Llácer introdueix el tema de la xerrada |
És possible convertir Bolomor en un gran centre turístic? Es
poden compaginar els valors culturals i científics amb el potencial turístic
que té el jaciment? Bolomor pot ser un gran centre de dinamització econòmica i
cultural de la Valldigna, a semblança com ho es Atapuerca a Burgos?.
Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar en la primera conferencia del IV Cicle d’Economia i Territori que es va impartir el passat dijous per la nit a càrrec de Josep Fernández, director de les excavacions al jaciment, i Evarist Caselles, cap de gestió turística de València Turisme, de la Diputació.
Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar en la primera conferencia del IV Cicle d’Economia i Territori que es va impartir el passat dijous per la nit a càrrec de Josep Fernández, director de les excavacions al jaciment, i Evarist Caselles, cap de gestió turística de València Turisme, de la Diputació.
Una vista de la sala de plenaris |
I els dos, cadascú des de la vessant venien a coincidir: sí.
I no és que siga possible sinó que Tavernes ha d’avançar en el camí que ha iniciat
el govern de Compromís, i que ha dut que ja milers de visitants hagen estat al jaciment
amb l’impacte mediàtic en les comarques del voltant de la Valldigna.
Josep Fernández va posar com exemple l’impacte turístic que
té Atapuerca, i sobre tot l’impacte econòmic al territori on està el jaciment
valorat en 100 milions d’euros els cinc darrers anys. No hem d’oblidar que
Atapuerca és el jaciment més visitat, però facilitar eixes visites ha estat un
treball en el que s’han implicat les institucions, a més de crear un producte
on a més del jaciment hi ha el Centre d’Interpretació i el Museu de l’Evolució
Humana.
Intervenció de Josep Fernández |
Fernández era clar:
cal caminar en la línia que ens ha marcat Atapuerca, però sense oblidar
una oferta global Valldigna que amb el Molí del Pla, La Xara, el monestir, el castell de Marinyen i
la torre de guaita, a esperes del que puga oferir Castellets, formen un conjunt
atractiu des del punt de vista turístic, on el turisme cultural s’oferiria com
alternativa i complement al turisme sol i platja.
Realment el que estava plantejant Fernández ens recordava el
concepte d’Ecomuseu Territorial, cas de les Valls d’Àneu, territori amb el quan
en un temps mantinguérem molts contactes i intercanvis, però aquell incipient
agermanament que podia haver-nos aportat eixe concepte i el desenvolupament es
va abandonar amb els nous temps polítics a partir dels anys 90. Potser perquè
eren catalans?
Siga com siga eixa idea, modificada i modernitzada després de
20 anys tornava a aparèixer amb un altre nom, com a producte turístic, i també Evarist Caselles n’era partidari des
del moment que indicava la conveniència de fer un gran triangle que abraçarà pràcticament
el sistema del Mondúber, i jaciments com Parpalló i Mallaetes.
Intervenció d'Evarist Caselles |
Tenim els vímets i nomes cal fer el cistell, venia a dir
Caselles, cal preparar el producte turístic que siga atractiu i òmpliga els centenars
de milers de potencials visitants que hi ha en un àrea de 50 km quilòmetres al
voltant, i que pot suposar una afecció sobre vora 5 milions d’habitants, des de
València fins les Marines.
Evarist Caselles indicava que des de València Turisme s’està
treballant en eixe projecte i eixe producte que pot revolucionar el concepte de
turisme que hi ha ara a la Valldigna, i fer que l’atractiu de la comarca no
siga només a l’estiu, sinó durant tot l’any.
L’acte va ser presentat per Pau Pérez i el regidor de
Turisme, Josep Llácer, va introduir el tema recordant les actuacions que ha dut
a cap l’Ajuntament els darrers anys quan al jaciment, des de la millor
adequació d’accessos, fins a les explicacions durant la ruta de pujada, passant
per les visites guiades i tallers.
2 comentaris:
No va vindre ningú de Atapuerca
Va vindre Arsuaga quan els 25 anys de les recerques arqueològiques en Bolomor. Però en Atapuerca ho tenen tot fet, a diferència del Bolomor en que fins que arribà el govern de Bloc/Compromís mai se li havia donat importància. Serà perquè es menys rendible a curt termini que el toxo?
Publica un comentari a l'entrada