Un grup d’eurodiputats reivindiquen al parlament europeu poder usar la nostra llengua a Brussel·les. Entre ells està l’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià.

Alguns dels eurodiputats firmants de la carta

Són vuit els parlamentaris que han signat una carta conjunta on reclamen al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que complesca una promesa anterior i la nostra llengua puga ser usada en les sessions plenàries de la CE. 

La carta està signada pels eurodiputats de CiU, Ramon Tremosa i Francesc Gambús; els d'Esquerra, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall; el del PSC, Javi López; el d'Iniciativa, Ernest Urtasun; el de Compromís, Jordi Sebastià, i la representant valenciana d'EU, Marina Albiol 

Usar la nostra llengua en les sessions plenàries no implica cap despesa extra a l'eurocambra, que treballa en 24 llengües oficials, unes llengües que cal remarcar la majoria són menys parlades que la nostra. A més es dóna la circumstància que la majora dels intèrprets espanyols parlen i són capaços de traduir les intervencions en la nostra llengua i, damunt, els eurodiputats s'han ofert a avançar per escrit les traduccions de les seues intervencions.

Seria per tant “una mesura que acostaria una poc més Europa als 10 milions de ciutadans que parlen la llengua catalana-valenciana-balear en la vida diària”, han indicat. Els vuit eurodiputats es van comprometre ahir a continuar treballant en el futur en tots els camps per aconseguir el màxim reconeixement per a la nostra llengua. 

El trist i lamentable paper del PP i del PSOE 

 
Durant la legislatura anterior, Schulz havia promès que els permetria de parlar la seua llengua al ple. Però Schulz va recular per no enfrontar-se al govern espanyol i tindre problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea.

Schulz va cedir a les pressions d'Alejo Vidal-Quadras (PP) i del castellano-manxec Miguel Ángel Martínez (PSOE), que era vice-presidents del Parlament Europeu, i que va vetar qualsevol intents dels eurodiputats d’introduir la nostra llengua en el parlament.

Vidal-Quadras (PP) feia bandera del seu rebuig a allò que deia “aquesta mania gairebé ridícula i provinciana” de voler fer servir la llengua pròpia a Brussel·les. Per la seua banda, Martínez (PSOE), responsable precisament dels serveis de traducció i interpretació, es proclamava defensor del multilingüisme, però s'oposava a fer cap concessió als eurodiputats (inclosa a la seua companya Maria Badia), i va arribar a dir que “tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt”. 

En aquesta legislatura europea, l'Estat espanyol només tindrà un dels catorze vice-presidents de la mesa de l'eurocambra, que ha de votar d'autoritzar o no les intervencions en català, però el càrrec l'ocupa l'ex-president murcià, Ramón Luis Valcárcel, del PP.

-