Demanen disculpes per la llargada. Però la importància del tema ho mereix. Tots els dies no fa fallida econòmica la Generalitat ni es contempla tan seriosament com ara la intervenció de l'Estat.
Les alarmes van sonar en el Ministeri d'Hisenda a principis d'enguany, 2014, en comprovar com els comptes valencians del 2013 era pitjors de l'esperat. Es reflecteix en les conclusions de l'Informe de Seguiment dels Planes Economicofinancers 2013 i deixen clar l'incompliment de l'objectiu d'estabilitat, fixat en un dèficit de l'1,60% per al País Valencià i que finalment va ser el 2,33%.
L'informe conclou que la nostra comunitat hauria d'adoptar mesures addicionals a les del 2013 i incloure's en el Pla Economicofinancer, però en el consell de la setmana passada, Juan Carlos Moragues, conseller d'Hisenda, no va fer lliurament de cap pla ni cap informe.
La visita del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, a València, va servir per dir-nos la necessitat de més retallades en el pressupost autonòmic. I al costat tenim l'anàlisi de l'execució pressupostària d'ingressos i despeses que a 31 d'abril no compleixen ni de lluny els objectius de l'any. Dos factors que han tensat convertit les relacions entre Madrid i València i són ara un polvorí. La possibilitat d'una intervenció de l'Estat s'acosta perillosament.
L'alternativa es contempla en la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Estableix una successió d'actuacions que acabarien amb l'enviament a València per part del Ministeri d'Hisenda d'una "comissió d'experts" per a valorar l'estat comptable de la hisenda autonòmica i prendre decisions per a recuperar un cert equilibri entre les despeses i els ingressos. En poques paraules: la citada comissió és l'equivalent autonòmic a la "troica" que les institucions europees van enviar en el seu moment a Itàlia i a Grècia per a 'intervenir' els seus comptes.
L'escenari per a la intervenció està disposat: l'objectiu de dèficit per a aquest exercici 2014 que han de complir totes les comunitat autònomes és del 1%, xifra a la qual amb tota seguretat no arribarem i més si la Generalitat no duu a terme més retallades en la despesa social com li demana el PP de Rajoy.
El conflicte està servit i no hi ha una altra eixida: el Govern de Rajoy ha de complir la llei i complir amb els compromisos de control del dèficit adquirits amb Brussel·les. Cristóbal Montoro ja ha rebutjat qualsevol reforma en el finançament per a pal·liar la greu situació valenciana.
La reivindicació que València fa ara de la reforma de l'injust sistema de finançament del 2000 per perjudicar els valencians encontrarà com a resposta de Madrid noves retallades a la despesa pública autonòmica amb una intervenció estatal si la Generalitat no accepta realitzar-los voluntàriament .
EL PROCEDIMENT
És d'esperar que el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest mes rebutge el Pla Econòmic Financer de la Generalitat si no introdueix els ajustos sol·licitats. I la pròpia conselleria ja ha proclamat que no els va a introduir.
I entrarien en vigor les mesures de l'Article 25 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. La primera mesura: l'Estat retirarà a la Comunitat Valenciana les seues competències normatives sobre tributs cedits.
Amb açò, l'Estat estableix la reposició (o no) i la quantia dels impostos de Successions, Patrimoni, Donacions, taxes de joc i actes jurídics documentats. No veiem a Montoro que li tremole el pols a l'hora d'imposar uns impostos a València que ja existeixen en comunitats cumplidoras amb l'objectiu de dèficit.
La segona mesura legal és una sanció econòmica del 0,2% del PIB que la Generalitat ha de dipositar en el Banc d'Espanya. Si València no fa efectiva aquesta "multa", el govern afegiria interessos i descomptaria l'important total dels pagaments a la Comunitat, empitjorant més la situació financera d'aquesta comunitat.
En tercer lloc el Ministeri d'Hisenda faria l'enviament a València d'una "comissió d'experts" que avaluara la situació sobre el terreny i prenguera les decisions adequades per a revertir la fallida econòmica de la hisenda autonòmica.
I ací notarem els valencians la intervenció estatal amb tota la seua virulència. Els experts han assenyalat com les mesures més lògiques i com primera fase.
- Estudie els salaris dels funcionaris públics valencians i equiparació als de l'Estat mes baixos.
- Supressió de les subvencions a la carrera professional del personal sanitari i docent de l'Administració autonòmica.
- Supressió de les pagues extraordinaris dels funcionaris que permeta la llei.
- Eliminació de subvencions a universitats privades i reestructració del sistema públic d'universitats.
- Eliminació o limitació de les subvencions als col·legis concertats.
- Tancament i dissolució de part dels 124 organismes, empreses i fundacions encara depenents de la Generalitat a data d'1 de gener de 2004.
A aquestes mesures es poden afegir, si fem casos dels rumors des de la Conselleria d'Hisenda quan comenten la intervenció de l'Estat, "el tancament d'hospitals i de col·legis, l'augment d'impostos, l'acomiadament de milers de funcionaris públics".
Pot ser ho veieu exagerat, però més exagerat és l'actual i creixent endeutament del País Valencià, superior als 30.000 milions d'euros, acumulats durant els 20 anys de governs del PP, administradors dels comptes valencians i autors de la fallida economica.
El deute de l'Estat ha aconseguit nivells insospitats i la reforma fiscal aprovada dificulta el control del dèficit estatal. El Govern necessita un cap de turc i si és una comunitat governada pel seu propi partit millor, per a tenir una coartada i actuar en altres comunitats desequilibrades, com Andalusia i Catalunya.
Serà capaç Mariano Rajoy de complir els seus advertiments? Fins a quina mesura? Es detindrà a la Comunitat Valenciana? Les respostes prompte, en les pròximes setmanes o com a molt en els pròxims mesos, però abans de les eleccions generals de desembre de 2015 ha d'estar tot resolt.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada