora vallera Encarna Sant-Celoni i Verger també es realitzarà pròximament a Alboraia i a València ciutat.
La celebració commemora la mort de Jeroni d’Estridó, el traductor de la Bíblia, patró d’intèrprets, traductors i torsimanys i és, per extensió, la festa que reivindica la gran tasca de les persones que es dediquen a acostar a cada cultura les creacions literàries dels millors autors que han escrit en altres llengües.
A la Casa de la Cultura, a les 12 h. i amb una notable assistència de públic, Encarna Sant-Celoni ha presentat Margarida Castells, traductora d’àrab i doctora en Filologia Semítica, que ha llegit un text ben interessant, preparat per totes dues, en el qual s’ha posat de relleu l’existència dels diversos sistemes d’escriptura, els quals reflecteixen la gran varietat de llengües del món: els ideogrames xinesos, els caràcters cuneïformes mesopotàmics, l’alifat àrab clàssic i els diversos alfabets.
El nostre alfabet actual, com és sabut, prové del llatí i aquest no és més que una adaptació de l’alfabet grec, el qual, al seu torn, deriva del fenici, de la cultura d’aquells antics habitants de les costes de l’orient de la Mediterrània que, de fet, són considerats els creadors del sistema “alfabètic”; és a dir, aquell que pretén representar cada so amb una lletra.
És bo recordar que, malgrat la globalització actual, hi ha molta gent que escriu en alfabets diferents al llatí, i això és una sort i una riquesa que cal preservar, perquè els alfabets són l’expressió gràfica de la diversitat humana que embelleixen el planeta. Moltes de les persones que ara tradueixen del xinés, del japonés, del rus, del sànscrit, del grec, del persa, de l’àrab o de l’hebreu, posem per cas, han fet l’esforç d’aprendre l’alfabet d’una o més d’aquestes llengües per poder transmetre’ns els millors textos d’aquestes cultures, i els ho hem d’agrair.
Tot seguit, Encarna Sansalo ni va agraïr la col·laboració del cantautor local Quim Sanç, en substitució de la cantant Eva Dénia, que ha hagut de cancel·lar la seua prevista actuació per prescripció mèdica, a causa d’una laringitis.
Quim Sanç ha sabut delitar l’auditori amb dues precioses cançons: “Torna a Sorrento”, composada el 1902 per Ernesto de Curtis, amb lletra en napolità del seu germà Giambattista, traduïda encertadament al valencià pel mateix Quim; i “Atzura”, (Azzurro) la famosa cançó composada el 1968 per Paolo Conte que interpretava Adriano Celentano i que han traduït Encarna Sant-Celoni i Margarida Castells.
També “L’Ajunt de la Bóta” ha meravellat el públic amb dues interpretacions esplèndides que ells han versionat de les originals: “La nit” (Blue Moon), composada el 1934 per Richard Rodgers i Lorenz Hart i “La vida és bella”, cançó de la pel·lícula homònima composada el 1997 per Nicola Piovani.
 |
| La presidenta de l'Associació de Veïns, Mª Lluïsa Grau |
 |
| L'escriptor Sico Fons |
 |
| La cronista de Tavernes Encarna Sansaloni |
 |
| La regidora de Cultura Encar Mifsud |
Després, una quarantena d’assistents han anat pujant a l’escenari per participar en la recitació col·lectiva d’una selecció de textos poètics ben encertada i preparada prèviament per la promotora de la celebració, la qual ha iniciat la lectura amb un fragment traduït de l’Alcorà per Dolors Bramon. Cada participant llegia el nom de l’autor o autora del text que havia escollit, així com el del traductor o traductora a la nostra llengua, abans de recitar el poema.
La festa l’ha conclosa “L’Ajunt de la Bóta”amb una divertida interpretació de la cançó “Cabaret” de Lisa Minelli, traduïda per Josep Maria Andreu.
Un acte senzill que, no obstant això, és participatiu, popular i d’alt nivell cultural i artístic. És per això que esperem que es repetisca per molts anys, amb una bona acollida per part dels valldignencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada