L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.797
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:52.006

divendres, 2 de novembre del 2018

Exposició de Paco Alberola, in memoriam, al refectori del monestir.



Està preciós el monestir de Santa Maria de Valldigna, ben rentat amb tanta aigua com ha plogut i ventat i netejat de pols pel ponent que vam patir fa uns dies. Era un dia ideal, clar i lluminós, per poder fotografiar el monestir, i com no també, per visitar l’exposició del pintor Paco Alberola, in memoriam, al refectori del monestir.




La llum del dia li donava un valor especial als quadres d’un dels pintors valldignencs més reconegut, tant al nostre País Valencià, com a França on va participar en múltiples exposicions.


Una exposició amb una preparació molt completa, tot i faltar alguns quadres de mèrit del pintor, “Senyoretes de la Valldigna” “Sobre la pau” o altres de la sèrie que el pintor va dedicar al 25 d’abril amb la temàtica inspiradora de la ciutat de Xàtiva, o sobre la família Borja. 


A l'exposició quadres que havíem ja vist i que segueixen impressionant-nos, com ens impressionaven els quadres que omplien el menjador del seu “refugi” de Borderia, on tantes vegades es parlava d’art, de pintura, de música i de política,  en una època on tantes coses estaven prohibides i volíem fer un país que malgrat els anys, encara queda per fer.



Una exposició si voleu no completa del tot, però si suficient per conèixer Paco Alberola, com pintava, com pensava sobre la Valldigna, sobre el monestir, i després sobre el seu pensament, el compromís amb el nostre país.. Quadres fets des de la solitud, de denuncia de l’opressió, de temes socials i culturals que avui encara estan vigents.



No podem dubtar en cap moment de l'actualitat d'un pintor dels anys vuitanta. Perdre's aquesta mostra, tan ben organitzada és perdre's un temps, un país que anava fent Paco Alberola, des de l'art al pensament.


Enhorabona als responsables del monestir. Per cert, ¿ja hem dit que el recinte està preciós en aquesta tardor? Talment com estan els quadres d’Alberola en aquest marc tan especial com és el refectori monacal.