Avui fa 25 anys que ens va deixar Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells se’n va anar amb el solstici d’estiu del 1992. Avui fa vint-i-cinc anys. Avui, 21 de juny, fa 25 anys que va faltar Joan Fuster. Aquell dijous era Corpus Chisti,  però el sol al País Valencià es va eclipsar. Fa 25 anys, i encara majoritàriament la dreta valenciana li té por.

La dreta castellanitzada, eixa que mai no l’ha llegit ni a Fuster, ni a Estellés i segurament cap llibre en valencià,  eixa que menysprea el valencià fins a no tindre’l com a llengua pròpia, eixa que considera les terres valencianes com la platja i port de Madrid, eixa dreta que només té com a raó de ser “ofrenar noves glòries a Espanya” i s’oblida de defendre els interessos del seu poble valencià, eixa dreta encara té por a Fuster. 

I li té por perquè Joan Fuster representa la defensa del Poble valencià front al que ells fan, una postura que va deixar ben clara en una frase que s'ha convertit en tot un símbol pel realisme que hem viscut els valencians els darrers anys: "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".

Tenia seixanta-nou anys, i ens deixava un gran llegat literari, desenes i desenes d’obres en que va plasmar el seu pensament d’assagista, historiador, crític literari, historiador, poeta... un dels llegats més importants del segle XX, i una de les persones que més ha influït en la seua generació i en les posteriors, una persona a la qual  el valencianisme polític actual, li deu molt de la seua raó de ser.

Aquest 21 de juny del 2017 fa un quart de segle que l'escriptor de Sueca va morir deixant un reguer de llibres, publicacions i anècdotes de tota mena. Potser avui i com homenatge a la seua memòria és el dia de reprendre de nou, de tornar a llegir alguns dels seus llibres encara que nosaltres aconsellarem “Nosaltres els valencians”, aclaridor per entendre que sóm i d’on venim, un llibre que va ser pedra cantonera en la creació del sentiment nacional del País Valencià modern, de tal manera que es pot parlar d’un abans i un després de la seua publicació.

Com homenatge, us oferim un dels seus poemes més coneguts “Criatura dolcíssima” musicat per Lluís Llach