El PP confon les falles del Pirineu, una tradició festiva que se celebra en moltes comarques a ambos costats, el francès i espanyol dels Pirineus, amb les falles de València, i demana a l’Ajuntament de Tavernes que reclame a la Generalitat de Catalunya que no vulga apropiar-se de les falles valencianes. El PP, una vegada més, fa el ridícul en el plenari a més de demostrar no massa interès en esbrinar la veritat de fets i situacions.
I és que el compartir una mateixa llengua porta a alguns a males passades. Segons el DIEC, falla és: 1) Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s’encén per fer claror, anar a calar foc, etc. 2) Foguera 3) Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d’altres poblacions per la festa de Sant Josep. Correspondria a la primera i segona accepció el sentit de “falla” que té en les Pirineus i no cal ser un mestre en lexicologia per saber-ho, sempre hi ha el recurs de consultar el diccionari i assabentar-se.
Les falles dels Pirineus estan més relacionades amb el solstici d’estiu, com les fogueres de Sant Joan d’Alacant i fins i tot teníem a Tavernes fins fa unes dècades les “fogueres de Sant Pere”, actualment fora de les tradicions de la nostra ciutat. Com hem dit se celebren el solstici d'estiu, tot i que en certs llocs se celebren fins finals de juliol o més enllà, si s’associen amb les festes majors.
I és que el compartir una mateixa llengua porta a alguns a males passades. Segons el DIEC, falla és: 1) Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s’encén per fer claror, anar a calar foc, etc. 2) Foguera 3) Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d’altres poblacions per la festa de Sant Josep. Correspondria a la primera i segona accepció el sentit de “falla” que té en les Pirineus i no cal ser un mestre en lexicologia per saber-ho, sempre hi ha el recurs de consultar el diccionari i assabentar-se.
Les falles dels Pirineus estan més relacionades amb el solstici d’estiu, com les fogueres de Sant Joan d’Alacant i fins i tot teníem a Tavernes fins fa unes dècades les “fogueres de Sant Pere”, actualment fora de les tradicions de la nostra ciutat. Com hem dit se celebren el solstici d'estiu, tot i que en certs llocs se celebren fins finals de juliol o més enllà, si s’associen amb les festes majors.
 |
| Falles del Pirineu |
Històricament estan datades i documentades des del segle XI mentre les falles de València tal com les celebrem naixen a finals del segle XIX. Sobren comentaris. I cal també saber que les falles del Pirineus estan declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco des del 2015 gràcies a la candidatura internacional presentada per Andorra, França i Espanya i que arreplega les festes del foc del solstici d'estiu.
La modalitat de la festa de les falles als Pirineus ha presentat canvis al llarg dels temps i segons poblacions, però conserva la cursa pel bosc dels fallaires, joves solters, fins al poble amb grans troncs encesos, on acaba en una foguera al mig del poble. Aquesta presenta gran varietat de tipologies segons aparença, materials i procés de construcció, però s’assembla en conjunt bastant a la foguera de Sant Antoni de Canals o a la que ara fem a Tavernes: un tronc de pi mort i engreixat amb l’ajut de tascons de fusta del mateix arbre.
El dia de la festa els joves fallaires descendeixen des d’un lloc elevat de la muntanya i ben visible fins al poble en caure la nit amb la falla particular (un tronc encés) i porten el foc fins a la plaça del poble, on són rebuts amb música i s’encén la gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.
La modalitat de la festa de les falles als Pirineus ha presentat canvis al llarg dels temps i segons poblacions, però conserva la cursa pel bosc dels fallaires, joves solters, fins al poble amb grans troncs encesos, on acaba en una foguera al mig del poble. Aquesta presenta gran varietat de tipologies segons aparença, materials i procés de construcció, però s’assembla en conjunt bastant a la foguera de Sant Antoni de Canals o a la que ara fem a Tavernes: un tronc de pi mort i engreixat amb l’ajut de tascons de fusta del mateix arbre.
El dia de la festa els joves fallaires descendeixen des d’un lloc elevat de la muntanya i ben visible fins al poble en caure la nit amb la falla particular (un tronc encés) i porten el foc fins a la plaça del poble, on són rebuts amb música i s’encén la gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.
 |
| Falles del Pirineu |
La celebració segueix el mateix patró i simbolisme a tots els pobles, però presenten variacions locals amb manifestacions populars o simbòliques. Com hem dit, són celebracions d’ambos costats dels Pirienus, i com que s’estén per moltes comarques de Catalunya, Aragó, Vall d’Arà, Andorra i França, faltava per tant en la moció del PP la queixa i reclamació al govern d’Aragó, andorrà i al francès, però no només al català i és que les dèries i manies no les curen els metges...
I potser alguns es pregunteu d’on va nàixer eixa idea del PP de presentar una moció en eixe sentit? Doncs d’una informació del passat mes de març de la premsa més dretana de l’Estat que va fer un article en eixe sentit abans de les falles de València acusant els catalans i en concret a la seua Generalitat de “furtar-nos les falles” per haver informat de les falles dels Pirineus i de la declaració de la Unesco en la seua web cultural.
I potser alguns es pregunteu d’on va nàixer eixa idea del PP de presentar una moció en eixe sentit? Doncs d’una informació del passat mes de març de la premsa més dretana de l’Estat que va fer un article en eixe sentit abans de les falles de València acusant els catalans i en concret a la seua Generalitat de “furtar-nos les falles” per haver informat de les falles dels Pirineus i de la declaració de la Unesco en la seua web cultural.
 |
| Cartell de la diputació de Lleida celebrant la declaració de la Unesco |
Al cap de pocs dies, i vist el ridícul que havien fet, eixa premsa va haver de rectificar. Sembla ser que el PP s’ha assabentat de la primera part, però no de la segona. I per això ací l’hem recordada, i sobre tot perquè siguem conscients que falles hi ha moltes, no solament a l’Estat Espanyol, Andorra o França com hem vist, sinó en altres punts de la Mediterrània amb eixe sentit màgic sobre el foc i els solticis, siga d'hivern centrades en Sant Antoni o d'estiu per Sant Joan.
Al final, i després de les explicacions de la regidora de Compromís, Encar Mifsud, on els assistents pogueren conèixer la “festa del foc” pirinenca i com té ja 1.000 anys documentada vam escoltar una defensa de “lo valencià” de la regidora Ciscar, del PP, amb el destrellat de dir-li a Mifsud que si és falla i és també torxa o foguera "que li ho explique a la UNESCO" (Nosaltres ens preguntem: ¿Sabrà Císcar que és la UNESCO?) on només va faltar “no mos fareu catalans”, més propi dels anys 80.
L'alcalde, Jordi Joan, abans de passar-la a votació va remarcar que la resolució de la moció del PP en cap moment parlava de recolzar les falles valencianes.
La moció del PP va ser rebutjada amb els vots de Compromís, PSOE i EU.
Informació visual
Falles, la festa del foc a la Vall de Bohí
6 comentaris:
Visquen les Falles de Tavernes!!
El que no dieu és que la Generalitat ha utilitzat fotografíes dels monuments Valencians.
Publiqueu sols una part.
Mal comença esta nova etapa del pp , sense Manolo ? Un ridícul espantos el que han fet, tan sols pense per agafar de nou la bandera del valencianisme més ranci i desfassat per a distraure dels seus casos de corrupció, i tractar de amarrar algun vot de cara a eleccions entre eixe valencianisme caspos.
Anonim de les 10:57
Sembla que vosté no s'ha llegit l'article "Les festes del foc", perquè si l'hagués llegit no diria que ne publiquem una part, quan no publiquem res d'eixe article.
Eixe article diu textualment: A Catalunya .. "Es fan fogueres per Sant Pau, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda i en altres celebracions fins que, al final del carnestoltes, la crema del Carnestoltes assenyala la fi del període i purifica la comunitat dels pecats i excessos comesos durant aquelles festivitats. Aquest mateix sentit ho comparteixen les fogueres de final d'hivern, quan es crema la representació satiritzada del mal comú, en les falles valencianes per Sant Josep."
Està ben clar el que diu, no? O siga: al igual que hi ha fogueres a Catalunya a la fi l'hivern, al País Valencià hi ha fogueres - ací com tothom sap dites falles, com es diuen als Pirineus - que comparteixen eixe sentit purificador i es crema la representació satiritzada del mal comú (això del mal comú ho dirà pels polítics del PP que han estat els grans protagonistes de la sàtira els darrers anys?).
I ho diu ben clar: "falles valencianes per Sant Josep" en cap moment diu que siguen catalanes, com la premsa dretana i el PP han volgut interpretar.
Nosaltres ens hem llegit i rellegit l'article de la web catalana titulat "Les festes del foc" i en cap moment diu res del que deia la moció del PP de Tavernes.
Li aconsellem que busque l'article per internet i el llija. Per cert, si té problemes amb el català, el pot llegir en castellà que també hi és.
Venen eleccions i cal avivar la flama del anticatalanisme, és una bandera que els ha funcionat en el passat, i a falta de propostes constructives esperen que tape algunes vergonyes/corrupcions. Encara que no crec que hi haja prou tela per a tapar-ne tantes.
Vos ha faltat comentar que a Simat es crema la falla mes antiga de la Valldigna, és tradició des de fa segles cremar la falla de Sant antoni, A Simat, com als Pirineus o Eivissa no és crema la foguera, els falleros no es deveu mirar tant el melic que falles hi han moltes...
Publica un comentari a l'entrada