Una antiga imatge de la Goleta (¿2000?) ens fa una idea del retrocés actual de la platja |
La veu d’alerta es dóna a molts punts de la costa: quan es construeix una infraestructura, un port o un dic, a un costat del mateix es produeix una acumulació de l'arena, mentre a l'altre costat es produeix una disminució. Ocorre en la Malvarrosa, més al sud, en Pinedo i el Saler, per efecte del port de València i passa en el tram de platges del Brosquil i la Goleta de Tavernes.
A la nostra platja de la Goleta, és un efecte provocat pel dic construït en la desembocadura del riu Xúquer. Al nord del dic s'acumula l'arena i, al sud, les platges van retrocedint. El fenòmen és molt conegut ací a Tavernes, on any si i any també s'han d'escometre obres urgents per a dipositar arena, recuperar platja i evitar que el mar arribe als edificis o penetre dins la urbanització.
Opinions i solucions per a recuperar el flux nord-sud de l'arena en el litoral hi ha, des de les d’alguns experts que volen “l'opció zero”, o siga no actuar i deixar que el mar torne a reequilibrar la costa, a altres propostes més arriscades i tècnicament complexes com construir un baipás que, a través de bombes i una canonada de diversos quilòmetres, porte en continu l'arena des del nord cap al sud, salvant els obstacles que l'home ha construït en la costa. A Espanya opera des de l'any 2008 un transvasament fix, o baipàs, que transporta l'arena acumulada en el dic Juan Carlos I del port de Huelva i la Platja de Castella, a l'entorn del parc nacional de Doñana.
En la costa valenciana, al nord de Cullera i de Gandia les platges creixen a simple vista i retrocedeixen al sud dels dics que tanquen els ports o que protegeixen la desembocadura del Xúquer, cas de la Goleta. Després d'un fort temporal, són visibles els efectes d'erosió en les platges i tots coneixem com les aportacions d'arena en la Goleta han durat a voltes només uns dies per un temporal. Fa anys, la Goleta era un arenal, en aquests moments la zona de platja és molt menor i s'han hagut de construir proteccions per a evitar que l'aigua penetre en els edificis confrontants. I no parlem del Brosquil, on encara és pitjor.
El baipás és una solució qüestionada per les organitzacions ecologistes: destrucció de fons marins, turbidez, afecció a possibles prades de Posidònia... però els experts creuen que aquests efectes poden limitar-se amb un adequat control ambiental.
A més d’això, la solució en el nostre cas podria fins i tot no ser viable econòmicament perquè la distància entre la zona de bombament – enfront al cap de Cullera- i el lloc on s'hauria de dipositar l'arena obligaria a construir estacions intermèdies que farien car el projecte.
La Demarcació de Costas, organisme depenent del Ministeri de Medi ambient, no veu viable “l’opció zero” – nosaltres tampoc vist que cada any hi ha menys platja i no hi ha cap tipus de regeneració natural - i confia en eixe gran dipòsit d'arena que hem esmentat enfront del cap de Cullera i que, segons els estudis, acumula 90 milions de metres cúbics.
Un altre tema són els diners...
2 comentaris:
interessant la imatge on es veu que el llacde la goleta ha tingut vegetació natural en algun moment, que contribuiria a la oxigenació natural de les aigües. Cotorra, quan es faren les obres d'eliminació de la vegetació i/o impermeabilització del llac??
Eixes obres es varen fer la legislatura 2003-2007, i més en concret maig del 2005 per la regidoria de Serveis que dirigia l'aleshorea regidor Manolo Vidal que va procedir a la neteja i dragat del llac.
Publica un comentari a l'entrada