Joan Fuster i Ortells se’n va anar amb el solstici d’estiu
del 1992. Avui fa vint-i-cinc anys. Avui, 21 de juny, fa 25 anys que va faltar
Joan Fuster. Aquell dijous era Corpus Chisti, però el sol al País Valencià es va eclipsar.
Fa 25 anys, i encara majoritàriament la dreta valenciana li té por.
La dreta castellanitzada, eixa que mai no l’ha llegit ni a
Fuster, ni a Estellés i segurament cap llibre en valencià, eixa que menysprea el valencià fins a no
tindre’l com a llengua pròpia, eixa que considera les terres valencianes com la
platja i port de Madrid, eixa dreta que només té com a raó de ser “ofrenar
noves glòries a Espanya” i s’oblida de defendre els interessos del seu poble valencià,
eixa dreta encara té por a Fuster.
I li té por perquè Joan Fuster representa la defensa del Poble valencià front al que ells fan, una postura que va deixar ben clara en una frase que s'ha convertit en tot un símbol pel realisme que hem viscut els valencians els darrers anys: "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".
I li té por perquè Joan Fuster representa la defensa del Poble valencià front al que ells fan, una postura que va deixar ben clara en una frase que s'ha convertit en tot un símbol pel realisme que hem viscut els valencians els darrers anys: "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".
Tenia seixanta-nou anys, i ens deixava un gran llegat
literari, desenes i desenes d’obres en que va plasmar el seu pensament d’assagista,
historiador, crític literari, historiador, poeta... un dels llegats més
importants del segle XX, i una de les persones que més ha influït en la seua
generació i en les posteriors, una persona a la qual el valencianisme polític actual, li deu molt
de la seua raó de ser.
Aquest 21 de juny del 2017 fa un quart de segle que
l'escriptor de Sueca va morir deixant un reguer de llibres, publicacions i
anècdotes de tota mena. Potser avui i com homenatge a la seua memòria és el dia
de reprendre de nou, de tornar a llegir alguns dels seus llibres encara que
nosaltres aconsellarem “Nosaltres els valencians”, aclaridor per entendre que
sóm i d’on venim, un llibre que va ser pedra cantonera en la creació del
sentiment nacional del País Valencià modern, de tal manera que es pot parlar d’un
abans i un després de la seua publicació.
Com homenatge, us oferim un dels seus poemes més coneguts “Criatura
dolcíssima” musicat per Lluís Llach
2 comentaris:
Eixes persones que tant han fet pel País no s' avien de morir mai. Cada vegada que vaig a València i quan passe pel costat del cementiri se Sueca me'n recorde d'Ell. Segur que descansa en pau.
Un gran defensor de tot lo Valencia. Sempre Joan Fuster
Publica un comentari a l'entrada