L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.044
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 23.237

dijous, 30 de setembre del 2010

El Bloc denuncia agressions de la policia als seus militants en concentracions del 29-S

El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha lamentat la reacció “brutal, desmesurada i irracional de la policia espanyola contra la gent que participava ahir en concentracions de la Vaga General convocada pels principals sindicats. Una vegada més, València torna a ser notícia per l’acció de la policia que segueix les ordres del delegat del Govern, Ricardo Peralta”.
Morera ha informat que la càrrega de la policia en el campus universitari, “va acabar amb militants del BLOC JOVE ferits, que tingueren que ser atesos en l’hospital i per eixe motiu, volem que el delegat del govern done explicacions i que demane disculpes per eixe cas de brutalitat policial”.

Segons Morera, “el senyor Peralta, està tardant massa en eixir a donar explicacions de perquè la policia ha estat tan violenta contra uns ciutadans que exercien el dret constitucional a la vaga i el dret a la llibertat d’expressió. Eixos manifestants, almenys els nostres, els del BLOC, no estaven fent cap cosa dolenta i per això no entenem com carregaren contra ells amb una brutalitat desmesurada que no quedarà impune”.

El BLOC ha anunciat que portaran les agressions a les Corts Valencianes i al Congrés dels Diputats, un lloc on els darrers mesos s’ha tractat la impunitat total de grups feixistes al País Valencià, mentre que no es fa res per acabar amb la violència contra el valencianisme progressista i altres opcions polítiques allunyades de l’extrema dreta.
Segons Morera, “després de la brutal actuació policial d’ahir, no podem esperar molt més del delegat del govern, que se suposa que és del PSOE i progressista”.

- Nota remesa pel Bloc

TEMA D'ACTUALITAT: Una vaga general a mitges


La vaga general no va acabar de paralitzar el País Valencià, però sí que va alçar les alarmes del nivell d’emprenyament dels treballadors en les mesures neoliberals impulsades pel Govern d’Espanya. A més, va evidenciar que només els sectors més afectats per la crisi i les seues conseqüències laborals han demostrat públicament el seu malestar.

Així, la indústria, el transport i la construcció, els sectors més tocats per la crisi de l’economia, van secundar quasi al 100% la vaga en territori valencià, mentre que als serveis, sobretot hostaleria i comerços, la mobilització va ser molt inferior i quasi el 90% van obrir les portes. Inexplicable és la desmobilització en el sector públic, que com la Sanitat, amb un pírric 4,6% de suport a l’atur, va fer una jornada laboral amb total normalitat.

Sobre estes xifres, els sindicats convocants de la vaga, CCOO, UGT i la Intersindical Valenciana, van considerar que l’atur a la Comunitat va ser “un èxit sense contestació” i “una moció incontestable dels treballadors i treballadores a Zapatero”. Els convocants van xifrar en un 78% el seguiment de la vaga. Per la seua banda, el delegat del Govern, Ricardo Peralta, va definir la jornada, “com de total normalitat”, malgrat estar el port paralitzat i els transports al 20%.

Els sindicats van recordar que mentre les empreses veuen com a principals problemes “la falta de finançament, el cost energètic, la unitat de mercat”, el Govern de Zapatero fa pagar-ho als treballadors amb “la reforma laboral”. “El cost laboral és el quart punt que preocupa i és en el que més s’ha actuat”, van argumentar, al temps que asseguraven que “la baixada d’impostos fa que no és garantisquen els drets socials”.

Pel que fa a les parades per sectors, els treballadors del Port de València van secundar "al cent per cent" la vaga general, i pels seus accessos al recinte no va entrar cap camió dels 1.500 o 2.000 que solen passar cada dia. Mercavalencia va funcionar al 50%, i la factoria de Ford Almussafes va estar parada durant tota la jornada. La majoria de les empreses dels polígons industrials va treballar al 20% de la seua capacitat.

El seguiment del sector tauleller va ser, segons els sindicats, del 75%, metre que el sector del metall i la petroquímica va superar el 85%. Els transports van superar el 60%.Van ser els sectors en què més es va secundar l’atur.

Per la seua banda, en el sector de la educació primària i secundària, segons va informar la Conselleria de Governació, la vaga va ser secundada per només un 8,04%. A la Universitat de València, el seguiment de l'atur general convocat pels sindicats va arribar al 30% de la plantilla, entre el Personal Docent Investigador (PDI) i d'Administració i Servicis (PAS). Pel que fa a la Federación de Sindicatos Independientes de Enseñanza (Fsie) va xifrar en un 0,3% l’atur en els centres concertats i privats.

Pel que fa al sector públic, els treballadors de l’administració van ser els que menys van secundar la vaga. Un 7% a l’Ajuntament de València, un 3,14% en la Diputació o un 3% en l’Ajuntament d’Alacant demostren la falta de solidaritat i implicació d’estos treballadors.

Esta vaga és un "avís" perquè el PP s’adone que "el moviment sindical no es quedarà quiet davant les seues propostes"

A la vesprada, va ser el torn per a la manifestació. A València, la multitudinària marxa va començar a caminar sobre les 19 hores des de la plaça de Sant Agustí. Després de recórrer el carrer Sant Vicent, els manifestants, uns 90.000 segons l’organització, van avançar pel carrer de la Pau, fins a la Porta del Mar per acabar al carrer Colom, a l'altura de la Delegació de Govern, on els sindicats convocants van llegit un manifesten en el qual es mostraven "defraudats" per l'Executiu espanyol i europeu.
- Titular, text i fotografia: L'informatiu
-

Quant, quan i com pujarà l'IBI els pròpers anys?

El pròxim plenari el consistori tractarà la pujada de l'IBI per al 2011. Després de la pujada enguany d'un 20%, la previsió era una pujada semblant d'altre 20% el pròxim any per tal d'arribar als números que resulten de la revisió cadastral.
En comissió informativa, el PP ha donat a conéixer a la resta de grups que la seua idea és que l'any que ve, el 2011, la pujada només siga del 5%.
¡Ja veieu com són de bons xics el nostre govern del PP! Volen que ens estalviem el 15% l'any que ve, en un any que no cal que us recordem.... és electoral: municipals i autonòmiques!.
La resta de grups es va abstindre en la primera votació, en comissió, potser perquè esperen el ple per a dir definitivament la seua i no donar arguments al PP.
Però... Ai, els peros! La cosa és què al final del procés s'ha d'arribar als números que marca l'actualització cadastral. Parlant clar: el 15% que ens vol estalviar el PP l'any electoral, s'ha d'incrementar i pagar els següents anys: el 2012, el ....
¿Enteneu la jugada?

Mentrestant, tal com informarem a principi de juny, des què el PP va pujar a l’alcaldia (1995) fins ara (2010) l’augment de la contribució ha estat al voltant del 140%. ¿S’imagineu si als treballadors i treballadores els haguessen augmentat un 140% el sou en 15 anys?
Podeu rellegir aquella completa informació de com ens apreten els impostos a:

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/06/es-temps-de-contribucio.html
- I preguntem nosaltres: L'actualització es fa per la pujada dels valors de mercat dels immobles. Fa uns anys que han abaixat i ara estan per davall del valor fixat en la revisió cadastral. Per tant ¿perquè no es fa una nova revisió a la baixa amb els valors reals actuals? ¿Perquè hem de pagar per uns valors de mercat de fa anys, més alts que l'actual ?
-


dimecres, 29 de setembre del 2010

Dissabte firma del conveni municipal amb ADISVA


Adisva convida a tots els lectors i lectores de la Cotorra a l'acte de la firma del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Tavernes, representat pel seu alcalde Manuel Vidal i la Fundació, representada pel seu president, Eugenio Pérez. L'acte tindrà lloc el proper dissabte dia 2 d'octubre, a les 12 hores a l'edifici del centre ocupacional ubicat al polígon industrial. El valor del conveni és de 100.000 euros segons decisió presa en el ple municipal per unanimitat.
La Fundació, com tots i totes sabem, s'ocupa de la promoció i intregaració de les persones discapacitades de la Valldigna. En poc de temps podrem tindre una seu ocupacional ací a Tavernes.
El dissabte els actes són:
. A les 11 del matí un partit d'exhibició de basquet de persones amb discapacitat intel.lectual, entre centres ocupacionals Fundació ESPURNA i ADISPAC al pavelló Municipal de Basquet, Camp d'esports.
. A les 12 la signatura del conveni al Centre Ocupacional Valldigna que esta sent cosntruit al passeig de Lepant número 26, al polígon Industrial del Pla.

En acabar hi haurà un vi d'honor.
-

Les Corts crearan una comissió per a reformar la Llei Electoral Valenciana

Per tal que en tingueu una millor informació sobre el que es cou en la política valenciana i el tipus d'informació que de vegades rebem en els diaris habituals.


http://www.diariocriticocv.com/noticias/not343189.html


Lamentem estiga en castellà, però és el que hi ha.

-

VIDEO MANIFEST IV XARXA per la visibilitat de la Divertat Funcional

Valldigna Accessible ens envia el següent enllaç:

http://www.youtube.com/v/oUShbUP28XQ?fs=1&hl=es_ES

És un vídeo de la lectura del manifest el dia 11 de Setembre, a la Marxa que hi hagué a Madrid.
I aquest és el text complet del manifest llegit a l'acte a Tavernes.

Manifest per la visibilitat de la Divertat Funcional

Els qui hui ens manifestem ací, junt amb aquells que ens han deixat i ens observen des del cel, no som molt diferents de tots vosaltres. Som homes i dones amb diversitat funcionalperquè vivim d’una manera diferent: en cadira de rodes, amb bastó i gos guia,… amb ulls inflats i mirada absent, o expressant-nos amb les nostres mans en el llenguatge de signes….
Però som persones com tots vosaltres perquè:
 Tenim sentiments, pensaments i desitjos propis.
 Aspirem a viure les nostres vides prenent les nostres pròpies decisions.
 Ens agrada sentir-nos respectats i respectades.
 Ens agrada la llibertat i assumir les nostres responsabilitats.
 Ens agrada viure en el nostre entorn pròxim.
 Ens agrada viatjar i desplaçar-nos on volem.
 Ens agrada estar en les aules normals d’un col·legi.
 Ens agrada treballar on treballa la resta de persones.
 Ens agrada estimar i ser estimats, tindre fills i filles i formar famílies.
En definitiva, formem part de la diversitat humana i volem ser iguals en drets i deures.

 Exigim que la llei ens preserve de la violència en totes les seues manifestacions i, especialment,la que sofrim en centres especials i residències.
 Exigim que els xiquets i xiquetes amb diversitat funcional vagen al centres ordinaris d’educació, sense restriccions en els recursos que necessiten, per a educar-los en llibertat i per a que els seus companys i companyes que no tenen diversitat funcional es puguen formar-se al seu costat, també més lliures, en la diversitat.
 Exigim que la societat ens garantisca el suport necessari per poder dur una vida en
igualtat d’oportunitats.
 Exigim els serveis d’assistència personal per aquells que no desitgen viure institucionalitzats (a casa o en residències) i a canvi fer-ho lliurement on decidim.
 Exigim un futur amb accés al treball ordinari i no segregat, i obtenir iguals salaris a iguals llocs de treball.
 Exigim el dret a la lliure circulació, sense restriccions d’accessos i recursos, per tot l’Estat, com qualsevol ciutadà i ciutadana lliures, sense que els impostos que paguem s’utilitzen per a restringir la nostra llibertat.
 Exigim que, en ple segle XXI, les diversitats físiques, mentals, sensorials o
intel·lectuals, deixen de veure’s com un lacra per a la societat.
 Exigim polítiques i mesures vertaderament compromeses. Fets i no paraules. No volem
lleis que després no es complixen.
 Exigim acció contra la discriminació.
 Exigim l’estricte compliment de la Convenció Internacional de la ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que, des del 3 de maig de 2008, forma part de
l’ordenament jurídic espanyol.
 Exigim dignitat i llibertat, que les vides de totes les persones tinguen el mateix valor, amb igualtat d’oportunitat i ple respecte als drets humans…
Exigim dignitat en la diversitat i llibertat, exigim DIVERTAT (*)!
Tavernes de la Valldigna, 19 Setembre 2010
(*) Aclariment: DIVERTAT és una paraula inventada. Una síntesi de les idees de llibertat i dignitat en la diversitat.
-

Una pedra ( i grossa!!) enmig del camí.


De bell nou els valencians i valencianes hem ensopegat en la mateixa pedra: el PP i el PSOE. Désprés d’haver-los escoltat en el debat “de la Comunitat” parlar del deute històric, a l’hora de la resolución, s'han oblidar d'exigir-lo al govern central. Una demostració més de quin peu coixegen i a quins interessos serveixen, que no són als dels valencians i valencianes.
Hem ensopegat moltes vegades en la pedra del PP i PSOE, i també se’ns ha posat enmig de la sabata altres vegades les pedretes derivades de les accions. Només cal recordar denominació del territorio, un Estatut de tercera categoría, una televisió en castellà, l'AP7, l'abandó i falta d'infrastructures, etc.
I una pedra grossa: un acord econòmic signat en temps d’Aznar pel PP i mai no denunciat pel PSOE valencià davant Zapatero, i que ens ha fet estar a la cua del que percebem de l’Estat en eixe sistema tan especial que han creat de transferències a les autonomies.
El comportament dels dos grans partits centralistes, PP-PSOE, ha estat una vegada més negatiu per als valencians i valencianes. Ahir, en les resolucions del debat “de la Comunitat” votaren en contra una vegada més contra els interessos del poble valencià i no volgueren reclamar un deute històric que el comité d’experts, nomenats per les Corts Valencianes (o siga pel PP i PSOE majorment), valora en 3.400 milions d’euros. Eixos diners ens els deu l'Estat.
Una total falta de valencianisme d’aquests que es diuen i volen ser “defensores de la identidad de los valencianos” per reclamar el deute històric que té l’estat espanyol amb el poble valencià, una xifra de 3.400 milions d’euros que ha arribat per la marginació dels diferents governs de PP-PSOE a Madrid i, diguem-ho clar per la feblesa, manca de voluntat i poca força reivindicativa i política dels governs valencians fins el dia de hui. I més si els comparem amb el context general d’Espanya.
I mentrestant ací tenim l’educació, la sanitat, els serveis…. per terra!!. Sí, una part per el desgovern del PP i el seu balafiament en Terres Mítiques, F1, Copes Amèriques i Agores, però també té una part de culpa la té el dèfecit amb que ens obsequia l’Estat Espanyol any rere any, de manera que només una molt menuda part dels nostres impostos repercuteixen de nou en la nostra terra.
Cabreig, i monumental, el que tenia el señor Morera, portaveu de Compromís, que recordava com el PSOE sí que ha reclamat el deute històric en altres autonomies, com és el cas d’Andalusia però no s’ha atrevit a fer-ho al País Valencià i s’alineava i s'agafava de la mà del PP en la votació per a demanar una simple revisió del model de finançament, cosa que fa anys que ja deurien d’haver demanat.
Compromís ha recordat que “eixe acord el necessita el País Valencià però les nostres escoles, els nostres majors, la nostra sanitat, el nostre camp, els nostres professionals i la societat en general també necessiten els 3.400 milions d’euros que ens deu l’estat i que mentre PP i PSOE siguen tan sucursalistes mai tindrem els valencians”.
No reclamar eixe deute, “és un acte de traïció al poble valencià i ahir, a les Corts, PP i PSOE han traït novament al poble valencià perquè no s’han atrevit a posar-se d’acord per anar a Madrid i reclamar una cosa que és justa i que és nostra”.
El que deiem, els valencians i valencianes hem tornat a ensopegar en la mateixa pedra: el sucursalisme del PP i del PSOE valencià.

-

dimarts, 28 de setembre del 2010

Actes del 9 d'Octubre a Simat

Actes en commoració del 9 D´OCTUBRE, que tindran lloc a Simat, entre l'1 i el 9 d'octubre.

Des del 27 de setembre, fins el 8 d´octubre;
* CONCURS ESCOLAR DE DIBUIX, 9 d´octubre.
* CONCURS ESCOLAR DE FOTOGRAFIA.

DIVENDRES 1
22:30h. Interpretació de l´obra "L´APARTAMENT BORJA" de Josep Enric Grau, a l´Església del Monestir.

DIVENDRES 8
19:00h. Inauguració del MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, al Carrer Convent.
20:30h. Sopar popular 9 d´octubre, de "baix braç" al Mercat de Simat, cal passar per l´Ajuntament per apuntar-se fins al 7 d´octubre (tickets 3 euros), a les 22:00h. III CICLE CANTAUTORS A SIMAT, aquest any amb ÒSCAR BRIZ, a l´Espai Cultural del Mercat de Simat.

http://www.oscarbriz.net/index.html


DISSABTE 9
10:00h. MERCAT MEDIEVAL VALENCIÀ, durant tot el dia, amb animacions musicals i culturals.
12:00h. Acte Institucional al Saló d´Actes de l´Ajuntament. Es farà entrega dels premis dels concurs 9 d´octubre.
14:00h. Paelles al Carrer dels Brolls, cal apuntar-se a l´Ajuntament, fins el dijous 7 d´octubre, inscripció gratuïta.
19:00h. Revetla del 9 d´Octubre, amb l´Orquestra "EUFORIA".

- Fotografia: Penó de la Conquesta del Rei Jaume I. Arxiu Municipal de València
-

L'Apartament Borja el divendres al monestir

La Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Simat, convida a tots els veïns a la representació de l´obra de teatre per a adults, "L´APARTAMENT BORJA", protagonitzada per Josep Enric Grau.

L´obra es realitzarà el proper divendres 1 d´octubre a les 22:30h. a l´Església del Monestir.
L´entrada és gratuïta.

"L'Apartament Borja" són catorze poegrafies sobre el segle XV a través d'un seguit de personatges d'excepció que visqueren el pas del món gòtic a l'univers renaixentista i que aniran presentant-se amb l'escenografia i amb els instruments que es faran servir en escena.

RAONS PER A UNA VAGA GENERAL




El BLOC secunda la vaga general convocada en tot l'estat i estarà present en les manifestacions que se celebraran en les tres capitals valencianes. En la manifestació de València la concentració serà a les 18.30 hores en les portes de l'església de Sant Agustí i anirem amb la pancarta de la Coalició Compromís i amb els companys i companyes d'Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià, que integrem la coalició.

PRINCIPALS RAONS PER A LA VAGA

El parlament espanyol ha aprovat el projecte de reforma laboral del govern, la reforma s’acompanyarà amb la revisió del sistema depensions, que retarda l’edat de jubilació fins als 67anys, i també del còmput d’anys treballats per calcular la quantia de la pensió, amb la consegüent reducció de la prestació.

La reforma laboral del PSOE afavoreix els acomiadaments, endureix les condicions per a cobrar les prestacions de desocupació, privatitza els serveis d’intermediació en el mercat laboral i no posa límits a la contractació temporal.

Cal fer vaga perquè la reforma:

- Facilita i abarateix l'acomiadament

- Generalitza el contracte de foment de la contractació indefinida,en incloure persones parades tres mesos, persones que hagen perdut un contracte indefinit o que hagen tingut un contracte temporal dos anys. Així, l'acomiadament improcedent és de 33 dies/any treballat (màxim 24 mesos) enfront del contracte indefinit anterior de 45 (màxim 42 mesos).

- Amplia les causes legals d'acomiadament procedent, tant col·lectiu com individual, amb només 20 dies per any treballat (i un màxim d'una anualitat):

• Les pèrdues reals o previstes en l'empresa són causa automàtica d'acomiadament procedent
• Acomiadament “preventiu”: s'admet si l'empresa al·lega que l'acomiadament pot servir per a evitar problemes futurs

- Se subvencionen els acomiadaments amb fons públics, a través del FOGASA, fent-los encara més barats per als empresaris, fins i tot si es declaren improcedents. Així, pot arribar a costar el mateix acomiadar el personal fix que el personal temporal.

- Estableix un fons de capitalització, en el qual les persones treballadores estalvien per a pagar el seu propi acomiadament, mobilitat geogràfica o jubilació.

Augmenta els contractes de treball precari

- Abarateix els contractes a joves de fins a 24 anys (amb bonificacions del 100% en Seguretat Social) i baixos salaris.
- Els contractes d'obra o servei passen a ser fixos al cap detres anys, sempre que s'haja "realitzat idèntica activitat i en el mateix lloc de treball". Un simple canvi de lloc de treball posa el comptador a zero.

Privatitza els serveis públics d’ocupació

- Fomenta les agències privades d’ocupació, amb ànim de lucre.
- Permet l’entrada de les ETT a nous sectors, com les administracions públiques o a professions considerades perilloses.
- Permet l'acomiadament objectiu de personal laboral fix de les administracions en:

• Administracions o entitats amb dèficit pressupostari (causes econòmiques)el dèficit es converteix en causa automàtica de cessament.
• Privatització de serveis per a estalviar costos (causes organitzatives), emparant-se en la millora que suposa per a la situació de l'entitat.

Desregula la negociació col·lectiva

- Les empreses podran desvincular-se dels convenis col·lectius sectorials.

- desvinculació salarial: possibilita pagar salaris inferiors als fixats en conveni

Revisa el sistema de jubilació i de pensions

El govern vol retardar l'edat de jubilació fins als 67 anys i augmentar els anys per calcular la quantia de la jubilació (de 15 a 20 anys).

Altres mesures

- Les retallades del salaris al personal del sector públic.
- Les retallades en educació, sanitat i atenció a la dependència.
- La retallada de les prestacions socials.

- Remes pel Bloc

TEMA D'ACTUALITAT: Debat a les Corts sobre l'Estat de la Comunitat. Camps promet una borratxera de milions i parla d’una Comunitat de ciència-ficció

Si un extraterrestre haguera acudit ahir a les Corts Valencianes a presenciar la intervenció del president de la Generalitat, Francisco Camps, en el debat de Política General, pensaria que la valenciana és una espècie de locomotora econòmica d’Europa quasi semblant a l’Alemanya de la reunificació. Un panorama idíl·lic, centenars de milers de milions d’euros en inversions (fins a 70.432 milions) i en grans projectes i el lideratge en tots els sectors va ser el que va “vendre” Camps en la tribuna d’oradors.
Però, res més lluny de la realitat. Un de cada quatre valencians en edat de treballar està en l’atur, molt per sobre de la mitjana espanyola; el deute de la Generalitat és el més elevat en relació al PIB; la demora en el pagaments als concessionaris d’obra pública superen els 200 dies i el nivell de fracàs escolar supera el 40%, també molt per damunt de la mitjana estatal.
D’esta manera i apel·lant a les senyes d’identitat i als atacs constants al Govern de Zapatero i als catalans, els enemics, Camps va plantejar un discurs sense cap autocrítica, autocomplaent i en el qual en moltes ocasions es rallava la mentida pura i dura.

LES GRANS MENTIDES DE CAMPS
Camps va assegurar que entre inversions actuals i futures, el seu Govern havia compromés fins a 70.432 milions d’euros. Una xifra impossible de contrastar i que representa més de quatre voltes el pressupost de la Generalitat.
També va assegurar que en 2009 van visitar la Comunitat 23 milions de turistes, una xifra, com a mínim inflada si ens atenem que a Espanya van arribar 52 milions durant l’any passat i estem molt per darrere de Canàries, Andalusia, Catalunya, Balears i Madrid en recepció de visitants.
Una altra xifra que va fer xiular els oïts va ser la repercussió dels Grans Esdeveniments. Segons els president de la Generalitat, a qui se li suposa cert rigor, la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 i els altres grans espectacles pagats amb diners públics, han atret 66 milions de visitants. És a dir, 14 milions de visitants més que visiten tot Espanya cada any, només per veure les carreres i regates que es celebren des de 2007.
També va parlar de la investigació i el desenvolupament (I+D+i), que des que ell és president ha arribat als 1.200 milions d’euros, vora 200.000 milions de pessetes. Una xifra com a mínim qüestionable, si ens atenem al fet que la inversió en I+D+i representa l’1,2% del pressupost, mentre que la mitjana estatal és de l’1,9%, també a la cua europea.
Per a finalitzar, i amb un Generalitat en fallida tècnica pel deute, Camps encara es va permetre el luxe de prometre fins a 2014, 2.400 milions per a infraestructures hídriques, 2.000 per a obra pública, 7.000 per a les universitats, 1.100 per a la indústria, i tot això sense “pujar els impostos”. Un anunci que amb un deute de més de 15.000 milions d'euros serà impossible d’acomplir. Tant li fa, la pluja de milions eixirà a la majoria de mitjans de comunicació.


PSOE
El portaveu del PSOE a Les Corts va recriminar al president de la Generalitat que acudisca al Debat de Política General amb la "fanfàrria de sempre" i sense "propostes noves" en un moment "dramàtic" per a la Comunitat, on en matèria d'ocupació "va tot molt pitjor que a la resta d'Espanya", ja que el nombre d'aturats supera quasi quatre punts la mitjana espanyola.
A més, en relació amb el PIB, el territori valencià es troba més de 3.000 euros per davall de la mitjana, va assenyalar Luna, qui va afegir que no hi ha ningú ara mateix en la Comunitat "a qui no li deguen diners". Va qualificar de "sarcasme" que el cap del Consell parle d'"un pla d'agilitació de pagaments" i va adduir que la política de Camps "ha estat la de la generació de deute" i dels "grans fracassos". En este sentit, va acusar els popularistes de "mentir fins al final" en relació amb Terra Mítica, el "vaixell insígnia" d'esta política, i va assenyalar que amb l'Àgora "no saben què fer" tot i haver gastat fins ara 90 milions d'euros en esta infraestructura.
També va censurar els populars per "mentir" en matèria de finançament, perquè si ha estat "deficient" per a la Comunitat és per "responsabilitat exclusiva" del PP, ja que el sistema es va aprovar amb el PP en el govern.

COMPROMIS
El portaveu de Compromís, Enric Morera, va començar dient que “Vosté és el pitjor president de la història moderna del País Valencià. Els valencians som humiliats i maltractats i vosté és un problema per l’ús fraudulent que fa de la democracia. Cal mes política i menys propaganda. La política sense ética es irreal, un teatre”.
El portavoz de Compromís va criticar l’impuls de l’urbanisme depredador, la falta de transparència del Consell o la política de fasts i grans events “una exhibicio obscena d’una opulència hortera, amb dret d’admissió per a militants del PP”.
Morera va oferir tres propostes per recuperar “la dignitat del poble valencià”: reclamació de 3.400 milions d’euros del deute històric de l’Estat, un nou Estatut equiparable al català o andalús i que es pronunciara clarament contra el femer nuclear de Zarra, qüestió aquesta a la que Camps mai no va dir res.
Després va presentar a Camps una desena na de propostes per a crear 20.000 llocs de treball “ràpids”, 5.000 places de policia autonòmica, una gestió forestal sostenible, augmentar el número de professors, crear un segell de qualitat dels productes valencians i impulsar el Corredor Mediterrani.

EU
La portaveu d’EUPV, Marga Sanz, es va mostrar indignada amb “la retòrica frívola i falsària” del president del Consell al seu discurs de Política General. La diputada va estimar “vergonyós” que Camps “haja fet un ús falsejat” de les dades de l’atur i la precarietat social —en clau d’errors aliens— “per tal d’amagar-hi la seua responsabilitat en destrucció de teixit productiu i drets socials i laborals dels valencians. Este discurs ha estat el pitjor des dels temps del frívol victimisme regionalista”, va afegir.

- Redactat sobre la premsa d'avui


Remés pel Bloc el següent enllaç sobre el debat:

http://www.bloc.ws/web/actualitat/1836-discurs-denric-morera-en-el-debat-de-politica-general-de-les-corts.html


-

diumenge, 26 de setembre del 2010

La darrer missa d'en Josep de Sant Pere


El dissabte dia 25 de setembre del 2010 ha d'estar un dia històric en la comunitat cristiana de l'església de Sant Pere. Eixe dia a les set de la vesprada el seu rector en Josep s'acomiadava de la parròquia plena de gom a gom, com diria el propi rector, convocats pels mòbils: els SMS funcionaren com poguérem notar.

S'adreçava el rector a la seua gent, dient-los d'entrada que Déu pren partit, i Déu pren partit pel poble, per la igualtat entre tots els feligresos. Tal com ell havia fet en la seua parròquia. Els aplaudiments a l'església duraren mes de deu minuts. La gent volia demostrar el seua afecte a un gran rector, a una persona filla adoptiva del poble. Deia que de cinc fills adoptius que té Tavernes tres eren rectors, això voldria dir alguna cosa. Els noms eren el finat don Ernesto, don Ricardo i ell mateix. Present com estava l’anterior alcalde de Tavernes, Eugenio Pérez, li deia que alguna raó important portaria a que aquest sacerdot fora estimat com a fill adoptiu.

Però ja d'entrada, les paraules d'un jove ho deien tot: " ens hem volgut t reunir per fer un reconeixement explícit al que és i sempre serà el nostre rector, mossén Josep Escrivà i Gregori ... que sàpiga que sempre el durem al nostre cor i que esta parròquia sempre serà la seua ".

Els aplaudiments foren constants dins del respecte a l'Eucaristia que se celebrava. Però Josep no fa defugir de cap dels problemes que han portat a la parròquia a estar en primera plana dels diaris i inclús ací a la Cotorra.

El rector de Sant Pere, explicava que no sabia ben bé com havia començat el problema, però que havien estat els mitjans els que començaren a comentar i des d'ací s'havia creat tota aquesta muntanya que a ningú al final agrada. Demanava que si hi havia algun periodista a la present deixaren ja de parlar sobre el tema. Però la veritat es que la parròquia no esperava , o tal vegada sí, un rector tan clar, tant amb el llenguatge del poble, tan es així que demanava on hauria de ser l'altar major a la pròpia església, al bell mig de la cúpula, com estava en el seu tan estimat monestir de la Valldigna, o bé al Vaticà. Estava clar que es trobava i volia sentir-se rodejat del seu poble.

Déu pren partit pels oprimits. I ens recordava els actes dels cristians de base, o quasi hi havia un diàleg emocional amb la feligresia que assentia amb les paraules de l'Evangeli de Sant LLuc, (Ll. 16, 19-31), que venien ni pintades per la situació de Tavernes i la seua parroquia principal. O no és cert que parlar de Llàtzer, a la taula del ric, no portaven a vore la situació entre el bisbe d'Eivissa i el propi rector de Sant Pere?.

I Josep sense defugir el parlar clar, situava que hi ha taules que uneixen i altres que separen. Més avant ens comentava que Don Pepe, o com li agrade que li diguen al nou retor que vindrà a sustituir-lo, farà la seua presentació el dia 10 d'octubre a les cinc de la vesprada. Però anunciava que quasi no hi haurà llocs per a la gent de Tavernes, ja que concelebraran més de seixanta sacerdots, alguns bisbes, el mateix arquebisbe Osorio, i algun cardenal més, entenguérem nosaltres. I dins de tanta gent no hi havia lloc per al antic rector de la parròquia.

Parlava que com avui no hi havien llocs reservats, hi estava present l'actual alcalde, concejals, que estaven tota la missa drets. No seria possible això el dia deu ja que hi havien tres-centes invitacions per assistir-hi de fóra. I acabem amb les paraules de l'Evangeli: " Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressucitàs algú entre els morts no es deixarien convèncer". Paraula de Deu.

Però la pregària dels fidels, marcava un conjunt ideòlogic, unes idees per les que s’havia mogut la parròquia. Es pregava pels representants de l'església, per en Josep amb la seua tasca, per no acaparar beneficis injustos, per anar endavant front a la injustícia, per que les relacions humanes de la vida eclesial ... s'inspiren en el gest de l'amor, per eixos valors d'en Josep de despreniment, solidaritat i esperit de servei. Per la inseguretat en el treball, així com la preservació de la natura.

Li oferiren una cadena com a símbol d'unió. Un evangeli. Una rajola pel que ha fet per la part material del temple, i el pa i el vi per fer una eucaristia especial. Un cor amb música amenitzava la missa. No es deixà de ser agraït amb la feligresia, demanà disculpes si a algú no el va poder atendre com esperava. I estava dispost ajudar i no deixar de vindre a Tavernes quan el necessitarem, tot i que el telèfon és de la parròquia i a qui devem acudir és a Don Pepe, el nou rector des d'aquesta mateixa setmana. Però guanyarem, ja que tindrem dos rectors. Paraules d'optimisme i esperança. El dia de la Guardia Civil, el dia 12 farà la missa en Josep, li ho havia demanat l'alcalde i els guàrdies, que no els podia deixar a soles en un dia tan assenyalat.

Però acabada la missa, la gent es va quedar esperant que tornara a eixir. Li regalaren uns detalls i uns diners perquè viatjara on sempre a estimat fer-ho, a Terra Santa. ¡I ací va eixir el nostre rector: Josep és un rector dels nostres, i valencià. Quan va vore els diners, va dir que una part aniria a les persones necessitades, entre les quals esmentava el grup de persones de color que reben classes a la parròquia. Era una ajuda que els donava i els demanava que resaren a la seua mesquita per ell. Els pagava el viatge a Gandia perquè resaren els divendres. Ecumenisme i integració. Qui resa per algú es perquè el vol. Nosaltres des de la Cotorra demanem a Josep de sant Pere que rese molt per nosaltres, veïns i veïnes de Tavernes, Nosaltres també l'estimem molt a Josep Escrivà i Gregori, un rector nostrat, de Tavernes i per TAVERNES.

-

dissabte, 25 de setembre del 2010

Remei casolà contra el porc senglar


El que veiu a les fotografias és un dels centenars d'horts que hi ha a tota la Valldigna. No, no li han passat el "rotovator" ni cosa semblant: són els efectes dels porcs senglars que abaixan de les nostres muntanyes. I com que no tenim Obelix....
Bé, ens conten que hi ha un remei casolà per evitar les escarbades dels animalets. Només caldria posar penjades dels arbres peces de roba bruta i, sobre tot, que hagen estat empapades de suor.
Així que, amics i amigues, una horeta d'esport amb roba vella i que no s'use i... ¡a penjar-la als horts!
Va, ja aneu: no, no cal que es rigueu. Si ho pensem bé, la cosa té la seua lògica: són animals que fugen de la presència humana i, com que tenen un molt bon olfacte, oloren la roba i es pensen que hi ha gent a l'hort.
No hem fet la prova i no sabem el resultat. Ens diuen que funciona. Si algú de vosaltres ho posa en pràctica ja ens contarà l'experiència. I no cobrem "royaltis" pel remei.

-

divendres, 24 de setembre del 2010

LA MIRADA DE LA COTORRA: El Toro


Després de dos setmanes del darrer incendi, aquest és l'aspecte que presenta la muntanya més significativa de Simat: El Toro.

Els efectes de l'incendi són evidents: la vegetació ha desaparegut i la muntanya presenta el color oscur característic del terreny assolat pel foc.

Una mirada que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de vigilar, prevenir i cuidar el nostre mediambient.

Si feu clic al damunt, voreu la fotografia ampliada.

-

ULTIMA HORA: Consell i FSMCV arriben a un acord que augmenta les ajudes a les societats musicals 1,5 milions per 2010

Mes i mig d' " intenses " negociacions han donat aquest divendres els seus fruits amb l'acord assolit entre el Consell i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ( FSMCV ) que suposarà un increment de 1,5 milions d'euros en les partides pressupostàries destinades a aquest sector el 2010. D'aquesta manera, les ajudes als músics baixen un 20 % respecte a 2009 , enfront de la rebaixa del 55 % que s'havia establert en un primer moment en els pressupostos.

Així ho han anunciat aquest divendres el conseller de Governació, Serafín Castellano , i el president de la FSMCV , Josep F. Almeria , després d'una última reunió en què han concretat un augment de les partides de 2010 per als intercanvis entre societats musicals federades de 108.670 euros i de 8.419 euros per a l'adquisició d'instruments. Les subvencions per a les escoles de música s'incrementen un 1,4 milions d'euros, que sumats al ja pressupostat compten amb una dotació de més de 3,4 milions.

Al seu torn, la FSMCV rebrà aquest anys 70.000 euros per a programes de treball i dotació informàtica , suma que es quedarà en 65.000 el 2011 i 2012.

A més , s'han pactat ia les xifres per 2011, que comptaran amb " el major pressupost de la història " en ajudes a les societats musicals "i que ascendirà a 6,4 milions d' euros, ha avançat el conseller , que ha precisat que inclouran dues línies de subvencions per a les escoles d'educands (250.000 euros ) i per a la reforma d'infraestructures i construcció de societats musicals (600.000 euros ) , que ja es recollien en el conveni marc subscrit el 2005 , però que fins ara no s'havien desenvolupat.

Al costat d'aquestes , les ajudes per a les escoles de música pujaran a 4,5 milions d' euros, mentre per al funcionament i sostenibilitat de la FSMCV es destinaran 393.662 euros. El concert d'intercanvi musical entre societats federades rebrà 450.000 euros i per a l'adquisició d'instrumental es destinaran 215.000 .

Després mes i mig de més que intenses , " molt intenses " negociacions , el president de la FSMCV ha considerat que l'acord assolit aquest divendres està fet amb " responsabilitat "que pot " salvar un mal any " , i és " realista " donada la conjuntura " concreta i dolorosa " que es viu a causa de les crisis econòmica.

- Informació elaborada de la nota d'Europa Press
-

INFORME: ¿Hi haurà finalment un acord beneficiós per a les societats musicals?

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) analitzarà en la seua junta directiva la resposta de Serafin Castellano a la seua proposta. Les societats musicals han sofert un retall pressupostari d'un 50% i les escoles de música d'un 55% el 2010. Després de la reunió feta avui, ambdues parts han mostrat la seua disposició per assolir un acord que garantesca la viabilitat del col·lectiu en el futur.

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va afirmar que «la Federació vol firmar el millor acord possible i, a més, que aquest siga un bon acord». Serafín Castellano va assegurar, sense entrar en més detalls, que "les escoles d'educandos i les reparacions i millores dels edificis de les societats comptaran amb una progressiva dotació econòmica".
El Consell ha destinat, el 2010, 2,6 milions d'euros a les societats musicals, quan la Federació, en les primeres esmenes al pressupost autonòmic, sol·licitava 15,7 milions. La quantitat assignada a les societats musicals el 2010 suposa un retall del 50% respecte a la de l'exercici anterior (5,2 milions), encara que la «tisorada » a les escoles de música, que amenaça la seua supervivència i el treballfeina de 2.100 professors,assoleix una mitjanamitja del 55%.

El març, després de la reunió amb el conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, la Federació va deixar les seues pretensions inicials per a 2010 en 8,1 milions d'euros, ajornant l'objectiu d'assolir els 15,7 milions d'euros fins a 2014. L'acord que s’està negociant en aquests moments es basa en una reformulació de la proposta enviada a Blasco en qui la FSMCV ha flexibilitzat les demandes en incloure'n algunes de les quantitats reclamades per a 2010 en exercicis futurs.


La FSMCV és una associació amb més de 40 anys d'existència que agrupa a 529 societats musicals d'Alacant, Castelló i València (el 50% del total espanyol) amb més de 200.000 socis, 40.000 músics i 60.000 alumnes de les escoles de música. Per tant, resulta prioritari trobar una solució que garantesca la continuïtat de les 268 escoles de música i 261 escoles d'educandos, pedrera de què es nodreixen les societats musicals de la Comunitat Valenciana i orquestres i conservatoris de tot Espanya.

La quantitat assignada el 2010 pel Consell a penes cobreix el 8,53% de les despeses totals de les escoles de música -deu punts percentuals menys que la cobertura de 2009- i alguna cosa més del 12% de les despeses de contractació dels professors.

Les escoles d'educandos manquen de qualsevol tipus d'ajuda, la qual cosa incompleix l'acord firmat pel president de la Generalitat, Francisco Camps, i la FSMCV l'octubre de 2005. Els ajuts que el Consell ofereix a les escoles de música de la Comunitat Valenciana estan molt per sota de les que es concedeixen en altres comunitats autònomes. Així, els 60 euros per alumne de la Comunitat Valenciana representen una quantitat deu vegades inferior a la que ofereix Catalunya (600 euros per alumne) i es troben també molt per sota de la qual donen Euskadi (233,18), Navarra (183,33) o Madrid (156), comunitats autònomes que no tenen la mateixa tradició musical.

Lass forces parlamentàries de la Comunitat Valenciana han expressat, en diverses ocasions, el seu suport a les societats musicals com a patrimoni del poble valencià i fenomen associatiu i cultural únic al món. Josep Mª Pañella, del Grup Compromís-Bloc, va presentar les esmenes de la FSMCV, que va recolzar el PSOE i EU i va rebutjar el PP- assegura que els retalls són indecents i va exigir al Consell a acceptar les propostes de la Federació.
- Informe elaborat a partir de la nota de premsa del dia d'avui de la FSMCV
-

dijous, 23 de setembre del 2010

ARTICLE D'OPINIO: Per què vaig a la vaga

El primer de tot dir que és una vaga política i tant. Una vaga política contra el canvi de política que ha fet el govern socialista en el poder. Però això no significa que no haja vist avanços significatius en les polítiques del president Zapatero, p.ex. el tema d'igualtat de gènere. S'ha donat un pas important que serà record, i mai ja podrà ser el mateix. Ha tret unes ministres que han actuat de valent bé, a pesar de la dreta masclista que sempre està esperant una clavada de pota d'una dona. I també en la llei de la dependència. És una de les lleis que quedaran a la història del nostre estat. Una llei avançada i que em recordava Suècia.
Doncs, ¿perquè vaig a fer-li una vaga al govern socialista de Zapatero, en companyia d'autèntics socialistes que si no tenen càrrecs, o bé pesebres, també la faran?. ¿O es que Guerra no farà la vaga de la UGT?
Vaig a fer la vaga general perquè crec en la democràcia i l'estat de dret sindical que tant ens ha costat d'instaurar, i encara ara estan eixint gent en contra de les postures sindicals. Aquests que després amb el seu egoisme són els primers en demanar la seua ajuda.
Per tant, esta clar, vaig a la vaga perquè estic en un sindicat de classe. Tot i haver estat autònom no mai he deixat de pagar al meu sindicat. Vaig a la vaga perquè el meu sindicat la convoca i això es prou per a mi. Estem en una societat que genera liders i, clar, si ens toquen la butxaca ja no estem per fer-los cas. Per a parar la mà del que consegueixen sí.
Però realment la faig perquè estic dolgut amb el president Zapatero pel canvi de política social que li han inspirat des de fora de l'estat. Eixes persones que ell admira, eixos estadistes que "o tinc jo la raó o et quedes a soles".
Es a dir, mana el món de les finances. ¿O a qui representa el president dels Estats Units,- content jo amb Obama, eh!-, i la presidenta Merkel, al llegir-li la cartilla al nostre president Zapatero en nom dels mercats?. Estic en contra de que no haja escoltat a Solbes, eixe funcionari exemplar, que ja li feia recomancions que no ell tenia gens en compte.
Vaig la vaga per no haver dimitit Zapatero. Tan integre en els seus principis, però em va recordar els germans Marxs quan deien allò "jo tinc uns principis però si no li agraden en tinc uns altres". Senyor Zapatero si vosté haguera dimitit no es faria aquesta vaga, no ens llevarien diners per no anar a treballar i tindriem actualment un lider per a tota Europa.
Mentrestant val l'exemple de Magaritte Youcennar, quan diu que mitja volta es igual fer-la per la dreta que per l'esquerra, van a parar al mateix lloc. El tema és: en democracia qui mana que es pegue la mitja volta?. Esta clar: els no elegits democràticament, els mercats financers. Per tant, vostés els socialistes han deixat que resolga, o no, la crisi el sr Funcas, de les Caixes d'Estalvi, i el senyor que havia de controlar el desgavell que es va donar a l'Estat: el sr. Fernandez Ordoñez, director del Banc d'Espanya.
I eixa es la realitat, ja que vosté no tenia equip, no tenia programa, ni tenia ganes de posar-se a encapçalar el progressisme.
Avui dia 23 de setembre m'acaba d'arribar una multa de 370 euros, i el dia 29 de setembre la meu familia en perdrà mes de dos-cents per la vaga. Però pels drets sindicals, pels avanços socials, contra la por que ens fan en les pensions faré la vaga el dia 29 de Setembre del 2010.

Jaume Talens

Morera: "Jorge Alarte no ha fet els deures i el PSOE vol condemnar els valencians amb el femer nuclear"


Enric Morera, portaveu de Compromís ha lamentat no vore ahir a Madrid, en la concentració contra el cementeri nuclear a Zarra, al delegat de la sucursal valenciana del PSOE, a l’igual que no entén “què feien dirigents del PP agafats a la pancarta quan tampoc han fet res ni en les Corts ni en el Consell de la Generalitat per evitar l’amenaça nuclear que ara tenim les valencianes i els valencians”.

El síndic de la tercera força política en les Corts Valencianes, Enric Morera (BLOC), considera que el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, (PSOE) “s’ha llevat la carasseta i ha mostrat el seu talant antidemocràtic i autoritari perquè després de que ens concentràrem a la porta del ministeri per a mostrar la nostra oposició a que s’ubique el cementeri nuclear a Zarra, ha defensat amb tot el cinisme del món l’informe que condemna al poble valencià a ser un femer nuclear d’Espanya”.

Morera, que va participar en la concentració de Madrid amb el membres del grup Compromís, Mireia Mollà (diputada per IdPV) i de Juan Ponce (Els Verds-Esquerra Ecologista) ha lamentat l’absència del secretari general del socialistes valencians, Jorge Alarte, “qui ha volgut capitanejar el moviment antinuclear a València però no ha vingut a donar la cara a Madrid, com no va donar la cara el PSOE en les Corts Valencianes i com no ha donat la cara el delegat del govern, Ricardo Peralta, que no ha dit ni una paraula en contra del cementeri nuclear”.
El portaveu valencianista ha dit que Jorge Alarte “no ha fet els deures perquè en Madrid els seus caps continuen convençuts en condemnar el nostre país a ser el femer nuclear d’Espanya. Des de Compromís pensem que no es pot dir una cosa i després fer altra o, pitjor, no fer res. Alarte i els socialistes valencians estan desautoritzats en este tema perquè no han plantat cara al govern de Zapatero, que és el govern de la marginació del poble valencià”.

El dirigent del BLOC també ha comentat que no ha pogut entendre “massa bé” la presència de destacats dirigents del PP, “quan no han fet res tampoc ni en les Corts ni com a Consell”.
- Remes per Compromís-Bloc
- Foto de Compromís: Els seus diputats ahir a la concentració a Madrid.

-

La Valldigna en la "II Caminada Correguda de Botamargues"


Dos membres de l’equip de curses per muntanya del "Grup Muntanya Valldign-Mancomunitat de la Valldigna", Emilio González y Joaquin Escrihuela, amb el corredors del CETV, Fernando Pelegrí, participaren i foren "finishers" el passat dissabte 18 de setembre a “La II Caminada Correguda Botamargues”.
La prova tenia un total de 63 km de distància amb un desnivell acumulat en positiu de més de 3.000 metres i 3000 en negatiu.
L’eixida es va donar a les 6.00 del matí a l’ajuntament de Forna (Alacant). La cursa va ser un circuit circular recorrent el cim de la Bassa Roja (Forna), anar cap a Vilallonga, i continuar cap a la Via Verda del Serpis, per desviar-nos i coronar el cim de la Safor (1.013 m), passant per l’Orxa on es va pujar al cim del Collaet de la Comba i després vam anar al poble de Benirrama, per encarar-nos cap a l’Alt de Benirrama, baixant a L’Atzúvia i finalitzar la cursa al Castell de Forna i anant a la línea de meta al mateix ajuntament de Forna.
Un total de 300 corredors prengueren l’eixida i els corredors del Grup Muntanya Valldigna Mancomunitat de la Valldigna entraren dels 120 primers. La duresa de la prova va fer que molts corredors abandonaren al llarg de la cursa.

Els corredors valldignencs que hi participaren i foren Finishers:
Emilio Gonzalez Muñoz . Pto 115 11h.43min
Joaquin Escrihuela Bosch. Pto 117 11h.43min
Fernando Pelegri Espinosa Pto 116 11h.43min

-

LA MIRADA DELS AMICS DE LA COTORRA: Blasco Ibáñez, a la platja


Hola amics: Encara que ja va eixir un xicotet comentari este estiu, m’agradaria fer-ho un poc més extens. El carrer Blasco Ibáñez, en la platja de Tavernes, és com una illa per als discapacitats, no hi ha en tota ella i els seus voltants ni un sol rebaix en les voreres, amb la qual cosa els discapacitats que vivim en eixa zona estem condemnats a no poder eixir de l’illa.
Concretament, no puc eixir de casa. He d’eixir acompanyat perquè m’ajuden a pujar i baixar de les voreres. Però este no és l’únic inconvenient. Si miren les fotografies que els envie, veuran que també hi ha pals en meitat de la vorera que obliguen a baixar de la mateixa cada dos per tres. Este fet, que dificulta el transit i especialment als discapacitats, està en eixe lloc des de sempre i no sols l’ajuntament ha passat àmpliament sinó que cap partit polític ho ha denunciat, possiblement perquè no afecta tot el món. Espere que ara que jo ho denuncie, algun partit es faça eco i ho plantege de cara a les pròximes eleccions.


-

dimecres, 22 de setembre del 2010

En Josep de Sant Pere

La Cotorra vol parlar sobre la polèmica que s’ha produït a la nostra ciutat arran de la nota oficial del web del bisbat d'Eivissa sobre el rector de Sant Pere, mossèn Josep Escrivà.
Podeu llegir la nota oficial en castellà a:

http://www.obispadodeibiza.es/es/noticia-348.html

Una polèmica que envolta a un rector que ha treballat pel poble de Tavernes i a un bisbe, fill de Tavernes, però que com a norma habitual no saluda ni als seus amics d'infantesa.
Un rector, en Josep, que ha comprés de ple com servir als malats de la Vall, com preparar les misses de difunts, que ha visitat sempre als familiars, preocupant-se i assabentant-se del finats, si no els coneixia. Eixa vitalitat d'en Josep ha repercutit en els familiars dels malats i inclús en el propi malalt que li ha agraït la seua bonhomia.
Un rector, no ho oblideu, que ha rebut la distinció de “fill adoptiu” de Tavernes. I això no se li concedeix a qualsevol. Calen uns mèrits. I en Josep els té.
Enfront una persona, el bisbe Vicente Juan, acostumada al boat vaticà de l’església i que per anar d'una església a una l'altra del poble és capaç de posar-se la roba de bisbe.
Un rector progressista front a un bisbe que no pot presumir precisament d'això. Aquests són els dos protagonistes de la polèmica: el rector acostat al poble, en Josep de Sant Pere, i el jerarca que veu en el poble el lloc on donar constància del seu rang al bisbat. D’ací potser la petició de presidir l’Eucaristia a la Plaça Major.

L’equip de La Cotora ha firmat el full de dotze punts que corre pel poble i on es demana que es quede el rector, en Josep, al poble. És una petició que hi ha al darrer punt, el dotzé, que vol en Josep es quede a Tavernes i que no el jubilen. El mateix full parla del presumpte tracte vexatori que ha tingut el nostre mossèn per part d’algunes autoritats eclesiàstiques. La gent del poble, o bé una part, ha vist i ha sentit això que denuncia: no s'han portat bé amb mossèn Josep.
De nou es recorda el bon tracte que ha donat a les persones, siguen creients o no creients. Ho trobem al punt sisé de la recollida de signatures. Difícilment podran igualar la tasca feta per en Josep: impulsa les confraries de Setmana Santa; el forma una grup de visita als malats i , aliat amb la sort del boom urbanístic, ha pogut acabar de pagar a temps la restauració de l'església. I com a investigador ens ha demostrat la seua erudició en la nostra història local i ens dóna coneixement de què va fer el primer rector de Sant Pere, ens il•lustra amb continus articles a les revistes locals i fins i tot ens munta un museu parroquial.
I a més ha sabut dignificar la nostra llengua tant en la litúrgia, com en la catequesi i en tots els usos litúrgics, cosa que hi ha gent a Tavernes no li ha perdonat. Encara hi ha gent que canvia de parròquia i fuig de les misses d'en Josep per no escoltar un sol mot en valencià, gent que no s’amaga en dir que abans que en valencià, en llatí.

Però sembla que la injustícia ataca de nou al jubilat rector, i després de passar-ne una dolenta amb el famós quadre abandonat, només li faltaven els atacs de qui potser es considere el mitrat major de l'església de sant Pere, el bisbe d'Eivissa.
Una persona amb una formació tan exquisida, suposem que fruit de molts esforços i sacrificis familiars, conreada en el cos diplomàtic i a sobre al Vaticà, no pot fer aquests atacs personals a un rector estimat per la majoria del poble.
Pensem que tindrà assessors i hauria d'haver-los preguntat per no fer un escrit que nosaltres, i pensem que no som els únics, qualifiquen d’hipòcrita. Almenys si l’haguera fet en llatí la majoria no ho hauria entés. Però damunt en castellà. Un escrit que al final perdona després d’atacar al rector de males maneres.
I ací ens ve la pregunta que es fa el poble: ¿De qui haurà sigut eixa mà que ha mogut fils per forçar-lo a eixir de Tavernes, a un rector valencià? ¿Qui seran aqueixos que el mateix mossèn Josep deia en una missa que semblava que havien parlat malament d’ell en les altes esferes?
Damunt amb el maniqueisme de bons rectors i dolents, entenem que compara don Ernesto i en Josep. Això si, dóna a l'escrit de sis punts pèls i senyals que en Josep no va saludar a l’arquebisbe. I a més que no estava a la porta quan va arribar, no ho havia fet amb la persona que l'havia acomiadat del seu treball de rector. Tot Tavernes sap que en Josep va anar a l’arquebisbat de València a demanar ajuda per al seua parròquia i el van acomiadar. Per tant no hauria d'estar molt content per anar a fer salutacions.
Però el que és retòric, enrevessat i demagog és el punt dos de l'escrit de l'obispat d’Eivissa on diu que Don Ernesto Orts no va ser vicari en el temps en que En Josep Escrivà ha regit l'església. Això ho desmenteix el nostre rector en la premsa, però tots sabem que fins el darrer dia Don Ernesto ha estat oficiant missa a Sant Pere, i com ell deia sota les ordres del seu rector titular per a no enganyar-se mai.
I parlem dels aplaudiments (punt 4) al final de la seua intervenció en el sepeli. Ningú es creu que els fidels feren una aprovació al despreci que feia el bisbe en no esmentar a en Josep. Eixos aplaudiments eren un últim homenatge a Don Ernesto de tot Tavernes. No s'aplaudien les seues paraules vol donar a entendre. I això el bisbe ho sap, com tots, ho sabem.
I ací ens recordem de la paràbola del bon pastor. Si en Josep era una ovella “descarriada” per a la jerarquia eclesial, calia millor una actuació del bisbe com la que explicava Jesús, però no. Sembla ser que s’ha preferit el càstig.

No som qui per aconsellar, però treballen a les diòcesis, senyor bisbe i arquebisbe, en el seus territoris, que vaja església que van deixant entre els bons que moren i els que aparten del seu treball de bons cristians.
Déu jutjarà i en aquest afer, senyor Bisbe i Arquebisbe, algú no te la raó.
-

Compromís recorre davant el TC el rebuig a la creació d'una comissió d'investigació a les Corts sobre el cas Gürtel

Compromís ha presentat al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'empara per "vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques" pel "veto" de la Mesa de les Corts Valencianes, amb majoria del PP, a dues iniciatives parlamentàries dels seus diputats.

La primera de les iniciatives " vetades " que han portat a aquest recurs és la petició de creació d'una comissió d'investigació per a " aclarir "la relació del president de la Generalitat , Francisco Camps, consellers i alts càrrecs del Govern valencià amb les empreses investigades en el 'cas Gürtel '. Els diputats de la coalició Enric Morera i Mónica Oltra van registrar la petició el 13 d'abril de 2010.


La segona iniciativa per la qual Compromís recorre és una Proposició No de Llei enregistrada per la diputada Mireia Mollà el 22 d'abril de 2010 a la qual es proposava una sèrie de canvis en la fiscalització dels comptes de l'Administració valenciana per dotar " de més transparència " .

Podeu llegir la noticia sencera de l'Agencia Europa Press

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-compromis-recurre-tc-rechazo-creacion-comision-investigacion-corts-caso-gurtel-20100922125027.html

En El Mundo:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/22/valencia/1285169851.html

-

Els “Rangers” de València triomfen a la Valldigna


Més de 400 espectadors van acudir al «3r Partit de Bàsquet Adaptat» a Tavernes, activitat que va concloure el programa de les Festes Patronals 2010. Va comptar amb la participació del Club de Bàsquet Rangers de València, que milita en la Divisió d'Honor B de la Lliga Nacional de Bàsquet en Cadira de Rodes. El partit, organitzat per l'associació Valldigna Accessible i el CB Tavernes, va finalitzar amb un ajustat marcador (50-51) que es va decantar cap a l'equip visitant vestit de groc.
Francisco J.. Chordá, president de Valldigna Accessible i jugador del CB Rangers remarcava que “Una de les finalitats del CB Rangers és que els esportistes puguen aconseguir una qualitat de vida òptima per mitjà de la pràctica de l'esport”. El poder comptar amb els Rangers cada any, és una valuosa oportunitat, d'acostar l'esport adaptat d'elit a la nostra societat, demostrant el poder integrador que té en la nostra societat.
L'equip realitza els seus entrenaments, els dimarts i dijous, de 20,30h a 22,30h, i juga els seus partits oficials al Poliesportiu Municipal de la Malvarosa els dissabtes, a les 18,00h, a València, en el cas que juguen com a locals. Actualment, el Club compta amb una plantilla de 12 jugadors, amb llicència nacional i autonòmica. Alguns d'estos jugadors, han sigut convocats per a representar a la Selecció de la Comunitat Valenciana per a participar en diverses ocasions en el Campionat d'Espanya de Seleccions autonòmiques. A més, compten amb un entrenador i un preparador físic que col·laboren de manera altruista, com la resta d'esportistes.
En vista de l'èxit del ja tradicional esdeveniment esportiu, l'alcalde valler, Manolo Vidal, va demostrar el seu interès per l'organització d'un dels partits de la Lliga Nacional 2010-2011 en el pavelló de Tavernes. Més concretament, seria el derbi de la comunitat Valenciana, entre els Rangers i l'Elx. Tavernes podria acollir de nou als Rangers perquè disputaren el seu partit com a locals.
Abans de començar el partit, es va llegir el manifest en què se sol·licitava, el compliment de la Convenció de l'ONU, sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

- Text i fotografia remés per Valldigna Accessible
-

Han quedat com Camot


La zona humida que conjuntament formen els Ullal Gran i Ullal de les Penyetes torna a presentar un estat més que lamentable.
A finals de juliol, i tal com ací vam informar, es va fer un desbrossament de la zona, tallant les tiges de les males herbes però sense arrancar-les.



Sembla ser, i a les imatges que podeu vore ens remetem, que no va ser una faena massa ben feta perquè en poc més d’un mes i amb unes quantes plogudes la cosa ha esdevingut a pitjor. Les fotografies parlen: els camins de vianants plens de brossa, les zones de bancs i papereres envaïdes per les herbes…..
I tot apunta a indicar que els treballadors de l’ajuntament, o qui siga el responsable de la neteja, s’acosten ben poc pel lloc. I això no ho diguem nosaltres: ho diuen les restes del “coll verd” que degué morir i que es converteix en pols , com a tots ens passarà, enmig d’un camí de visitants sense que ningú l’haja retirat. (Última fotografia)
De la gran zona d’espai i contacte amb la natura, de l’Aula mediambiental amb activitats per escolars i estudiants que ens va parlar el nostre govern del PP, d’això per ara, res de res.

-

Poc a poc es cau.


El Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana, vaja el denominat Pla Camps, contemplava a Tavernes dur a cap la rehabilitació del Moli del Pla, prèvia compra de l’ajuntament dels terrenys.
El Pla Camps s’havia d’engejar durant el 2009. Sí, està ben escrit: durant l’any 2009. Sí també ho sabem: anem cap a la fi del 2010, però nosaltres no podem fer-hi res!! I ells, la Generalitat, totalment arruinats, sembla que tampoc.
Mentre no hi ha diners pel patrimoni dels valencians i tants i tans monuments calen de reformes, millores i consolidación, va i resulta que la nostra Generalitat ha firmat un conveni de col·laboració de restauració de manuscrits…. amb el Marroc!!! Sí amb el Marroc, haveu llegit bé. I el bo i millor de tot és que els diners ixen tots de les arques valencianes, els paguem nosaltres, segons ha denunciat el grup Compromís-Bloc
El conveni obliga a la conselleria a finançar seminaris i edicions, organitzar jornades culturals al Marroc i a editar els resultats dels treballs en àrab i en castellà, això si de valencià res de res. Segons Compromís “suposarà una despesa econòmica de la Generalitat, que es veu obligada per conveni a finançar seminaris, edicions i jornades culturals de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals en el país nordafricà i mentre, moltes peces i edificis del patrimoni cultural valencià està perdent-se o totalment abandonades”.
Per a Enric Morera, el conveni “és un greuge per a la cultura valenciana, com per exemple les societats musicals, que no reben el que els correspon i mentre la Conselleria de Cultura es gasta els diners públics en altres països per a potenciar el patrimoni cultura de fora, que no el nostre”.
I afegim nosaltres: mentres tant el Moli del Pla, cada mes que passa, té més perill d’ensorrar-se. I nomes cal vore les fotografies i el sostre: els forats han augmentat de grandària i nombre en gran mesura el darrer anys. Per cert, tots els forats que veieu a les fotos va uns anys no existien. El sostre estava perfecte.

-

dimarts, 21 de setembre del 2010

Més sobre el cementeri nuclear: Carta a Jorge Alarte

Ara tot són presses. Va eixir el Ministre Sebastián anunciant que als valencians -i a Zarra en particular- ens arribava el manà nuclear i han eixit tots com un coet. Cotino, el primer i Alarte després. Són uns traïdors al poble valencià. I a més tenen la memòria molt curta.
El 3 de juny va entrar al registre de les Corts l’escrit de la Plataforma Anti-Cementeri Nuclear de Zarra. Als grups parlamentaris eixe escrit ens arribà el 22 del mateix mes. En la Junta de Síndics immediatament posterior, vaig proposar a tots els síndics que s’aprovara una Proposició No de Llei Immediata amb els punts que reivindicava la plataforma. La meua iniciativa va estar rebutjada tant pel PP com pel PSOE -Blasco i Luna, ara barallant-se per tot un seguit d’afers domèstics, com ara una cuina-.
Ahir em va arribar una carta de Jorge Alarte demanat-me una declaració conjunta de rebuig d’esta instal·lació. Esta ha estat la meua contestació.

Estimat Jorge:

He llegit la teua carta amb la proposta de declaració conjunta de rebuig a la instal·lació del MTC a Zarra.

Tot i que puc compartir plenament els arguments emprats en la proposta de declaració, a la qual fins i tot podríem efectuar algunes aportacions, no és comprensible davant de la societat valenciana i especialment, davant dels ciutadans que represente, que unisca la meua veu a la d’aquells que han promogut la presència del MTC a terres valencianes.

Entenc que el Partit Popular no ha mogut ni un dit ni ha mostrat el seu rebuig quan i com tocava. Entenc que corresponia al Consell i al propi President Camps el lideratge de l’oposició manifestada de sobres en el parlament valencià. Però no puc entendre com el teu partit, del qual en formes part a nivell orgànic, no havia fet arribar al govern central tot allò que ara manifestes. Més incomprensible encara, si m’ho permets, l’actuació de Ricardo Peralta que ha conegut de concentracions davant de la delegació del govern amb la presència de destacades persones de la teua organització. Els del PP, el Sr. Cotino i tants d’altres són els de tota la vida, els que varen construir Alaquàs o Xirivella en els anys 60 i 70. No cal que t’ho explique. Però els progressistes valencians teníem un somni que era construir un país diferent, on no tenen cabuda els cementeris nuclears, per exemple. I no entenc com persones com Ricardo Peralta no ho va expressar en saber la proposta de Zarra.

Crec que els progressistes hem de col·laborar en qüestions com la que planteges però ara vos correspon a vosaltres, als socialistes, discutir amb el vostre president Zapatero i el ministre Sebastián que es repensen la decisió que el divendres dia 17 havien pres. Pots provar per telèfon. Perquè vos toca a vosaltres desfer l’embolic. A nosaltres ens correspon queixar-nos d’una nova discriminació del govern central respecte a les aspiracions de la societat valenciana. Discriminacions tan importants com el nou model de finançament que vosaltres vareu aplaudir i que en 2011 farà que deixarem de rebre més de 750 milions d’euros menys del que ens correspon; discriminacions respecte a inversions d’infraestructures, discriminació per haver-nos deixat sense caixes d’estalvi i sense instruments financers al servei de les persones i del teixit empresarial.

I sobretot, el pacte d’un estatut de vergonya, que és l’atac més important que ha patit el nostre poble a les seus legítimes aspiracions d’autogovern.

Ni puc ni vull mostrar el meu suport a esta maniobra per dissimular la vostra culpa, compartida amb el PP, com en tantes coses. Sou, per desgràcia, la mateixa cara d’una moneda per als valencians. I quan no vos poseu d’acord veniu a buscar-nos, com sempre. Però això s’ha acabat. Hem de començar a dir les coses pel seu nom.

Nosaltres, demà anirem a mostrar el nostre rebuig al Ministeri d’Indústria, als teus companys de Madrid. Vosaltres disposeu el que considereu convenient.

Rep una cordial salutació.

PD: Crec que m’he quedat curt perquè m’he deixat el tema del requisit lingüístic o el silenci vergonyós de tot l’estiu respecte a la situació de les bandes de música, la traïció del Xúquer…
Enric Morera
Diputat de Compromís-Bloc
-

INFORME: ¿Cap a un genocidi cultural valencià?

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions lingúístiques, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic, més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en la seua llengua no ho podran fer aquest curs.

I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) per a l'alumnat majoritàriament valencianoparlant, que assegura l'aprenentatge del valencià, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), per a l'alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l'anterior; i per acabar, el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l'assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària.

Aquest disseny del PIP, però, també podria canviar enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l'assignatura de valencià i prohibiria que s'impartiren en valencià més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguen assegurada l'assignatura de valencià i cap àrea temàtica més.

Cal esmentar els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos xiquets no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Ací són més de cent mil xiquets i xiquetes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits d’obediència de Madriz no aixequen la veu, ni existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones. Entenen que un espanyol s’ha de preocupar per l'espanyol dels Estats Units d'Amèrica però no que en Espanya es preocupen d’altres llengües oficials diferents del castellà.

Enguany, per enèsima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en valencià al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat posa a l'abast dels alumnes - 149.430 places- no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educació i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en valencià.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del valencià és a la universitat. L'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", diu que només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Aquesta situació, propiciada pel PP i amb el silenci complice d’altres partits “espanyols” ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot. I si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.
-Basat en un text de Jordi Martí Font
-

Jordi Juan, Portaveu del Bloc de Tavernes: “les Festes necessiten una refundació total amb la participació de tot el poble”


El col·lectiu del Bloc de Tavernes reflexiona, fa balanç de les Festes Patronals i en demana la regeneració, així com obrir un debat de participació popular amb la idea de definir un model de festes més curt però més intens i amb espectacles de més qualitat. En este procés, el Bloc vol la participació de tots els sectors locals directament afectats, a nivell polític, social, educatiu, cultural i esportiu.

"Les Festes Patronals de Tavernes calen d'una gran refundació i una gran dosi d’il·lusió per tal d’adaptarles a l’època actual. No podem seguir utilitzant el mateix model que fa 100 anys i repetit any rere any, cosa a que ens ha acostumat el PP de Tavernes que organitza les festes per obligació, amb conformisme i sense noves idees". Així s’ha manifestat el portaveu del Bloc de Tavernes, Jordi Juan, qui a més ha destacat que eixa remodelació integral de les celebracions festives de setembre, ha de consensuar-se amb tots els sectors socials, polítics, econòmics, esportius, educatius i empresarials per tal d’acoplar-les al major nombre d’interessos veïnals, en una participació real i que ha de tenir en compte tots els sectors d’edats.

El regidor del Bloc de Tavernes planteja definitivament obrir d’una vegada el debat de la durada i l’ubicació de les Festes, i demana encetar un fòrum de participació, especialment tenint en compte el problema de la seua coincidència amb l’inici dels cursos escolars d’Infantil, Primària, secundària i Universitats. “El nostre model de festes consisteix en unes festes més curtes però més intenses i amb uns actes de major qualitat ».

Els regidors del Bloc de Tavernes han participat activament als actes programats la setmana de festes i han destacat el fet de que les celebracions festives, culturals i gastronòmiques valencianes com el concurs de xarangues i de paelles són les més participatives i d’ahí les que més s’han de potenciar incloent la participació de cantants i grups valencians. La nit del concurs de paelles, el col·lectiu de militants i simpatitzants del BLOC comptaren amb la presència de Pepa Izquierdo, Secretaria Comarcal del Bloc; Jesús Ferrando, alcalde de Benifairó; David González, Portaveu del Bloc d’Oliva; Juanfer Montzó, alcalde de Potries i Tomás Ferrandis, alcalde de Xeresa.

Jordi Juan ha celebrat que l'Ajuntament recupere espais com el Mercat i el Passeig a nivell d'activitats, encara que ha sigut a un nivell molt pobre. El regidor valencianista troba a faltar més presència de grups i cantants en valencià, un tema cada vegada més reivindicat tant pels veïns i veïnes del nostre poble com pel nombrós col·lectiu de simpatitzants del Bloc Jove de Tavernes, que d’un any enrere fins ara està augmentant de manera espectacular, gràcies al treball de Josep Llàcer.

Finalment, el BLOC vol donar l’enhorabona al poble de Tavernes per la seua participació, especialment a les persones que han fet possible l'èxit del concurs de xarangues i de paelles, del festival de bandes, els carrers engalanats, el ball de disfresses i tots els artistes locals que han actuat.

- Nota de premsa i fotografia remesa pel Bloc.- Fotografia: Jordi Juan, portaveu del Bloc, i el secretari local, Perfecto Benavent, la nit de les paelles.

-

Establim un nou record de pàgines vistes en un dia: 828

Ahir 20 de setembre va ser també un dia especial per a l'equip de La Cotorra: vam batre un nou record de pàgines vistes arribant a 828, i superant les 768 del 8 de setembre.
Quan a persones que ahir visitaren les nostres pàgines cal dir que foren 290, un poc menys que el record que continua essent el dia 7 de setembre amb 302.
Gràcies a totes i a tots per la vostra confiança.
-

Dades de l'atur del mes d'agost

Han passat les festes i ja sabem les dades de l'atur de Tavernes. Ja haguérem d’esperar dotze dies el mes d'agost per conéixer les dades de juliol. Vorem que passa amb les de setembre.
A Tavernes els desocupats i desocupades en total són 1673 i ha disminuit en 28 persones la xifra anterior. Desglossats per sexe podem observar com la disminució ha estat més significativa en homes, que han passat de 826 de juliol a 790 el mes d'agost, o siga han baixat en 36. Les dones, pel contrari, que a l'atur de juliol eren 875 han augmentat en 8 més, és a dir en agost son 883. Augmenta l'atur femení en un mes que normalment és de treball.
Quant a Benifairó el total de desocupats són 119, dotze més que a juliol, dels quals 47 són dones i 72 homes.
A Simat el total de desocupats és de 249. Ha augmentat en nou persones respecte al mes de juliol. Quatre homes més, 139, i cinc dones més, 110.
I acabem amb Barx, amb un total el mes d'agost de desocupats de 76 i un augmen de nou persones. 33 són dones, dos menys que juliol, i 43 homes, onze més.

Tot i que Tavernes és el segon mes que redueix l'atur un poquet, no podem dir el mateix de la resta de les poblacions de la Valldigna. A Tavernes cal pensar que tenim 1000 desocupats al sector de serveis i hi ha més aturats a la industria que a la construcció, de 216 front a 213.
Pensem que caldria centrar més les activitats d'ajuda al sector dels serveis, així com fomentar molt més el sector industrial. Una de les formules podria ser repescar a certes indústries que han eixit de Tavernes fent gestions personals els nostres politics, això si amb implicació en programes de sol industrial.
Tots coneixem que s’han canviat papers i es tenen residències, que han aportat llocs de treball al poble en bescanviar a Bancaixa accions per terrenys, que esperem que no siguen del PAI ja abolit, perquè mal negoci per a la nova caixa valenciana, però millor potser siga dir de Madriz.
Postures d'aquest tipus caldria mantenir perquè es produesca una involució a la caiguda del treball al nostre poble. Caldria visitar a totes i cadascuna de les indústries per vore les necessitats per poder fomentar la contractació. Sabem que els poders locals tenen poques competències al respecte, però seria una forma d'animar als possibles contractadors.
I cal imaginació respecte a la platja, generadora de més del cinquanta per cent de llocs de treball en el sector serveis per intentar desestacionalitzar l'activitat. I un indicador preocupant és vore com la baixada del consum fa que hi hagen tres-centes setze persones aturades a comerç i reparacions.
En fi cal un viver que actue per dinamitzar l'activitat. Necessitem feina i molta per no tindre que manifestar-nos en vagues generals, i això correspon a tots els que tenen càrrecs: o bé centrar-se en aquesta activitat o deixar el pes del càrrec.
-

dilluns, 20 de setembre del 2010

Faena feta a mitges? O com ens diuen, només tapar els ulls?


Avui que plou ens hem recordat del riu. Fa dies que un bon amic, ens ho va dir, però amb això de les festes....
Bé, al gra. Com sabeu fa unes setmanes el nostre govern municipal va anunciar a la premsa comarcal a bombo i plateret que estaven netejant el riu per previndre els problemes de tots els anys i que ho feien ells, no la Confederació.
Ja ho vam tractar ací

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/09/visquen-les-eleccions-i-el-periode.html

El bon amic que esmentàvem ens havia dit que res, que només havien netejat la zona que hi ha al costat del poble (fotografia 1), aquella que es veu, la que serveix per a tapar els ulls als veïns que passen pel pont.

Mentre, a la resta del riu (mireu les altres tres fotografies, dos a pocs metres de l'anterior) tot estava igual, no s'ha netejat res. Per ser exactes s'han netejat també uns quans metros del Camí del Tol·lo, pero fa la impressió que això ha estat perquè el canyar envaia el camí. Almenys és el que ens diuen.
No ho sabem... no ho sabem.... pero i si plou molt i es fa un taponament en alguna de les zones que podeu observar a les fotos?
-

INFORME: El govern vol posar un femer nuclear a Zarra


Si no en tenim prou els valencians amb la central nuclear de Cofrents, ara el Govern Zapatero i sense que el PP de Valencia haja mogut un dit en contra ha anunciat la localitat valenciana de Zarra com idonioa per instal lar el magatzem temporal centralitzat ( MTC ) de residus nuclears.
Això ha aixecat les protestes dels veïns i després d'una nombrosa assemblea es va decidir reprendre les mobilitzacions contra la instal.lació d'un cementiri nuclear a Zarra i ahir tenia lloc una caravana de gairebé 70 vehicles a l'autovia A -31 (València- Madrid) entre Almansa i Bonete per protestar i va provocar retencions de fins a 12 quilòmetres. Els vehicles circulaven a escassa velocitat amb pancartes com " Canviem F -1 per cementiri nuclear " i " Cementiri nuclear NO ". La plataforma ciutadana anuncia actes de protesta durant tota la setmana.

El Govern va anunciar divendres que seria Zarra la localitat que acollirà el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Això ha donat oportunitat al PP valencià per a atacar-los però han quedat en evidencia donat que en els 4 anys que el debat està el carrer, mai havien mantés una actitud bel·ligerant com en altres temes, cas dels “chiringuitos” o els transvasaments d’aigua.
El conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, va esclatar divendres en un virulència inusitada contra la decisió, després rectificada, d’instal·lar un cementeri nuclear a Zarra. Inclús ahir va parlar “de perill per als valencians”. També el portaveu del PP a Les Corts, Rafael Blasco, va anunciar mesures i lluites a un fet ara aplaçat pel Ministeri d’Indústria.
No obstant, cal dir que el PP va donar suport a una iniciativa del diputat ecologista Carles Arnal, actualmente del grup Compromís. La proposició no de llei (PNL) de rebuig al MTC, i a la qual es van abstindre els socialistes, no va ser transmesa al Ministeri d’Indústria.

Precisament esta falta d’informació de la postura ha estat fonamental perquè Zarra encapçale els informes tècnics. Com deia l’informe, “a la Comunitat Valenciana no hi ha cap pronunciament negatiu del Parlament autonòmic”.

Per a Morera, de Compromís, han de ser Blasco (PP) i Luna (PSOE) els que han d’explicar públicament perquè no s’oposaren al cementeri nuclear, cosa que si va fer Compromís”.

Fent història cal recordar que el síndic de Compromís, Enric Morera, va proposar a tots els síndics que s’aprovara una Proposició No de Llei d’urgència al ple següent, amb els punts que reivindicava la plataforma en un escrit que havia tingut entrada a les Corts.

La iniciativa de Morera va estar rebutjada tant per PP com per PSOE, “els dos partits que ara ixen a criticar que s’ubique el femer nuclear a Zarra després de no haver fet res per evitar-ho”.

Morera ha demanat als síndics de PP i PSOE en les Corts, Rafael Blasco i Angel Luna respectivament, que donen explicacions públiques de per què no acceptaren tramitar la proposta de Compromís “i que donen la cara i diguen la veritat, ja està bé de mentides, d’intoxicar i de marejar a les valencianes i els valencians”.

El parlamentari valencianista ha recordat que és Compromís qui ha estat sempre donant suport a la plataforma “perquè PP i PSOE ni s’interessaren pel tema. Crida molt l’atenció que després de saber la decisió del govern isquen com els grans defensors del territori quan no han posat gens d’interés i és perquè els dona absolutament igual si ens posen al nostre país un cementeri nuclear o del que siga”.

- Resum de la premsa d'avui i comunicat de Compromís
-

diumenge, 19 de setembre del 2010

Atenció a les possibles estafes

Corre per Tavernes el rumor que hi ha persones que van per les cases i proposen als propietaris una assegurança per si de cas es trenquen les canonades d'aigua des del comptador fins l'enganxe al carrer.
Cal recordar que el propietari no pot tocar la conducció des del comptador fins l'enganxe i ha de ser Hidra, l’empresa de l’aigua, qui ho arregla després de l’avís. Sembla ser que volen vendre una assegurança per uns quants euros amb l’excusa que Hidra no es farà responsable i ho haurem de pagar nosaltres.
¿Hi ha algu dels nostres lectors que ha rebut a aquests senyors? Ja saben que cal denunciar-ho de seguida. Esperem que servesca d'avís a tots els ciutadans i ciutadanes, en especial a les persones majors que després no saben amb qui han parlat i ho expliquen a la seua manera.

Un altre tema: hem escoltat a la ràdio (no la del poble) que hi ha una altra estafa semblant de gent que diu que es fa pasar per una empresa i que va a canviar el comptador de la llum o aigua. Aquesti demanen 100 euros.
No us deixeu engañar i aviseu als vostres majors.

El que no es cap engany és l’avís de Diputació que cal fer el pagament de 40 i tants euros pel fem.
-

Fruites i control de robatoris


Ens comenten els membres d'un sindicat agrari, que, de cara a la próxima campanya fruitera, s'haurien de posar més controls tant al camp com a les fruiteries que van establint-se al poble. A part dels preus, cal saber la procedència dels productes perquè com tots sabem hi ha una gran quantitat de robatoris al llarg del territori agrícola i necessitat de punt de venda d'aquests productes.
Prompte tenim la producció de la taronja i és clar que preocupa el tema. La Guardia Civil està aturant les furgonetes que veuen per la carretera, però caldà pensar en més controls fins i tot als punts de venda pel benestar del llaurador, i segons comentaven si es fa als comerços que compraven rebuig i als que comercialitzen, cal potser arribar a les fruiteries.
L’ observació dels sindicats agricoles és que primer hem tingut la baixada de preus de les grans superficies, ara se sumen els robatoris i això pot implicar que necessitat llocs de venda en estar més controlada la venda ambulant. Per cert el diumenge es venien pel carrer de Tavernes, quatre melons per cinc euros. Preu poc sostenible per al camp. Seguirem amb el tema.
-

dissabte, 18 de setembre del 2010

Aigua, disfresses i tot arriba a la fi.


La nit de les disfresses és la nit d'alegria a les festes de Tavernes. La veritat és que tot no pot eixir bé i com ja va dir Felip II no es poden enviar naus a lluitar contra l’oratge, contra la natura. I una vegada més la pluja no va respectar les postres de la gent que sopava a la plaça de l'Ajuntament. Més que mai. Que ho pregunten als restauradors de la zona.
Hi havia una altra novetat que era el canvi de la superpresent Orquestra Ciutat d'Alacant per Las Vegas que agradava només de vore’ls assajar mentre esperaven a sopar. Però no es va poder vore res més en directe actuant, excepció de les animadores brasileres de la Batucada que posaren la plaça en alt més pels cossos que per la qualitat artística i ací va començar a ploure. La pluja al meu País, com diu Raimon, no sap ploure.
Les comparses de disfresses passaren a la carrera i no poguérem vore-les massa temps, però ja hi apreciarem com algunes (Pokemon, la piscina, els caçafantasmes...) oferien disfresses que eren producte de moltes hores de treball personal. La gent es va refugiar als bars i a l'ajuntament i quasi no hi cabien de tant de personal com hi havia.
Es va anunciar que a la Carpa es notificarien els premis i ací comença el que no tinguem les festes en pau. El primer premi se l’enduia Avatar, maquillatge verd-blau sòlament, front a els mesos de feina d’ altres comparces, algunes d'elles amb coreografia. Alguna gent començà amb "tongo, tongo", i el “manos arriba esto es un atraco”. Les joves afectades van fer dir a l’excel·lent cantant local Dani que no tenien res a vore amb els premis, però com un reguerol de pòlvora es sentia dir que la filla de l'alcalde participava en la comparsa guanyadora, que se’n durà els 1000 euros del primer premi.
I mentrestant la Carpa estava de gom a gom, mai tan plena. Per cert vaja actuació del cantant amb un tema de Mickel Jakson. Tota la gent mirant i no ballava ningú.
Al final allò ens va recordar que a pluja de festes, guanys... dels de sempre. I la nostra Cotorra, de vegades tan borda, s’esplaiva recordant-nos que el jurat no va tindre en compte que els Avatars medien sis vegades l'alçada de les persones, per tant en no complir aquesta premisa no s’havia d’haver donat eixe veredicte. ¡Que sabrà aqueixa Cotorra de festes i de jurats!
I és que semblava com si hagués passat allò de “con la Iglesia hemos topado” però qui pot saber més que ningú de les “topades” amb l’església és el mossén de Sant Pere, En Josep, a qui volen fer palesa la nostra estima, consideració i gratitud pel que ha fet per Tavernes, pel patrimoni de Tavernes, pels malalts de Tavernes i per la dignificació de la nostra estimada llengua.
I res amics i amigues. Les festes acaben. Caldrà valorar-les com l'any passat, i ho farem ací amb la participació de tots. Passeu un bon any i fins les festes vinents.
-