Us oferim com a curiositat un enllaç al diari Levante-EMV on ve a confirmar el que tots ja intuïm: cada dia hi ha menys sentiment de ser valencians i, com irònicament diu el redactor, passem a ser més nacionalistes espanyols.
¿Serà pels 15 anys del govern del PP per majoria absoluta?
¿O per la falta de partits valencians en les Corts Estatals?
¿O serà per eixe 5% autonòmic nascut deles negociacions estatuaries entre Abril Martorell (UCD ara integrat en el PP) i Guerra (PSOE) i posat a l'Estatut precisament per aconseguir eixe objectiu, que mai no hi hagueren partits estrictament valencians?
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/05/valencianos-giran-centralismo/728555.html
-
3 comentaris:
Això ja fa temps que se sap. Cértament, el pacte entre ambdos partits, PSOE i UCD, va ser clau a terra nostra i perquè especialment els socialistes, (més espanyolistes del que ells diuen que són, més encara que alguns del PP) es varen vendre per una cadira: al Congrés, al Senat, a les Corts Valencianes, a les diputacions provincials, al si del partit i allà on fora. La qüestió era obtenir diners fàcils, ràpids, sense pegar un pal a l'aigua i quants més millor.
El mateix van voler fer a altres indrets com Galicia però allí no van poder perquè el PP, aleshores AP de Fraga Irivarne, tenia més força que no pas a altres autonomies o en el conjunt de l'estat espanyol i no ho va permetre perquè ell se sent més gallec que no pas espanyol (i això ha anat pregonant-ho sempre amb total llibertat i orgull. Cosa que els valencians no tenim).
A Catalunya i al País Basc això segur que ni es plantejaria. No ho sé cert, però podeu estar ben segurs. A Catalunya, per exemple, el PSC no és sucursal del PSOE. Allí si que es practica el federalisme. Ells tenen la suficient independència, capacitat, poder i el que és més important, sentiment i orgull, de decidir per ells mateixos allò que més els convé i és millor per a la ciutadania a la que representen. Podem dir el mateix dels socialistes espanyols a València? Les sigles PSPV podrien respondre ben bé a: Però, Soca. Per on Vas?
Per acabar, un exemple.
Per als catalans va ser motiu d'orgull i de grandesa que José Montilla deixés el ministeri que ocupava en el govern de Rodríguez Zapatero per encapçalar la candidatura dels socialistes catalans a les autonòmiques. Molt bona estratègia del PSC que, fins i tot, va centrar la campanya en la imatge de Montilla i amb això va augmentar el nombre de vots, encara que no va ser suficient per guanyar-li a CiU.
A casa nostra és totaolment al contrari. Els presidents, (Lerma primer i Zaplana després) sembla que fan pràctiques per després donar el salt a la política espanyola. Quan deixen de presidir els valencians se'n van a Madrid a les Corts o al Senat perquè això és de major grau i importància, que no presidir la Generalitat Valenciana, -un pegat que s'han inventat per a contentar a tots-, pensen ells.
Efectivament fa temps que se sap de les martingales UCD-PSOE fa dècades, però les coneixen la gent que tenen més temps i que estaven implicats o seguien ben de prop en els anys 80 en la política valenciana.
Si li preguntes a gent de menys de 45 anys qui era Abril Martorell o Alfonso Guerra i que va ser això de la via del 151 o 143 i com van influir, segur, segur que ni idea.
Ens amaguen la història com diu Raimon i ens diuen i ens ho creguem que no en tenim.
I pensem i actuem majorment en aquest país en clau Madriz.
Així que totalment d'acord amb tu, Vicent.
Deixa't estar d'excuses de mal pagador, com se sol dir en la nostra terra. Si u vol apren. Hi ha a qui li dius les coses i se'n gira de cul i alguns inclòs et diuen que el que dius t'ho has inventat i ho fas per interessos. Tan si val si són majors o de la dècada dels 60 o 70, com si són més joves, dels anys 80 o 90. Hi ha qui de sopte et diu que estàs contra els espanyols i que ets un catalanista, encara que no hages nomenat calunya ni els catalans, simplement pel fet de criticar o dir alguna cosa que sembla enfronatda a la tessi o concepció de nació que tenen la majoria, ja ets un reaccionari català o catalanista.
Publica un comentari a l'entrada