L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.553
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 35.258

dimecres, 2 de juliol del 2014

Amb el PP ¿cap on va la Sanitat Pública? En dos anys, s'han perdut 28.496 metges i infermers en els centres sanitaris públics, i 53.000 si se sument tots els empleats de la sanitat.

Les últimes dades del Ministeri d'Hisenda indiquen que hi ha 28.496 menys professionals sanitaris empleats en el Sistema Nacional de Salut (SNS) segons dates del mes de gener, l'últim disponible. Una disminució del 5’6% menys que al gener de 2012.

La xifra d'empleats públics en els hospitals i els centres de salut no ha deixat de baixar des de gener de 2012. La data coincideix amb el reial decret llei que el 30 de desembre de 2011 va ordenar la congelació de les ofertes d'ocupació pública.

Els comptes de la sanitat pública espanyola acumulen quatre anys seguits de grans retallades pressupostàries: han perdut quasi 7.200 milions d'euros. Bona part d'aqueix estalvi prové del personal. I s'ha notat en les llistes d'espera, que es disparen. 

En realitat la caiguda és molt major. Les dades d'Hisenda són parcials en arreplegar el personal hospitals i centres de salut, però no el personal laboral, eventual, el que es contracta per a reforç, i tampoc es comptabilitza al que treballa per al sistema públic però que pertany a empreses privatitzades, segons indica la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública. 

El sindicat CC.OO va elaborar el seu propi recompte tenint en compte eixes variables i amb l'Enquesta de Població Activa (EPA) com a base: s'han perdut 53.000 ocupacions en la sanitat pública en dos anys. 

La caiguda en el nombre de treballadors porta a l'augment de les llistes d'espera, tant les quirúrgiques com les de consultes amb els especialistes. “Les llistes d'espera no deixen de pujar a Espanya, i es deu en gran manera a la notable disminució del personal”, afirma. Les últimes dades governamentals, de fa uns dies, diu que per a aconseguir cita amb l'especialista es tarda 67 dies de mitjana, la xifra més elevada de la sèrie històrica que proporciona Sanitat.

“Les plantilles actuals són insuficients per a mantenir el treball, d'ací l'augment espectacular de les llistes d'espera” assegura la UGT. “No es renoven contractes a eventuals, no es reposa als jubilats i ja no hi ha suplències quan falta per malaltia un treballador. Solament queden suplències en casos molt excepcionals: vigilància intensiva, quiròfans...”. Una situació molt deteriorada, amb sobrecàrrega assistencial, i es nota en els treballadors i en l'atenció: on hi havia tres infermeres per a cobrir una planta, ara hi ha dues i amb açò més estrès i la sensació de treballar amb precarietat.

67 dies per a anar al doctor
 
Les dades de llista d'espera que proporciona el Ministeri de Sanitat són l'únic baròmetre que permet saber les conseqüències de quatre anys de retallades. Sanitat portava des d'agost de l'any passat sense actualitzar-les. Ho va fer al juny. En solament un any, comparant desembre de 2013 amb el mateix mes de l'any 2012, es va produir un augment del 13,6%: 67 dies de mitjana.

L'altre indicador, el dels dies que es tarda a entrar en quiròfan s'ha estabilitzat des de desembre de 2012.  L'espera mitjana va pujar de 76 dies a 100. I ja no ha tornat a baixar. Al juny de 2013 la xifra fins i tot va pujar a 101 dies. 
-