Carlos Taibo va omplir de gom a gom la Casa de la Cultura de Simat

Mainar, Taibo i Molina en els moments previs a la xerrada

 El Director del CEIC Alfons el Vell, Pasqual Molina, presentava la conferència més esperada de la programació del 2013 de les Rutes de la Xara a un públic que omplia la casa de la Música de Simat. Molina tenia unes paraules per a Carlos Taibo, professor de l’Autònoma de Madrid i pensador del moviment del 15 M a la capital de l’Estat, i tenia un toc d’elegància en presentar al conferenciant quin era el públic que anava a escoltar-lo, un públic que e era crític , legal, i molt assidu de les rutes de la Xara per molts anys. Aquesta vegada si que Eladi Mainar, organitzador de les rutes,  sentia una extraordinari conferència des de la primera fila.

El professor Taibo demostrava una claredat esquemàtica de pensament des de l’inici. Va dir que no representava a ningú, sols a ell mateix, que havia estat a molts debats i que el 15 M havia estat diferent a cada lloc, amb uns debats extens i dispars. Sols coneixia, per tant bé , per a parlar de Sol, Catalunya i com a gallec, Galícia.

 Posava en principi una sèrie d’observacions sobre el moviment: un moviment intel·ligent , que unia a moltes persones organitzades o no però  sense sigles , sense banderes, sense diferències; com la crisi l’havia ajudat moltíssim en el seu naixement, una crisi pròpia de la Universitat, la seua privatització, així com la seua mercantilització. I parlava de l’elecció tan apropiada com va ser que a l’equador d’una campanya electoral soporífera, sosa, aportara debats que no s’havien fet.  El treball de mesos, anys i dècades dels moviments que no entraren a la transició espanyola foren la llavor per aquest esclat del 15 M del 2011.

Taibo va dir que en ser convidat a participar a Sol va vore dues qüestions: que no coneixia ningú, no eren els de sempre i que les qüestions que plantejarà podien tirar arrere a les persones d’allí per radicals. Però va observar que les seues paraules una vegada dins van ser inclús moderades.  A més en broma va dir que pels crits no es sentia res. 

Veia dos ànimes diferents a les acampades, activistes crítics,  els habitants de centres ocupats, ecònoms, anarcos, i en segon lloc els joves indignats, tot i que Hessel i el seu llibre els havien demostrat poc interès i que feien rebaixar les demandes del moviment en estar només com a reflex de la primavera, o solament per la crisi econòmica, o bé per un discurs que  creia meritocràtic.  Però va vore prompte com les dues ànimes s’alimenten i s’ajunten mútuament . Veien com oblidaven el discurs feminista perquè no els separar en cap moment al retirar unes pancartes del moviment violeta. 

Però el 15 M fa alguna cosa més: al elaborar propostes pels nostres governs obri camps nous sense els nostres governants, amb la confecció d’un programa de caire polític als que no els representen; de caire econòmic i social; taxes, pensions, etc. I un atac frontal al capitalisme. Atacant la corrupció han anat fins al moll del sistema, com les injustícies al treball  i més enllà 

Les enquestes d’opinió els donaven d’immediat un 60% o 70%, quan  abaixaren a la tardor a un 50 %. De segur que si el CIS haguera preguntat pel moviment estaria entre els més valorats del moment. Però hi havia un detall, era molta la simpatia però mai estaven disposats a anar a les concentracions del moviment. M’agrada però no em sume, sinó haguera estat prop de vuit milions qui s’haurien sumat.  Una data, el 54% dels votants del PP demanaven algun moviment així. 

Però aquest 15 M era atacat pels tertulians: “César Vidal arriba a dir que eren guerrilla urbana lligada a ETA; pels mitjans progressistes - PAIS i PUBLICO, la Sexta-  per rebaixar la radicalitat. Deien que la gent demanava una nova llei Electoral quan deien que “se va acabar se va a acabar la paz social”.  La violència, el moviment no l’ha creat, sinó que han estat els cossos de l’estat els violents, indicava. 

Una observació important pel professor Taibo: va ser el desmantellar a temps i replegar-se als barris i les ciutats perquè venia una repressió més subtil, la de Cienfuentes cercant denúncies, i amb qui pactar i no trobava ningú. I una altra fou que els universitaris al 15 M no estigueren perquè eren d’exàmens. Si que ho feren a la tardor. I també que els adolescents no se sumaren a aquesta moguda, els menors de divuit anys no hi eren.  Faltaren també els assalariats que sols estaven de cap de setmana.  Marcava el professor de l’Autònoma, la manca de suport per part del medi rural . Es un moviment urbà, capitals i grans ciutats.  

Però veu unes dificultats que se li creen al moviment i es que contesta a les agressions del sistema i deixa de ser qui organitza l’agenda pròpia.  Deixa de banda tres grans qüestions de l’esquerra: el dret de les dones, com ja hem anotat; la necessitat d’un planeta habitable, la crisi ecològica  i l’explotació dels països del sud.  I pensa que no té més recolzament obrer per la por a la pèrdua de lloc de treball perquè alguns el fan vore com un privilegi, a més de les accions de les cúpules dels sindicats, que no responen al moviment. 

Això sí, planteja en un marc teòric la necessitat de futur de fusionar en els programes de les classes mitjanes les demandes pròpies del moviment obrer. El 15 M és molt respectuós amb la plataforma de les hipoteques, amb les marees, tant de sanitat, com d’educació. Per això li assegura Taibo un llarga recorregut històric.  Així com unes virtuts com han estat:

1.- rescatar el que havia cancel·lat el sistema, el debat sobre el Capitalisme.

2.- El retrobament amb gent de distints camins i gent molt sana de l’esquerra tradicional.

3.- Un moviment molt constant, amb organització molt ràpida i eficient. Difícil de controlar.

4.- Molt vital, radicalitzat i amb convergència amb les marees i la plataforma per les hipoteques.

5.- Auge dels moviments per l’autogestió de diferents fórmules que estan per l’autogestió, no creient en les institucions que recolzen aquest capitalisme corrosiu.

6.- I un moviment que ha permés canviar la ment de molta gent. Ajudant els emigrants en certes concentracions front a les accions policials per la deportació. Cas de Carabanchel.

Per acabar és un moviment que no està mort, funciona molt de cap de setmana, i preparat per a fer-se present. I tots i que hi ha crisis, es capaç de produir alguna forma nova, que reconeixerem d’immediat com el moviment 15 M. Que en definitiva era el títol de la seua conferència. 

Les preguntes molt interessants, cercant paral·lelismes amb altres moviments mundials i històrics. La resposta del moviments nacionals. La participació a les eleccions. En fi, una riquesa escoltar el públic i les respostes del professor Carlos Taibo, una ment que pensa i repensa com actuar en el món actual. Un luxe de les Rutes de la Xara. 

-