L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.104
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 37.433

dijous, 1 d’agost del 2013

ARTICLE D'OPINIÓ: Una abraçadeta suprateològica i intramediterrània, amb condó, per descomptat, a Francisco de la Pampa.

I have a dream, amics de la Cotorra, i no és fruit d’una frívola divagació . Ho penso així perquè, malgrat ser jo prou atabalat, estimo que una sana gratitud hauria de retre ara, just quan els humils llorers del Vaticà coronen el seu Membre Suprem de la seva ordre religiosa, el més sentit homenatge a la figura del nostre enyorat pare Oltra, o Ultra, segons la manera de pronunciar aquest cognom erecte, propietat d’un insigne veí de Benifairó, mort i soterrat certa i afortunadament fa ja un bon grapat d’anys. Creieu-me, l’ambulància de la poesia sol arribar tard.

Però estem en estiu i sols voldria fer un poc de “mimòria histèrica” (permeteu-me la llicència), per tal d’acompanyar tots els cristians de bona fe, sense menysprear els nostres adobats mestres de cerimònies eclesials. Visca, doncs, aquest homenot nascut de la mateixa soca d’un taronger, sec i madur ell, sibil·lí, implacable, amb cervell de creuat; i amunt la Santíssima Mare Església, amunt. Quin franciscà més universal aquest pare Ultra, caram, com el nostre jesuïta de Chacarita, ara que aquests frares estan tan de moda; i quin feixista de més renom, protector de monstruosos criminals de guerra (llegiu, llegiu “Cita a Sarajevo”, per exemple, del periodista Francesc Bayarri) i confessor de Paca la Culona (Queipo de Llano, altre il·lustre psicòpata, dixit), és a dir, del Hiper-Generalísimo Franco, el meu assassí de masses preferit.

Clar, enaltim el nostre pare Oltra, benifaironer de pro i de contra, perquè ací tenim un gran ambaixador d’aquestes terres, tenim la seva exquisida mòmia. I passarà agost i vindrà setembre i arribaran les processons d’estàtues encorbatades (i de gran interès antropològic per a qualsevol espectador sensible) i molts mascles trucaran el tamboret i es palparan les campanes pasquals i bufaran les cornetes ignorant el que s’amaga sota les lluernes del forat, escoltats aleshores per la mística Guàrdia Civil.

Oui, oui, dejà vu. Quin flash back, quin malson. No eixirem mai d’aquest embolic?
Roger Rodrigo Femenia
-

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El tio paco, un assassí? Xe no digues eixes coses. Pots ferir sensibilitats dels partits i la gent que el consideren un idol. En este poble hi ha molta gent que segueix la seua "filosofía"; alguns están disfresats i altres no ho amaguen

Anònim ha dit...

Si, pero mes ennllà. Hi va haver un xicot, de pell morena, cetrina amb certa fama de borraxet i farton, que no s'en perdia una a casa dels publicans. Deia allo de: fes el be , estima tots...i per suposat se'l carregaren.
Com que a mi m'agrada la cerveza i el bon vi i una bona paella mes que a ningú, vaig i li faig cas a eixe tal Jesús. Miracle: rojos a l'esglesia!