Els Basset de Benifairó, una família de dolçainers i tabaleters a la Valldigna
En homenatge a Alfons Basset
Venies d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn...
V. Andrés Estellés
A Alfons Basset Alberola se li pot aplicar ben bé els versos d'Estellés, però amb un canvi d'ofici: Venies d'una família de dolçainers i a tu t'agradava endolcir i alegrar les festes dels pobles, omplir de joia els cors de tants i tants valencians i valencianes amb les teus cançons...
El cognom Basset du als valldignencs, i especialment a Benifairó, reminiscències dels sons tradicionals del tabalet i la dolçaina. ¿Qui, en parlar de festes i tradicions, no li ha vingut a la memòria algun membre d'aquesta família?
El cognom Basset, a la nostra comarca, s’uneix al bo i millor de la música tradicional. I potser siga fruit d'una casualitat, com sol succeir al naixement de moltes sagues familiars: Principis del segle XIX. Al port de València arriba un vaixell de Marsella i desembarca un xiquet: Joan Basset. Hem de suposar que viatjaria soles i, fins i tot, que hauria pujat de polissó en el port francés i que el capità del vaixell el lliuraria a les autoritats valencianes.
 |
| Alfons de menut amb son pare |
I comença la saga familiar quan una família de Benifairó es va oferir per fer-se'n càrrec de l'alimentació i educació. Arribat a la nostra localitat, va ser considerat sempre com un fill més i ací va créixer, es va casar i va tindre un fill, Batiste Basset, creador de la saga familiar i primer dolçainer. De fet, Batiste va prendre com a renom el de l'instrument que tant estimava. Era conegut pels veïns i veïnes de la seua localitat com "El Dolcainer", sobrenom que ha heretat tota la seua nissaga.
Batiste "El Dolcainer" es va casar i va tindre set fills, dos xiques i cinc xics, quatre dels quals mantingueren una estreta relació amb al món del tabalet i la dolçaina, El major, també de nom Batiste com son pare, va ser dolçainer, mentre Josep i Alfons, el segon i tercer respectivament, foren tabaleters. Víctor, el menut, va dependre i interpretava els dos instruments: el tabalet i la dolçaina.
La tradició familiar va continuar amb
Alfons i Josep, dos dels cinc fills que va
tindre Víctor. La tasca dels Basset de Benifairó (Alfons i Josep) ha aconseguit
salvar i recuperar moltes tocates
tradicionals valencianes a més de, amb el seu exemple, impulsar la coneixença i
estudi de la dolçaina, i propiciant que molts músics li hagen prestat atenció, amb la
qual cosa s'ha aconseguit el reviscolament de l'instrument després d'uns anys
que semblaven de desaparició de la vida festiva dels valencians.
Alfons es va interessar molt prompte, de molt
petit, pels nostres instruments tradicionals, i quan tenia 7 anys, amb ocasió de
la festa de la Puríssima
de Benifairó, va començar la seua
vida musical al costat de son pare. Era un
8 de desembre de l'any 1948. A
partir d'aleshores, s’inicia un recorregut per totes les comarques del
sud de València on
participa en multitud d'actes festius i religiosos,
en especial a les
comarques de la Ribera, de
la Safor i de la Valldigna.
El seu germà Josep,
també seguirà la tradició
familiar com a tabaleter i formarà part del grup de
Dolcainers i Tabaleters de la
Safor.
Mals moments i reviscolament dels nostres instruments
A partir de la dècada dels anys 50, la dolçaina i el tabalet comencen a viure mals moments i, fins i tot, semblaven condemnats a desaparéixer. Potser també fos una conseqüència del costum que ser dolçainer i tabaleter era un fet unit als membres d’una mateixa família, i si aquests s'ho deixaven... malament!
Així arribem als anys 60 i a les nostres comarques, els dolçainers i tabaleters i de rebot, una part de la nostra musica tradicional, havia desaparegut. Els Basset continuen fent front a les circumstàncies, en una situació dolenta, sense intèrprets dels nostres instruments nacionals. Per fer-nos una idea: participaven en la processó de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí, i durant alguns anys hagueren de fer una interpretació doble: acompanyar la Muixeranga i, tot seguit, acudir a tocar el Ball dels Bastonets, perquè no hi havia més músics que ho feren.
L'època de la transició democràtica va suposar una embranzida del moviment de recuperació de la nostra música tradicional. Joan Blasco va fundar a València una escola i va rnantindre la flama de la dolçaina als pobles de l'Horta, mentre que Xavier Richart, els pares del qual són de Benifairó, va fundar l'escola d'Algemesí. El nét de Batiste, Alfons Basset la va fundar a la Valldigna, per tal de mantindre la tradició i continuar la tasca familiar a la nostra comarca.
A l'any 2002, I'escola fundada per Basset serà el nucli formador de l'Associació Cultural de Dolcainers i Tabaleters de la Valldigna, amb l’objectiu de defensar i difondre la música i els instruments tradicionals valencians. D'aleshores ençà, Alfons Basset i els músics de l'associació han participat a Tavernes i la Valldigna acompanyant amb la seua música processons, entrades de moros i cristians, falles, nits d'albaes i cant d'estil o amenitzant les vesprades dels porrats com al Clot de la Font el Dia de la Sang" o "Sant Llorenc", sense oblidar una participació representant la Valldigna en el festivaI "Sete Sóis, Sete Luas ".
 |
| Una nit d'albaes: Estefano Chaveli i Alfons Basset a la dolçaina i Javier Escrihuela al tabalet per acompanyar les veus de Marian Salido i Christian Penalba, que cantaren els versos de Carlos Bahilo (2n per la dreta) |
El treball en eixos anys van permetre a Alfons Basset recuperar bona part del repertori musical que interpretava la família ja des del iaio: Dianes i tocates de processons, una “Dansà” titulada “Dansa de la Valldigna”, una “Contradansa” i diverses tocates de bous i passacarrer.
Fa unes setmanes el poble de Benifairó li va oferir un homenatge pòstum, molt emotiu, en forma de concert, cançons tradicionals valencianes majorment per fer un reconeixement a la tasca d'Alfonso Basset en tants anys, amb una total dedicació i passió a la dolçaina i el tabal, com es va recordar en els parlaments. La tasca en pro de la cultura popular valencià de la família Basset és impagable i ara la pregunta ¿per a quan una escola pública de la Valldigna de dolçaina i tabalet, que segur que a tots ens agradarà que duga el nom de la família?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada