L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.129
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.345

dimecres, 22 de setembre de 2010

En Josep de Sant Pere

La Cotorra vol parlar sobre la polèmica que s’ha produït a la nostra ciutat arran de la nota oficial del web del bisbat d'Eivissa sobre el rector de Sant Pere, mossèn Josep Escrivà.
Podeu llegir la nota oficial en castellà a:

http://www.obispadodeibiza.es/es/noticia-348.html

Una polèmica que envolta a un rector que ha treballat pel poble de Tavernes i a un bisbe, fill de Tavernes, però que com a norma habitual no saluda ni als seus amics d'infantesa.
Un rector, en Josep, que ha comprés de ple com servir als malats de la Vall, com preparar les misses de difunts, que ha visitat sempre als familiars, preocupant-se i assabentant-se del finats, si no els coneixia. Eixa vitalitat d'en Josep ha repercutit en els familiars dels malats i inclús en el propi malalt que li ha agraït la seua bonhomia.
Un rector, no ho oblideu, que ha rebut la distinció de “fill adoptiu” de Tavernes. I això no se li concedeix a qualsevol. Calen uns mèrits. I en Josep els té.
Enfront una persona, el bisbe Vicente Juan, acostumada al boat vaticà de l’església i que per anar d'una església a una l'altra del poble és capaç de posar-se la roba de bisbe.
Un rector progressista front a un bisbe que no pot presumir precisament d'això. Aquests són els dos protagonistes de la polèmica: el rector acostat al poble, en Josep de Sant Pere, i el jerarca que veu en el poble el lloc on donar constància del seu rang al bisbat. D’ací potser la petició de presidir l’Eucaristia a la Plaça Major.

L’equip de La Cotora ha firmat el full de dotze punts que corre pel poble i on es demana que es quede el rector, en Josep, al poble. És una petició que hi ha al darrer punt, el dotzé, que vol en Josep es quede a Tavernes i que no el jubilen. El mateix full parla del presumpte tracte vexatori que ha tingut el nostre mossèn per part d’algunes autoritats eclesiàstiques. La gent del poble, o bé una part, ha vist i ha sentit això que denuncia: no s'han portat bé amb mossèn Josep.
De nou es recorda el bon tracte que ha donat a les persones, siguen creients o no creients. Ho trobem al punt sisé de la recollida de signatures. Difícilment podran igualar la tasca feta per en Josep: impulsa les confraries de Setmana Santa; el forma una grup de visita als malats i , aliat amb la sort del boom urbanístic, ha pogut acabar de pagar a temps la restauració de l'església. I com a investigador ens ha demostrat la seua erudició en la nostra història local i ens dóna coneixement de què va fer el primer rector de Sant Pere, ens il•lustra amb continus articles a les revistes locals i fins i tot ens munta un museu parroquial.
I a més ha sabut dignificar la nostra llengua tant en la litúrgia, com en la catequesi i en tots els usos litúrgics, cosa que hi ha gent a Tavernes no li ha perdonat. Encara hi ha gent que canvia de parròquia i fuig de les misses d'en Josep per no escoltar un sol mot en valencià, gent que no s’amaga en dir que abans que en valencià, en llatí.

Però sembla que la injustícia ataca de nou al jubilat rector, i després de passar-ne una dolenta amb el famós quadre abandonat, només li faltaven els atacs de qui potser es considere el mitrat major de l'església de sant Pere, el bisbe d'Eivissa.
Una persona amb una formació tan exquisida, suposem que fruit de molts esforços i sacrificis familiars, conreada en el cos diplomàtic i a sobre al Vaticà, no pot fer aquests atacs personals a un rector estimat per la majoria del poble.
Pensem que tindrà assessors i hauria d'haver-los preguntat per no fer un escrit que nosaltres, i pensem que no som els únics, qualifiquen d’hipòcrita. Almenys si l’haguera fet en llatí la majoria no ho hauria entés. Però damunt en castellà. Un escrit que al final perdona després d’atacar al rector de males maneres.
I ací ens ve la pregunta que es fa el poble: ¿De qui haurà sigut eixa mà que ha mogut fils per forçar-lo a eixir de Tavernes, a un rector valencià? ¿Qui seran aqueixos que el mateix mossèn Josep deia en una missa que semblava que havien parlat malament d’ell en les altes esferes?
Damunt amb el maniqueisme de bons rectors i dolents, entenem que compara don Ernesto i en Josep. Això si, dóna a l'escrit de sis punts pèls i senyals que en Josep no va saludar a l’arquebisbe. I a més que no estava a la porta quan va arribar, no ho havia fet amb la persona que l'havia acomiadat del seu treball de rector. Tot Tavernes sap que en Josep va anar a l’arquebisbat de València a demanar ajuda per al seua parròquia i el van acomiadar. Per tant no hauria d'estar molt content per anar a fer salutacions.
Però el que és retòric, enrevessat i demagog és el punt dos de l'escrit de l'obispat d’Eivissa on diu que Don Ernesto Orts no va ser vicari en el temps en que En Josep Escrivà ha regit l'església. Això ho desmenteix el nostre rector en la premsa, però tots sabem que fins el darrer dia Don Ernesto ha estat oficiant missa a Sant Pere, i com ell deia sota les ordres del seu rector titular per a no enganyar-se mai.
I parlem dels aplaudiments (punt 4) al final de la seua intervenció en el sepeli. Ningú es creu que els fidels feren una aprovació al despreci que feia el bisbe en no esmentar a en Josep. Eixos aplaudiments eren un últim homenatge a Don Ernesto de tot Tavernes. No s'aplaudien les seues paraules vol donar a entendre. I això el bisbe ho sap, com tots, ho sabem.
I ací ens recordem de la paràbola del bon pastor. Si en Josep era una ovella “descarriada” per a la jerarquia eclesial, calia millor una actuació del bisbe com la que explicava Jesús, però no. Sembla ser que s’ha preferit el càstig.

No som qui per aconsellar, però treballen a les diòcesis, senyor bisbe i arquebisbe, en el seus territoris, que vaja església que van deixant entre els bons que moren i els que aparten del seu treball de bons cristians.
Déu jutjarà i en aquest afer, senyor Bisbe i Arquebisbe, algú no te la raó.
-

7 comentaris:

anònim ha dit...

Podrieu dir-nos els llocs del poble on podem trobar els fulls per signar-hi i així facilitar-nos als interessats, mostrar el nostre rebuig a l'opressió de l'esgleésia espanyola sobre la valenciana des de la desfeta del rei Borbó

paloma ha dit...

Jo també he firmat i he de dir que estic completament d'acord amb vosaltres.

Anònim ha dit...

No firmeu el document que es condemnareu per defensar a l'església pobra.
Perquè fins ara i veiem al llarg de la història calia pagar, fer almoines sucoses per arribar alt en la jerarquia. I clar, així després es creien els amos. Amb diners torrons.
Però ara hi ha una església ací a Tavernes que ens té a tots i totes per igual, i això els recalcitrans no ho poden suportar. Hi ha qui vol el poble per a omplir les processons i que els aplaudim.

Un de Tavernes ha dit...

Em pareix vergonyosa i repugnant la persecució que està patint el rector Josep per part dels alts càrrecs eclesiàstics.

Està clar que als bisbes, cardenals i demés cúpula els importa dos ràvens el que opine la gent i que només estan ahí per fer política, mantindre la jerarquia i xuplar del pot, aprofitant-se de la bona voluntat i la "ignorància" dels seus feligresos.

Aquests fets que es reproduixen a tot arreu fan que cada vegada hi haja menys gent fidel a l'església i que cada vegada ens fiem menys d'aquests personatges.

Se'ls està acabant el "xollo" però ells no volen amollar el mos.

Deurien d'haver molts més rectors com Josep i molts menys "retorots" que en una "brofegada" desfan la feina que ha fet molta gent durant molts anys.

vicen ha dit...

No he llegit els escrits dels que parleu, pero no m´importa, ni vullc saber que posa. Lo que de veres importa es saber i que sapien tots la persona que es en Josep. Resient arribat al poble, va morir mon pare, i es va presentar en macasa com un familiar mes, a fermos un ratet de compañia, i els seus resos, pero la calidesa de la seua compañia no la olvidaré mai. Pasat el tems, ma mare va estar mala durant cinc añs, i no va faltar una sola setmana a visitarla i portarli la comunió, que per sert, ma mare no li obria la boca i ell, en Josep, va trobar la manera de que la prenguera.
Desde estes lletres li vullc agrair tots els ratos en que en va confortar i en va animar a que seguira cuidant de ma mare, una gran persona a la que l´alzaimer li va truncar la vida. Com a una gran persona també considere a en Josep. Anim que tot es supera, com em dia vosté, les firmes del poble, espere que´l fasen quedarse.
un abras

Anònim ha dit...

Mossen Josep demana ajuda i el jubilen i la familia del bisbe modifica la casa de manera pressumptament irregular en la zona de costes (a l'espera del que diguen els jutges) i no passa res.

Que esta passant?

Açò és el món al reves.

Anònim ha dit...

Mes bé es pot dir que Josep fa la contra alks qui no pensem con ell. No respecta als que parlen castellà, no paga les colectes al Arquebisbat, rebutja a tots... y si no , per qué va tirar al carrer a un vicari, Miguel ngel Herrera. No esta fet per traballar amb ningú, es un tipo unic. Avui demana in vicari y quan el té el tira al carrer. l'example del Josep es per taparse la cara quan passa pel carrer