L'escriptor i novel·lista Sico
Fons va presentar ahir a la Casa de la Cultura la seua darrera novel·la "L'home
gis", un acte en el qual l'autor va rebre el caliu de molts amics vallers que, malgrat la pandèmia i restriccions, i també el fred de la sala, hi acudiren. Van actuar com a "mestres de cerimònia" la professora Rosa Magraner i Vicent Franco.
La introducció de Rosa Magraner ens obria les portes al món literari de Sico Fons, amb un repàs del que ha estat la seua producció, per endinsar-se després en "L'home gris" i fer-nos un tast-resum de l'obra on donava les seues impressions personals de la mateixa, a la qual considera ja una obra de maduresa de l'autor i que, malgrat l'estil directe, de vegades socorró del Sico, demostra una consolidació en la seu manera personal de narrar i que tant agrada els lectors.
Vicent Franco després d'unes paraules sobre el fet literari va intentar fer-nos protagonistes als assistents a partir d'un diàleg amb l'autor, on responguera qüestions sobre l'obra, però també altres més personals i sobre la seua concepció de l'obra literària, les motivacions que el porten a escriure.
Una bona idea la de fer-nos partícips als assistents que, passada la fredor inicial, s'animaren i es va establir, sempre amb el recolzament dels dos ponents de la mesa que ajudaren, una diàleg on sorgiren alguns temes, sobre tot si "l'home gris" era la ficció d'un personatge a partir del mateix Sico Fons i on, tot i que l'autor no es veia identificat, Rosa Magraner considerava que hi havia molt del Sico Fons que ella coneix i que plasma en altres obres seues. Potser siga perquè com es reconeixia, l'autor parteix sempre d'una realitat immediata que són les vivències personals a Tavernes, i això fa que llegint les narracions de "L'home gris" ens recorda a molts personatges del dia a dia valler, tot i que Sico Fons remarcava que "sempre és una ficció", però no podem oblidar que es fa ficció a partir d'una realitat.
Siga com siga, Sico ens va parlar de com planteja una obra, el que cal per poder asseure's a taula i començar a escriure i ací l'autor ens parlava de les seus lectures com a potes fonamentals en la producció literària, la identificació amb el personatge que descrius -vaja, posar-se en "la seua pell" i com no, sense oblidar a quin lector vols adreçar-te.
Temes com la creació i producció literària al País Valencià, sobre la necessitat d'escriure en la llengua pròpia - el català de la Valldigna, com deia Sico Fons-, la dualitat novel·la-poesia en un mateix autor, tot recordant el poemari que ha editat i altres temes diguem-ne "col·laterals" a qualsevol obra literària, ocuparen minuts d'un animal diàleg entre els components de la mesa i els assistents.
Tot i això sense oblidar les referència a "L'home gris", una obra que el mateix autor considera un híbrid entre novel·la i
recull de relats i on el protagonista Carles Climent, un funcionari d’Hisenda
gris, que viu sempre amb els temors d’hipocondríac infatigable, i amb poques il·lusions en la vida que queda reduïda com s'explicava a anar al bar prop de casa. Però ací, amb la visió del món que li permet el bar, pren els temes de la seua afecció: narrar eixa realitat en contes i relats que publica a l'internet, i on només té com a satisfacció els "clics" del "m'agrada" dels lectors.
En resum pensem que una manera de fer la del protagonista, Carles Climent, semblant a la del mateix Sico Fons que guaita la realitat quotidiana que l'envolta, tan social com política i de costums, per a després explicar-nos des de vessant molt diversos i sempre adobats pel seu estil personal, la societat actual.
Felicitem a Sico Fons per aquesta 18? 19? obra literària publicada - ahir no es posaren d'acord per la multitud d'estils que practica - i ara a esperar la següent, que desitgem siga aviat. Enhorabona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada