ARTICLE D'OPINIO: La bicicleta, el llibre i l’antibiòtic: a una bicicleta groga.

Ivan Illich austríac de vuitanta-sis anys -  com mon pare al qual estic cuidant -  tot i que es considera mexicà de formació, pedagog i historiador – abans teòleg i rector - . El vaig conèixer gràcies al meu professor d’història, Clemente Herrero, aquest company de carrera del nostre cantant xativí Raimon Pelejero. Ahir estava parlant de la situació de Tavernes amb un  amic , el qual té un concessionari, Juanba,  on ens va eixir la frase que podia resumir els actuals atacs de l’economia ultraplanificada, l’economia inversora, no productiva, al conjunt de la societat actual.  Aprofitant la crisi fer-se amb el control de la banca, l’energia i les relacions laborals.  Ivan Illich parlava de l’economia heterònoma, oposada a l’economia autònoma, aquesta última la que té el control dels productors. I deia Illich que quan puga l’economia heterònoma, els mercats, acabaran atacant la bicicleta, el llibre i l’antibiòtic.

Si ens adonem és un atac que Ivan Illich ja considera inevitable als anys setanta a la vida natural, a la cultura i l’educació i a la medicina . Si atenem els temps que corren quan el capital inversor, els mercats, han acabat  fent-se amb la majoria de la capacitat productiva d’una societat industrial  per atacar els models fonamentals d’aquesta : on es volien hores d’esplai per atendre a la família i les amistats – festius i reducció de jornada – amb un marc el més natural possible dins d’una societat respectuosa amb l’ecologisme,  on la tecnologia i les ciències de la informació  ,  ajudarien  a variar els assalariats, així com a l’emprenedor a donar a conèixer el producte el millor possible i les seues avantatges pel consum. Ha servit de ben poc al jornaler. 

Que dir del  llibre, on esperàvem anar a una educació i cultura més humanista, més centrada amb les necessitats personals que amb les institucionals reproductores de clixés caducs socialment per manca de control autònom.  Atenent a la maduració de la persona dins de la societat, ja que necessitem a tots i totes – per educar cal tota la tribu, diu Jose Antonio Marina – i no quedar-nos en una educació propedèutica, que vol rols i títols des del punt de vista de la producció interessada – ho hagueren fet amb els inventors del s .com , com treballen aquestes persones? -    Illich ja en parla d’eixa societat d’economia autònoma, on la creativitat i la voluntat està per sobre dels interessos inversionistes. – que passarà amb el cotxe d’aire comprimit que s’està construint a l’Índia ?.

Per acabar l’antibiòtic, el joc que hauria de jugar la medicina en aquesta societat convivencial , on cooperem tots i totes i no sols coexistim com a capes desinteressades uns d’altres.  Com un estament superior que opina,  i lliurement, que un jubilat viu massa anys ? Com qui opina, i no crea riquesa – pense en un senyor de grans hipermercats -, que una bona sanitat és contrària a la inversió que ha produït els seus diners al llarg de quaranta anys o més de treball ? I no es posen rojos al dir , que si la mitjana de vida a la societat valenciana es de vuitanta-un anys no es pot pagar la jubilació ni el cost sanitari a tanta gent. 

En fi , esta societat d’estaments,  privada,  en la qual la majoria de nosaltres no comptem, ens proposa el bé d’ells front als interessos nostres. – Sols falta,  fer publicitat del suïcidi, amb un bon marketing. Pobra Grècia. -  doncs això, Ivan Illich als setanta ja ho anunciava, llegiu-lo. I ho deia: “ només puguen aniran contra  les bicicletes, els llibres, i l’antibiòtic” i sembla que ja estan ací. Com deia Fuster:  “si nosaltres no fem la política ens la faran” . I nosaltres tenim un compromis de fer-la amb_decència, serietat, i amb una base autònoma, necessitem a tots i totes, i des de la nostra terra.    

 Jaume Talens.

-