 |
| Alguns dels eurodiputats firmants de la carta |
Són vuit els parlamentaris que han signat una carta conjunta on reclamen al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que complesca una promesa anterior i la nostra llengua puga ser usada en les sessions plenàries de la CE.
La carta està signada pels eurodiputats de CiU, Ramon Tremosa i Francesc Gambús; els d'Esquerra, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall; el del PSC, Javi López; el d'Iniciativa, Ernest Urtasun; el de Compromís, Jordi Sebastià, i la representant valenciana d'EU, Marina Albiol
Usar la nostra llengua en les sessions plenàries no implica cap despesa extra a l'eurocambra, que treballa en 24 llengües oficials, unes llengües que cal remarcar la majoria són menys parlades que la nostra. A més es dóna la circumstància que la majora dels intèrprets espanyols parlen i són capaços de traduir les intervencions en la nostra llengua i, damunt, els eurodiputats s'han ofert a avançar per escrit les traduccions de les seues intervencions.
Seria per tant “una mesura que acostaria una poc més Europa als 10 milions de ciutadans que parlen la llengua catalana-valenciana-balear en la vida diària”, han indicat. Els vuit eurodiputats es van comprometre ahir a continuar treballant en el futur en tots els camps per aconseguir el màxim reconeixement per a la nostra llengua.
El trist i lamentable paper del PP i del PSOE
Durant la legislatura anterior, Schulz havia promès que els permetria de parlar la seua llengua al ple. Però Schulz va recular per no enfrontar-se al govern espanyol i tindre problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea.
Schulz va cedir a les pressions d'Alejo Vidal-Quadras (PP) i del castellano-manxec Miguel Ángel Martínez (PSOE), que era vice-presidents del Parlament Europeu, i que va vetar qualsevol intents dels eurodiputats d’introduir la nostra llengua en el parlament.
Vidal-Quadras (PP) feia bandera del seu rebuig a allò que deia “aquesta mania gairebé ridícula i provinciana” de voler fer servir la llengua pròpia a Brussel·les. Per la seua banda, Martínez (PSOE), responsable precisament dels serveis de traducció i interpretació, es proclamava defensor del multilingüisme, però s'oposava a fer cap concessió als eurodiputats (inclosa a la seua companya Maria Badia), i va arribar a dir que “tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt”.
En aquesta legislatura europea, l'Estat espanyol només tindrà un dels catorze vice-presidents de la mesa de l'eurocambra, que ha de votar d'autoritzar o no les intervencions en català, però el càrrec l'ocupa l'ex-president murcià, Ramón Luis Valcárcel, del PP.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada