INFORME: "13TV" el canal de televisió de l'Església espanyola

Anunci de la presència de Cospedal (PP) en el "Cascabel"

“13TV”, la televisió de la Conferència Episcopal , és una televisió amb un discurs polític tancat que no proposa l'evangeli i convoca a un públic pròxim al PP i d'edat elevada". 

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe encarregat per la pròpia Conferència Episcopal –l'òrgan de Govern de l'Església espanyola– per a avaluar la seua televisió on inverteix més de deu milions d'euros a l'any en la cadena, la major part d'ells procedents de la polèmica casella de l'IRPF. Mentre tant, la Església només ofereix 6 milions a l'any a Càrites.

“13TV” té unes pèrdues similars a aqueixa xifra de 10 milions que inverteix, i per tant és un canal poc viable, a més d'allunyat de la doctrina social de l'Església i del missatge moderat i aperturista que s'escolta des del Vaticà. 

L'informe analitza els llums i ombres del canal, i denúncia que programes com “El Cascabel” o “La Marimorena” demostren que "13TV és una televisió eminentment política amb una marca definida en la dreta". 

L'informe evidencia, una vegada més, les tensions existents en la Conferència Episcopal entre els bisbes de la línia dura i els partidaris d'una Església més moderada, en la línia del Papa Francisco, liderats pel cardenal Blázquez i els arquebisbes Osoro i Omella. 

En l'òrbita del PP 

"En aquest moment de canvi social i polític, l'exigència de neutralitat i l'obertura a les diferents sensibilitats es converteix en una urgència de diàleg", constata l'informe, que no obstant açò denuncia com "el canal televisiu es mou directament en l'òrbita política del PP amb els programes estrela “El cascabel” d'Antonio Jiménez, i “La Marimorena”, de Carlos Cuesta".

El document subratlla les denúncies d'alguns bisbes, com el de Tànger, Santiago Agrelo, per a qui la cadena "infringeix clarament l'opció pels pobres i pels que no tenen veu, clarament condicionat per les dependències polítiques". 

"13TV és un canal amb un perfil culturalment pobre i dirigit especialment a un públic de la tercera edat", afigen els experts per escrit, que també apunten que "no és un canal plural des del punt de vista religiós". 

Per açò, reclamen "un canvi de guió" en “13TV”si la Conferència Episcopal vol mantenir la seua propietat: "La televisió de l'església espanyola no va per bon camí ni en l'objectiu de la presència de l'Església en la societat ni en el diàleg amb la cultura ni en la comunicació de l'Evangeli". 

La Conferència Episcopal està dividida respecte a la conveniència de finançar un canal més polític que evangèlic, de to pujat i escorat a la dreta, la qual cosa deixa fora a molts creients de l'espectre “13 TV”.

La piscina municipal a l'aire lliure obre les portes el pròxim dilluns, dia 6

La regidoria d'Esports de l’Ajuntament de Tavernes inicia el pròxim dilluns, 6 de juny, la temporada estival de la piscina a l'aire lliure ubicada en el Camp Municipal d'Esports.

 

L’horari del mes de juny serà de vesprada, de 15:00 a 19:00 hores, de dilluns a divendres. Els caps de setmana estarà oberta de matí, de 11:00 a 14:00 hores, i de vesprada, de 15:00 a 19:00 hores.

A més, està previst que es realitzen cursets de natació dirigits a xiquets i adults en nivell d’iniciació, nivells  groc, taronja, verd, roig, blau i de manteniment. L’inici de les matrícules serà el dimarts dia 14 de juny a les 15:00 hores en la mateixa piscina.

Si us cal més informació podeu preguntar en les oficines del Poliesportiu Municipal.

La Conselleria d'Educació ha donat a conéixer les llistres provisionals d'admesos als centres educatius

Avui 2 de juny és el dia en que es publiquen les llistes provisionals d'admesos als centres educatius sostinguts amb fons públics d'Infantil i de Primària. La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, després d’haver-se baremat, les sol·licituds d'admissió ha pogut comprovar que el 97,1% dels xiquets han estat admesos en els centres escollits per les famílies. 

Concretant: la xifra és d'un 87,2% d'admesos en la primera opció; un 93%, si sumem la primera i la segona i, fins al 97,1%, si comptem les sol·licituds presentades. El 2,9% restant no ha aconseguit la plaça demanada i són de famílies que només ha marcat una o dues opcions de centres en la sol·licitud i serà cada consell d'escolarització municipal qui els reubicarà.

 El conseller Marza ha dit que “el procés d'admissió d'enguany ha millorat la llibertat de les famílies per escollir els centres on es volien matricular, gràcies a la baremació de totes les opcions especificades en la sol·licitud. Els auguris interessats d'alguna gent, que afirmaren sense cap vergonya que seria l'Administració la que escolliria els centres de cada xiquet, han quedat en absolut ridícul: hem garantit a les famílies la llibertat d'elecció de centre d'una manera rigorosa i transparent, hem assegurat que les famílies triaren tranquil·lament en igualtat d'oportunitats per a tothom i el resultat ha estat excel·lent, d'un 97%”. 

La baremació de les sol·licituds l'ha realitzada un programa informàtic “per garantir la transparència i l'eficàcia de la baremació final”. La puntuació de la baremació “ha atès criteris objectius per garantir la igualtat d'oportunitats sense permetre que els centres atorgaren punts subjectius que no atenien cap criteri de rigor” han explicat des de la Conselleria, que ha subratllat que “un altre element que ha modificat substancialment el procés d'admissió ha estat la baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa”.

La vida segueix igual

Alguns ens diuen que és perdre el temps i que no anem a aconseguir canviar res. Que els dóna igual i  que per molt que denunciem l'actuació de determinats "individus" quan a l´ús de contenidors i informem que cal anar a l'ecoparc o avisar a l'Ajuntament i traure els trastos perquè els arrepleguen els dies marcats, res no va a canviar.

No diguem que no siga així perquè els continus fets donen la raó a aquests veïns, però anem a continuar denunciant alguns dels molts fets que coneixem, almenys perquè tots siguem conscients que la culpa - encara que alguns la vulguen donar al personal de neteja de FCC- és de tots, de la ciutadania en general.

 

Avui tenim un cas que és per plorar, no pel fet en si mateix, sinó per les conseqüències: una calaixera amb els seus elements de metall (guies, tiradors...) deixada en un contenidor, però no fora al costat sinó dins. I això suposa que si la calaixera es tapa de bosses de fems, i els treballadors del camió no la veuen per ser de nit, pot avariar el sistema intern del camió del fem. I això, a més de la despesa en la reparació,  implica una disminució en els efectius del servei. I els perjudicats som tot Tavernes.

El que més estrany de tot és que ningú no els veu mai, ningú no denuncia mai cap culpable. Almenys que servesca de reflexió que, parlant de brutícia i altres afers, no és més net el poble que més neteja sinó qui no embruta. I això sembla que hi ha molta gent que no ho té gens clar i el seu pensament és: ja ho netejaran, que per alguna cosa cobren. I eixe no és el camí!!!

El ball de les enquestes (II)

Tant com s'apropa el 26J es van publicant més i mes enquestes sobre els hipotètics resultats electorals. Ahir ho feia la Cadena Ser elaborada per MyWord i es confirma allò que es ve dient com a ‘sorpasso’ d'Unidos Podemos al PSOE i la preferència del votants perquè hi haja una coalició entre Sánchez i Iglesias. 

Això és la preferència dels votants, que no sembla coincidir amb la del PSOE tal como vam vore fa uns mesos després del 20-D, quan Sánchez va buscar com a parella de ball a Rivera, de Ciudadanos.
El sondeig diu que el PP tornaria a guanyar les eleccions amb un 29,2% dels vots, el segon lloc ja no seria per al PSOE, sinó Unidos Podemos amb un 24,8%, xifra que millora quatre dècimes, la suma de Podemos i IU en les passades eleccions.
Els socialistes se'n van a la tercera posició i Ciudadanos seguiria al quart lloc amb una xicoteta millora de 3 dècimes.

Les universitats privades fan práctiques gratuïtes en els hospitals públics

Que durant el govern del PP en la Generalitat, i especialment en la època de l'expresident Francisco Camps, l'ensenyament privat va ser el gran beneficiat en educació és un fet que ningú dubta ni discuteix. Només s'ha de fer memòria de les retallades, tant en el nombre del professorat com en les les aules dels centres públics, sense oblidar els barracons dedicats als alumnes de la pública. Un panorama que en cap moment, més bé al contrari, va viure la privada.

Ara ens hem assabentat per la informació que publica la premsa que durant el govern de  l'expresident Francisco Camps es va autoritzar a les universitats privades valencianes a fer pràctiques gratuïtes en els hospitals públics a pesar que s'incomplia la Llei d'incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques :s'utilitzaven hores de treball com a professionals de la la salut públic per a ser tutors d'alumnes d'una universitat privada. I açò solament es podia dur a terme en entitats públiques, segons la llei.

Les universitats públiques tenen destinada una partida per a contractar a professors associats assistencials que dediquen entre sis i dotze hores setmanals a fer classe, a més d'ensenyar als alumnes la part pràctica. Cada convocatòria de professors associats assistencials per a Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia Clínica, Biotecnologia i Farmàcia apareix en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana per a les universitats de València, Alacant, la Jaime I o la d'Elx.

Aquesta fórmula no existeix per al professor de la universitat privada i, segons consta en els convenis amb les universitats, les pràctiques es realitzen de forma gratuïta, confirmat tant per la pròpia Universitat Catòlica com en el portal de transparència de l'Hospital General de València. Més privilegis a l'ensenyament privat, gràcies al PP.

L'Ajuntament disposa del pla d'inversions nascut de la participació ciutadana

L’Ajuntament ha valorat les conclusions de les diverses reunions de barri celebrades els mesos d’abril i maig perquè els veïns donaren les seues opinions i proposaren actuacions per a fer les inversions necessàries en la via pública de cada zona.

Els tècnics de l’Ajuntament han analitzat les inversions proposades per a saber quines eren viables i el cost de les obres. Així, s’ha elaborat un document on s’agrupen les obres en paquets, i es marquen les necessitats i prioritats.

L’alcalde, Jordi Joan, ha valorat molt positivament la participació de la gent de Tavernes i ha manifestat que el govern municipal continuarà fent tota mena d’iniciatives per a conèixer de primera mà les necessitats de cada barri a través de les persones que hi viuen. “A partir d’ara, la prioritat d’inversió en la via pública, quan arriben subvencions o es dispose de partides en el pressupost, vindrà donada per este pla que s’ha fet entre tots, i no serà una decisió unilateral del govern”.

Actuacions prioritzades pels veïns en cada barri

1. Lepant/Riu:

Asfaltage, reposició de voreres i guals accessibles en els carrers de Joan d’Àustria i Escorxador.  Incrementar el nombre d’itineraris accessibles a la Casa de la Cultura, reparar les voreres del barri i del voltant de la zona de jocs del passeig Lepant, així com adequar la zona d’engronsadores. Les voreres del carrer Molí i de Correus, així com el manteniment i la reparació general de rajols del barri també hi està inclosa. En total serà una inversió de 200.000 euros.

2. Passeig Colon:

Un paquet amb inversió de 200.000 euros per realitzar i adequar itineraris accessibles al Prado Comarcal, així com arreglar les voreres de la connexió passeig Colon-Prado-Mestre Sansaloni. Fer més embornals com a solució a les acumulacions d’aigua de pluja en els passos de vianants dels carrers Reis Catòlics i el Vergeret, a més de repavimentar la vorera del carrer Paco Valiente. 

Un altre paquet de 185.000 euros per a obres de  millora del paviment interior del passeig Colon i arreglar voreres de la zona de l’ombra, arreglar la rotonda final del passeig, reparar els escocells vora la font, instal·lar bancs en la rotonda del final del passeig i col·locar engronsadores de seguretat per a xiquets de 0 a 3 anys.

3. Platja de Tavernes:

400.000 euros per a reurbanitzar l’àrea del carrer Blasco Ibáñez i Joanot Martorell des de l’avinguda de la Marina al carrer Canal: ampliació de zones per a vianants, accessibilitat, reordenació d’aparcaments, repavimentació i nova senyalització.

4. Cantalot:

Destinar 33.000 euros a asfaltar el carrer Cantalot i al voltant de 93.000 euros a asfaltar i fer accessibles els encreuaments del carrer Sant Pere. A més, s’hi instal·larà mobiliari urbà, com bancs per a seure, al carrer Sant Josep.

5. Braç Treballador:

Al voltant de 200.000 euros es gastaran per a reparar les voreres del carrer Calvari, les travesseres de Sant Benet i Corralot, a més de les voreres del carrer Sant Jaume, Sant Roc i carrer Dolors.

6. Centre:

Es destinen 38.000 euros per a mobiliari urbà en el passeig del País Valencià (bancs, pèrgoles) i per a la sincronització dels semàfors de la carretera.

A més, 200.000 euros en un projecte pilot en la CV-50, entre el Bar Madrid i el carrer Alfàndec, per a pacificar el trànsit i reduir el soroll i la contaminació.

7. Magraner/Sequers:

Repavimentar les voreres del carrer la Barca i la plaça Rei Joan Carles i adequar l’accessibilitat amb valor de 180.000 euros.

Repavimentar voreres dels carrers per a vianants i la part alta de la zona dels Sequers, alhora que s’adequa l’accessibilitat: 200.000 euros.

Com es va informar en les reunions, les valoracions són orientatives i es podria produir algun canvi en les xifres o en les actuacions una vegada es definisquen els projectes de manera definitiva.

L’ex-president de les Corts i ex-conseller Juan Cotino, del PP, encausat per l'afer de la visita del Papa a València

El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha obert judici oral contra 23 persones físiques i 13 jurídiques per presumptes irregularitats en la contractació dels serveis de megafonia i pantalles durant la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006. 

Entre els acusats hi ha l’ex-president de les Corts i ex-conseller Juan Cotino, l’ex-director general de Canal 9 Pedro García, altres alts càrrecs de la televisió pública, aixi com els responsables de les empreses de la trama, Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i José Ramón Blanco. 

El jutge els acusa d’associació il·lícita, delicte continuat de prevaricació, malversació continuada de cabals públics, frau a les administracions públiques, delicte continuat de falsedat documental comès per funcionari, falsedat en document mercantil, cinc delictes contra la hisenda pública, un delicte continuat d’emblanquiment de capital i un delicte continuat de suborn. El jutge ha fixat fiances de més de 200 milions d’euros. 

De la Mata indica que l’objectiu de les empreses del grup Correa era l’enriquiment il·lícit amb càrrec als fons públics del pagament previ de comissions de l’adjudicació de serveis per a la Trobada mundial de les famílies i la visita de Benet XVI. Es va comptar amb la participació especial de Juan Cotino, i assenyala que l’ex-president de les Corts, aleshores conseller, era ‘element nuclear’ i responsable últim de les decisions de l’organització de l’esdeveniment i la contractació dels serveis. 

El servei de megafonia i pantalles va ser subcontractat per RTVV per un preu “absolutament desmesurat i notòriament superior al servei realment prestat”, un total de 7,4 milions que va suposar una “autèntica sostracció de fons de RTVV d’almenys 3,3 milions”. 

El treball es va adjudicar a una constructora sense experiència per valor de 2,9 milions i ,segons el relat del jutge, el sobrecost va ser repartir entre els directius del grup Correa i l’ex-director de RTVV.

Obert el període de matrícula per a l'Escola d'Estiu per al poble i la platja

L’Ajuntament de Tavernes ofereix la XX edició de l’Escola d’Estiu per als xiquets de 3 a 12 anys que vulguen disposar d’una alternativa lúdica i educativa al temps lliure de l’estiu. Enguany, com a novetat, hi haurà servei d’escola d’estiu també en la platja, sempre que hi haja un nombre mínim de xiquets matriculats, i es farà en l’escola infantil del carrer d’Alberic.

Les persones interessades a matricular-hi els fills ho hauran de fer del 6 al 10 juny, de 10 a 14 hores, en el Centre Social del Braç Treballador o descarregant-se la fitxa d'inscripció a través de la web de l’Ajuntament, en l’apartat de Serveis Socials.

La regidora de Serveis Socials, Noèlia Alberola, ha manifestat que, “coneguda la demanda de la ciutadania, hem volgut donar la possibilitat a les famílies que viuen en estiu en la platja de tindre el servei per als seus fills sense haver de desplaçar-se al poble”.

Els xiquets que estiguen en el poble aniran al col·legi Alfàndec i tindran la possibilitat de servei de menjador, de 13 a 14:30 hores, si hi ha un grup mínim.

En l’escola, els xiquets podran participar en tallers de creativitat i manualitats, així com d’activitats dinàmiques adaptades al procés evolutiu dels xiquets per a potenciar la cooperació i solidaritat a través de jocs tradicionals, esportius, d’educació viària, gimcanes i jocs d’aigua en piscines unflables etc.

També hi haurà activitats obertes com excursions a diferents espais municipals per a conèixer l’entorn més pròxim que formael nostre patrimoni històric i cultural, i eixides a la piscina municipal per a refrescar-se i passar-s’ho bé. 

 
El servei d’escola d’estiu s’ofereix durant tot el mes de juliol, en horari de 9 a 13. El preu és de 100 euros per xiquet, i 90 si va un grup de germans. Les places són limitades.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Protestar sense motius

La “primavera valenciana” va suposar que milers d'estudiants es manifestaren pels carrers de València contra les retallades a l'educació pública del govern del PP. Ara, amb el canvi de govern, les escoles concertades  agrupades en la plataforma Mesa per l'Educació en Llibertat, s'han tirat al carrer  amb el suport del PP i de Ciudadanos

El dijous que ve han convocat una concentració per a criticar l'"atac" a l'educació concertada i per "la llibertat d'elecció".  Però, de debò hi ha motius per a protestar?

Xifres: Existeixen 2.796 centres educatius en el País Valencià, i d'ells 1.700 són públics i 429 són concertats, segons dades del curs 2015-2016. Amb 781.228 alumnes en aquest curs escolar que acaba,  només un 27,43% estudien en un col·legi o institut concertat.

La xarxa concertada va estar protegida durant els governs del PP, tant que fins i tot un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, òrgan oficial encarregat d'auditar els comptes, posava en solfa els col·legis concertats per cobrar als pares de forma indeguda diversos conceptes com el material escolar o els uniformes, així com que els exigira quotes obligatòries o que se'ls diguera que les compres del material escolar es realitzaren en determinats establiments.

L'informe revelava l'existència d'alliberats  sindicals que haurien cobrat dels diners de la conselleria destinat a les nòmines dels professors sense realitzar labors docents. Haurien realitzat tasques com alliberats sindicals per a dues organitzacions de caràcter catòlic: la Federació de Religiosos de l'Ensenyament (FERE) i la Federació de Centres de l'Ensenyament Valencià (Feceval). Aquests pagaments valorats en prop de 2 milions d'euros estan ara sota la lupa dels tribunals.

El model d'elecció de col·legi del districte únic que va implantar el PP provocava que  els centres escolliren a les famílies i no les famílies als centres. I açò comportava fractures socials: Un 40% de l'alumnat de l'educació pública correspon a famílies amb risc de pobresa, mentre que en la concertada el nivell baixa al 9,5%, tal com va denunciar el Conseller Marzà fa uns dies en el parlament valencià.

L'educació pública tremolava fa uns anys per la proliferació de centres en barracons i per les més de 400 unitats eliminades des del curs 2012-2013. El nou govern ha capgirat això, i ha imposat els mateixos criteris a tots els centres sostinguts amb fons públics, o siga amb els diners del contribuent. I  s'ha prohibit a la concertada cobrar les quotes obligatòries i s'ha eliminat el districte únic. És a dir, els privilegis amb els quals comptaven aquests centres. Ha sigut "la fi de la barra lliure de la concertada", en paraules de Marzà.

Els nous criteris d'igualtat entre la pública i la concertada ha impulsat la creació de la plataforma en defensa de la concertada: la Taula per l'Educació en Llibertat, integrada pel PP i per  sindicats i patronals d'escoles i col·legis concertats i privats. I de seguida s'han iniciat les critiques per l'eliminació del districte únic, qualificat com a atac a "la llibertat d'elecció";  s'ha dit que es vol "asfixiar" als centres concertats i a tot això s'ha sumat les queixes per la prohibició de les quotes.  

I ells parlen d'“asfíxia”  quan els mòduls (els diners que rep cada col·legi concertat) és dels més alts d'Espanya: el cost en el País Valencià de cada aula és de 60.683 euros, mentre que en les Illes Balears, per exemple, el preu és 38.000 euros, segons les dades que va expressar el Conseller Marzà en una compareixença en les Corts Valencianes.

L'arranjament escolar ha estat el que més ha encès els ànims de la concertada. La Conselleria ha suprimit 36 unitats de la concertada, però s'han creat 33 noves aules, o siga, el balanç net  són 3 unitats perdudes. I no se suprimeixen perquè sí, sinó perquè eixes aules no arriben a la ràtio que marca la llei, i açò, com fa uns dies ha fallat el Tribunal Suprem, és complir amb la legalitat de la LOCME.

Però globalment el sistema educatiu guanya i molt, gràcies a que el nou govern ha recuperat centenars i centenars de les aules públiques tancades pel govern del PP.

El nou govern vol igualar els criteris per a tots els centres sostinguts amb fons públics perquè la premissa ha de ser que l'escola concertada està para on no pot arribar la pública, i no a l'inrevés com va ser la política del PP.

A nosaltres, vist el que va passar fa uns anys i el que ara passa, ens fa l'efecte i més encara en comprovar els nuls arguments de l'educació concertada per a protestar, que realment el que vol és no perdre els seus privilegis. Sense oblidar l'horitzó electoral del 26-J.

Dissabte a les 6 de la vesprada tens una cita al Camp Municipal d'Esport amb la UE Tavernes

Tots, tots, jugadors, tècnics, directiva i l'afició creu que és possible, que la remuntada el pròxim dissabte és factible, que la UE Tavernes deixarà sense efecte el resultat d'1-0 favorable al Silla CF en el partit de l'anada, i així se superarà la primera eliminatòria de de la promoció d'ascens a 3ª divisió.

La cita és el dissabte que ve a partir de les 6 de la vesprada en el Camp Municipal d’Esports. Un repte, com qualsevol eliminatòria d'ascens, complicat però no impossible i per a açò “els rogets” compten amb el suport de l'afició.

Tot està pràcticament a punt per al partit que tindrà com a novetat que cada afició gaudirà del seu propi espai al camp. S'esperen 200 afeccionats de l'equip de l'Horta. 

La UE Tavernes ha demanat als afeccionats que acudeixen amb samarreta o el jersei roig, el color de l'equip, i per a facilitar la presència de seguidors s'han establit preus assequibles: Els socis i posseïdors del "passe rosa" poden adquirir les entrades a 3 euros,  abonats i jubilats pagaran 5 euros, el mateix preu per al públic en general que les compre anticipades. El dia del partit les entrades per a no socis serà de 10 euros. Els menors de 18 anys tindran l'entrada lliure, prèvia presentació del DNI, i queden anul·lats tots els passes de favor.

Els jugadors han fet una crida a l'afició mitjançant un vídeo i la consigna per al partit és: “Per la remuntada, ens hi deixarem la pell”.

Sort i amunt Tavernes!!

Tio Canya, Tio Canya no tens les claus de ta casa

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que deroga part del dret civil valencià s’aplica a partir d’avui, 1 de juny, després que el BOE la va publicar ahir. Afecta a tots aquells que contraguen matrimoni a partir d'avui, 1 de juny del 2016.

L’Associació de Juristes Valencians (AJV) ha mobilitzat durant diversos mesos la societat i institucions valencianes perquè el Govern de Rajoy (PP) retirara el recurs que, al final el que fa és minvar el nostre autogovern. Tal com hem explicat en diversos articles, el govern de Madrid el PP no va fer ni cas, una decisió en la qual tampoc va ajudar gens el PP valencià que no va moure un dit per fer canviar la postura de Rajoy. I és que això tan dit i redit pels populars “del pes valencià”... al final, bufes de pato!!!

La Generalitat Valenciana és de l’opinió que la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 sí que li dóna poder per legislar sobre el Dret civil foral valencià i va ser per això, i en base als històrics Furs del Regne de València, que l’any 2007 les Corts Valencianes van aprovar la Llei de règim econòmic matrimonial. Aquesta llei permet que s’aplique la llibertat d’elecció del règim econòmic matrimonial però contempla que si els contraents no diuen res, el règim aplicable per defecte serà la separació de béns.

La sentència que ahir va publicar el BOE és la primera de les tres que sobre les lleis del Dret Civil valencià ha recorregut el Govern de Madrid del PP. Ara falta conèixer la sentència del recurs contra la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011, i la llei d’unions de fet, del 2012, no resoltes encara pel TC.

Uns 280.000 valencians, casats en règim de separació de béns, són els afectats pel recurs del PP. Com a per votar-los el 26-J...!!! 

Comença el ball de les enquestes davant el 26-J (I)

Comença el ball de les enquestes electorals i una de les primeres que hem conegut, més detallada, ha estat publicada per "El Pais" i ve referida a la “província” de València, que té l'al·licient afegit que compta amb un diputat més per al 26-J.

La coalició Compromís-Podem-EU obtindria un 33,5% dels vots vàlids (1,7 punts més que el percentatge assolit per la suma dels tres partits al passat desembre) i passaria a ser la primera força política en la "província".  Ostentar la primera posició cobra especial importància perquè en aquestes eleccions hi ha en disputa un nou escó per l'augment de població, amb la qual cosa la coalició s'emportaria eixe diputat i passaria de 5 a 6.

El PP, per la seua banda, quedaria com a segona força, amb un percentatge tres punts inferior al del 20-D (d'un 30,2% passaria ara a un 27,1%) que li faria perdre un escó i es quedaria amb quatre, mentre aqueix escó que perd l'aconsegueix Ciudadanos, que millora un poc el resultat i d'un 15,1% passaria ara a un 16,4 % i de dos a tres diputats.

El PSOE perd quatre desenes pel que fa als anteriors comicis i pansa de 18,8% a 18,4%, encara que manté els seus tres diputats actuals.

L’Ajuntament contractarà 116 peons agrícoles

L’Ajuntament de Tavernes, amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), té previst contractar un total de 116 veïns de Tavernes per a pal·liar la desocupació agrícola estacional.

Les contractacions seran des de juliol fins a setembre i es destinaran 144.047 euros de la subvenció del Ministeri d’Ocupació i Afers Socials (Servei Públic d’Ocupació Estatal) i vora 16.000 euros que aporta l’Ajuntament de Tavernes en concepte de reconeixement mèdic, quitança i material i equipament.

El regidor de Foment Local, Josep Llàcer, ha mostrat la seua satisfacció per la subvenció que ha rebut l’Ajuntament del Ministeri: “Amb la subvenció, 116 treballadors agrícoles tindran la possibilitat de treballar durant un mes fent accions de condicionament i millora dels espais naturals i l’entorn de la nostra ciutat. Sens dubte una bona ajuda per a intentar pal·liar la desocupació agrícola estacional”.  

Els requisits que han de complir els interessats per poder accedir a una d’aquestes contractacions són estar en situació de desocupació, haver cotitzat tres mesos durant l’últim any (del qual un d’ells ha de ser en els darrers nou mesos); i un dia cotitzat computarà com un mes (sempre que siguen dies en mesos diferents).

Mes informació: Agència de Foment Local,  carrer Calvari, 87 (Braç Treballador).

Els nous senyals viaris de Tavernes compleixen les normes de les carreteres

L’Ajuntament de Tavernes, a través de la Regidoria de Contractació i Obres Públiques, ha contractat l’empresa AETEC SA, dedicada exclusivament al control de qualitat dels senyals viaris, per a fer els assajos pertinents en la senyalització horitzontal amb el resultat que estan dins de les exigències de la norma que s'aplica a les carreteres.

Els assajos han estat de visibilitat diürna, visibilitat nocturna i resistència a les esvarades en les marques viàries.

L’Ajuntament de Tavernes ha primat en tot moment la seguretat a l'estètica, per a la qual cosa s’ha gastat una pintura de primera qualitat i additius antilliscants i fotorreflectors que milloren la seguretat tant dels vehicles (especialment els més vulnerables com les motos i les bicicletes) com dels vianants mateixos, i fan la senyalització menys esvarosa per a evitar accidents quan plou i que siga més visible de nit.

AETEC SA ha analitzat 17 passos de vianants i s’han prioritzat els de les zones escolars, esportives i de gran afluència de gent, com ara la zona de la República de Malta i el camp d'esports, els Sequers, el centre del poble o les zones dels dos instituts.

Totes les comprovacions realitzades i cadascun dels paràmetres analitzats estan dins la norma aplicada a carreteres.

El control de qualitat ja estava pressupostat dins de la partida per executar l’obra de Millora d’Ordenació de Trànsit i Estacionament, que està destinada a pintar els passos de vianants i les marques viàries de nova creació en el nucli urbà de la ciutat.