La Casa
de la Cultura va viure ahir un acte de gran intimisme líric i qualitat, un d’aqueixos actes que l’esperit agraeix i, i més
quan demostra que la nostra llengua, és tan vàlida com qualsevulla altra per servir
de vehicle de qualsevol manifestació cultural i expressar vivències, sentiments
i estats d’ànims.
Unes 150 persones acudiren a l’acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Valldigna, i que va estar presidit en el pla polític per l’alcalde, Jordi Joan, l’alcalde de Simat i president de la Mancomunitat, Sebastià Mahiques i el regidor de Joventut i promoció lingüística, Josep Llácer.
Rafa Xambo, que era fins divendres el representant de Compromís en el Consell d’Administració de RTVV, a l’entreacte va rebutjar la mesura adoptada pel PP a la qual va considerar com “la primera, després vindrà l’ensenyament i la llengua. No pararan fins a convertir-nos en una província castellana, sense identitat”. Va ser l’única referència política d’un acte que coincidia en el temps amb les manifestacions contra la mesura del PP del tancament de RTVV.
Rafa Xambó, en la interpretació del seu darrer disc, “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”, ens ha submergit en els sentiments amorosos més sincers del gran poeta universal. Ha triat i musicat dotze sonets, dels 154 que Shakespeare va escriure entre 1594 i 1596, i que amb gran mestria va traduir i publicar l’any 2010 el poeta lleidatà Txema Martínez, amb fidelitat pel que fa al significat dels textos originals anglesos i, alhora, respectant la mètrica i la rima, cosa molt difícil d’aconseguir reeixidament.
Unes 150 persones acudiren a l’acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Valldigna, i que va estar presidit en el pla polític per l’alcalde, Jordi Joan, l’alcalde de Simat i president de la Mancomunitat, Sebastià Mahiques i el regidor de Joventut i promoció lingüística, Josep Llácer.
Rafa Xambo, que era fins divendres el representant de Compromís en el Consell d’Administració de RTVV, a l’entreacte va rebutjar la mesura adoptada pel PP a la qual va considerar com “la primera, després vindrà l’ensenyament i la llengua. No pararan fins a convertir-nos en una província castellana, sense identitat”. Va ser l’única referència política d’un acte que coincidia en el temps amb les manifestacions contra la mesura del PP del tancament de RTVV.
Rafa Xambó, en la interpretació del seu darrer disc, “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”, ens ha submergit en els sentiments amorosos més sincers del gran poeta universal. Ha triat i musicat dotze sonets, dels 154 que Shakespeare va escriure entre 1594 i 1596, i que amb gran mestria va traduir i publicar l’any 2010 el poeta lleidatà Txema Martínez, amb fidelitat pel que fa al significat dels textos originals anglesos i, alhora, respectant la mètrica i la rima, cosa molt difícil d’aconseguir reeixidament.
La riquesa
de matisos i els diversos estats d’ànim que produeix el sentiment amorós en un
ésser humà es veuen ben reflectits en aquesta tria de poemes. Des de
l’embadaliment de l’enamorat per la persona estimada, passant per desig mai no
satisfet del tot, o la mentida i l’engany com a armes per mantenir la relació,
fins i tot el llaç d’amor complagut en la luxúria, o pensar l’amor més enllà de
la mort, són presents en aquests sonets.
De vegades, la temàtica dels sonets “Cansat de tot” o “Tinc dos amors” ens porta a recordar el combat interior que expressava en alguns versos el nostre Ausiàs March. O bé, el primer vers de “Llum a les fosques”, quan diu “És amb els ulls tancats que hi veig més clar”, ens du a la ment el poema de J.V. Foix “És quan dormo que hi veig clar”, que interpreta Joan Manuel Serrat. Serà que els grans poetes, a l’hora d’estimar, comparteixen vivències i sentiments? És possible: les antítesis, els jocs de paraules o les imatges que se’ns apareixen en escoltar els versos d’aquests poetes són ben semblants.
Unes cançons insòlites en el panorama cultural actual. Acompanyat pels músics Salva Vàzquez (piano) i l’internacional Matthieu Saglio (violoncel), la veu i la guitarra del propi Rafa Xambó han sabut delitar el públic assistent i sorprendre’l admirablement. I com a mostra, fem un tast amb el sonet que dóna títol al disc:
T’estimo tant (sonet 71)
No ploris més per mi quan sigui mort,
quan sentis la campana amb tocs virils
dient al món que sóc tan sols record
d’aquest món vil i visc amb cucs més vils.
Ni recordis, si veus aquest escrit,De vegades, la temàtica dels sonets “Cansat de tot” o “Tinc dos amors” ens porta a recordar el combat interior que expressava en alguns versos el nostre Ausiàs March. O bé, el primer vers de “Llum a les fosques”, quan diu “És amb els ulls tancats que hi veig més clar”, ens du a la ment el poema de J.V. Foix “És quan dormo que hi veig clar”, que interpreta Joan Manuel Serrat. Serà que els grans poetes, a l’hora d’estimar, comparteixen vivències i sentiments? És possible: les antítesis, els jocs de paraules o les imatges que se’ns apareixen en escoltar els versos d’aquests poetes són ben semblants.
Unes cançons insòlites en el panorama cultural actual. Acompanyat pels músics Salva Vàzquez (piano) i l’internacional Matthieu Saglio (violoncel), la veu i la guitarra del propi Rafa Xambó han sabut delitar el públic assistent i sorprendre’l admirablement. I com a mostra, fem un tast amb el sonet que dóna títol al disc:
T’estimo tant (sonet 71)
No ploris més per mi quan sigui mort,
quan sentis la campana amb tocs virils
dient al món que sóc tan sols record
d’aquest món vil i visc amb cucs més vils.
la mà que el va crear: t’estimo tant
que vull que el teu enyor es torni oblit
perquè no m’hagis d’enyorar plorant.
O si potser em llegeixes quan només
el meu cos sigui fang mesclat amb fang,
no evoquis el meu pobre nom i fes
que es podreixi l’amor dins de la sang,
no fos que el savi món al morir jo
rigués mentre despulla el teu dolor.
En aquest enllaç es pot escoltar aquest sonet: T'estimo tant
-
5 comentaris:
No massa gent per a la qualitat de l'acte.
I més trist comprovar que ningun dels regidors del PSPV-PSOE ¿serà perquè no organitzava cultura? ni tampocdel PP, encara que estos últims ni se'ls esperava. ¿Com això d'acudir a un acte cultural i més en valencià? No actuava Francisco i es va notar.
Ni Francisco ni Arevalo, eixe que valia 10.000 euros
Uns músics impressionants, un regal que pocs vam saber apreciar. Tal com van les coses cada vegada serem menys els interessats en actes culturals.
Felicite a la Mancomunitat de la Valldigna per este Concert. No obstant la politització d'este tipus d'actes no benefícia a ningú. La llengua no és ni de dretes ni d'esquerres és de tots els valencians i la Valldina parla i parlarà en valencià.
Pensem que vosté no estava en el concert. No va haver-hi cap politització de l'acte, ni es va fer cap esment polític partidista de res.
I no pensem que siga cap polititzacio fer un comentari sobre RTVV que va durar uns segons, i dit en el mateix moment en que es feien unes manifestacions a favor de RTVV i en un moment en que el tema era el més calent de l'actualitat valenciana.
Si haguera estat, segur que no hauria fet el comentari que està a anys llum del que va passar en uns 20 segons front a un recital d'hora i mitja.
Publica un comentari a l'entrada