Aquest dies hem tingut vent. I sobre tot em van tindre durant
la “plantà” de les falles i després. Per tot arreu de la geografia valenciana algunes falles s’han
vist afectades. A Tavernes també, i ha estat la falla Cambro la que s'ha endut la pitjor part. En la foto superior podeu vore l'estat actual de la falla, que contrasta amb l'original de la foto de davall.
El monument de la falla Cambro, si s’hi fixeu en la foto de dalt, mantenia tota
l’estructura de la figura principal sobre les dues cames, amb un remat superior
on l’artista faller havia dissenyat i col·locat un conjunt d’elements (camaleó,
la corona de la dona maia, el cabell mogut pel vent), cridaners i ben vistosos
cal reconèixer-ho, i que en mantenir-se tota sobre les dues cames només, hagués
estat una seriosa aspirant al premi faller d’equilibri i risc.
Tots aquests elements superiors, als quals es dirigien la mirada en visitar la falla, tenen un conjunt una gran superfície, i van produir l’efecte de “vela” quan va bufar el vent, amb una gran força d’empenta, però l’efecte corresponent d’arrossegament i desplaçament (el monument de la falla es fix) com passa en barques o vaixells, ací no es podia produir.
Tots aquests elements superiors, als quals es dirigien la mirada en visitar la falla, tenen un conjunt una gran superfície, i van produir l’efecte de “vela” quan va bufar el vent, amb una gran força d’empenta, però l’efecte corresponent d’arrossegament i desplaçament (el monument de la falla es fix) com passa en barques o vaixells, ací no es podia produir.
Una grua fixava la part superior del monument |
I amb el vent bufant entrava en joc la física elemental, la
palanca. El savi grec Arquímedes amb una
palanca i un punt de recolzament volia
moure el món, doncs ja es podeu imaginar ací quin sèrie l’efecte del vent en empènyer
sobre la part superior: el punt de recolzament estava en la base, i deixava la
falla en un evident perill de caure amb qualsevulla ràfega forta de vent, però
no partida per la meitat ni per les cames, malgrat els clavills que es veuen en
la pintura, sinó tota a plom des dels
peus.
Clavills en la pintura a les cames |
Aquesta manera de caure pel vent la podem observar en els arbres afectats per un fort vent o huracans : no els vorem mai trencats per la meitat, encara que tinguen el tronc prim, sinó tots caiguts a plom amb les arrels a l’aire. Ací amb bastants probabilitats hauria passat el mateix. La palanca.
La comissió fallera com podeu vore en una foto, va sostenir la part superior de la falla amb l’ajut del braç d’una grua, però no era una solució definitiva. En retirar la grua, el perill de caure continuava i ahir a migdia es va decidir, amb consulta amb els bombers que suposem els dirien alguna cosa semblant al que hem explicat, és eliminar la part superior del monument per evitar eixe efecte “vela”, i a les primeres hores de la vesprada es desmuntava.
Part superior desmuntada al peu de la falla |
El déu Èol ha jugat una mala passada enguany a la comissió de la falla Cambro, i en un any en que la falla aspirava a superar metes d’anys anteriors, quan alliberats de la càrrega econòmica que suposava la compra i pagament del casal, havien pogut dedicar més pressupost al monument i pensar en un millor premi.
No ha pogut ser. Els imponderables enguany en forma de vent han perjudicat la falla Cambro. La nostra solidaritat a tota la comissió i en especial a la fallera major Vicen Mifsud i al president Ximo Mifsud, a la fallera major infantil Maria Magraner i president infantil Llúis Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada