PLENARI DE MARÇ 2015: L'Ajuntament de Tavernes va nomenar fill predilecte a Rafael Chirbes

L'Ajuntament de Tavernes, a proposta de l'alcalde Jordi Joan, de Compromís, va anomenar ahir per unanimitat "fill predilecte" a l'escriptor i crític Rafael Chirbes.

L'alcalde Jordi Joan va glossar la personalitat de Rafael Chirbes, nascut a Tavernes el 27 de juny de 1949, i que va estudiar Història Moderna i Contemporània a Madrid, va ser professor d’espanyol a Marroc, i ha viscut a París, Barcelona, La Coruña, Extremadura i des de l’any 2000 viu al País Valencià, concretament a Beniarbeig.

És crític literari i gastronòmic la qual cosa ha demostrat col·laborant amb la publicació Sobremesa. Com a novel·lista és autor de Mimoun (finalista premi Herralde), En la lucha final, La buena letra, Los disparos del cazador, La larga marcha (premi SWR-Bestenliste de Alemania), La caída de Madrid (Premi de la Crítica Valenciana), Los viejos amigos (Premi Cálamo), Crematorio (Premi de la Crítica, Premi de la Crítica Valenciana, Premi Cálamo, Premi Dulce Chacón i ha sigut adaptada en una sèrie televisiva) i En la orilla (Premi Nacional de Narrativa, Premi de la Crítica Valenciana, Premi Francisco Umbral, Premi ICON al Pensamieto), també fou seleccionada com millor novel·la espanyola de l’any pels suplement de El Mundo, El País, ABC. Com a crític és autor de El novelista perplejo, El viajero sedentario, Mediterráneos i Por cuenta propia. 

Va remarcar com, literàriament és un gran admirador de la cultura francesa i europea en general, de la tradició clàssica espanyola i de l’obra de Galdós i de la seua personalitat indicava que que "és molt gelós de la seua intimitat i no li agrada com ell diu el “mamoneo de la cultura”, l’anar de còctel en còctel, i es feliç en el seu aïllament voluntari, tant literari (la seua obra no s’adscriu a cap escola) com personal: és un esperit lliure al qual no li agrada el luxe ni els diners". 

També destacava que les seues novel·les estan repletes d’humor negre, on es fa palès un cert pessimisme producte de la tristesa que produeix la descomposició del nostre paisatge. I amb aquest punt feia menció el panorama del món de l’especulació i les rajoles, de la bombolla immobiliària que hem viscut els valencians. 

Va acabar Jordi Joan indicat que manté una relació viva amb el seu poble, segueix parlant el valencià del seu poble i com sempre ha col·laborat sense cap interès econòmic amb el que li hem demanat i com Tavernes es reflecteix en alguns passatges de la seua obra, be citant-lo amb el seu nom, Tavernes, o be amb el nom fictici de Bovra.

Després d'un breu parlament en aquesta mateixa línia, Rafael Chirbes va pronunciar unes paraules sentides i profundes, emocionades en algun moment que li van tallar la fluidesa del llenguatge, senzill i acurat, i on va deixar ben palés l'estima per Tavernes, i sobre tot per aquell món que va viure de menut al voltant del Carrer Lepanto "un carrer de pols, o de fang si plovia", i va tindre un record emocionat, citant un a un als amics i amigues d'infantesa, de jocs de carrer, per recordar el xoc que li va suposar a un xiquet de la Mediterrània, amb esperit obert i alegre, endinsar dins de la vida escolar d'Àvila, amb el canvi de l'olor de la tarongina per l'encens i la cera cremant i on el paisatge es veia envaït de monges i monjos. 

Rafael Chirbes, en el seu parlament, ens va donar en uns pocs minuts tota una lliçó d'exposició, de saber arribar a l'auditori, de l'estil propi i personal de les seues novel·les, sobre tot en contar-nos les anècdotes viscudes amb les sessions café de les vesprades de la Rosaleda o les sessions de cinema en el Capitolio, que considerava s'havia de recuperar, i que li havien descobert tot un món molt diferent del que es vivia en plena època franquista.

Unes paraules on demostrava que, amb independència del lloc on visca, les arrels les té molt fondes en aquesta terra i aquest poble, Tavernes, que ha distingit com a "fill predilecte" al que potser siga avui per avui el màxim representant del realisme espanyol en novel·la.

-