PLE MARÇ: El consistori demana la retirada de la consulta sobre la llengua base

 

El consistori de Tavernes, amb els vots del govern municipal (PSOE, Compromís i EU) aprovaren demanar a la Generalitat (foto superior),  i en concret, a la Conselleria d'Educació, la retirada de la consulta sobre la llengua base, així com la Llei 1/2024 de la qual depén, en considerar que és contrària als principis legals i pedagògics vigents. Cal saber que la Llei1/2024 està recorreguda per Compromís al Tribunal Constitucional per conculcar drets fonamentals.

La moció s'aprovava unes hores abans d'acabar el procés de consulta (dimarts a les 14 hores) amb la qual cosa pren el valor més que res de testimoniatge de la postura majoritària del consistori, però tampoc hauria servit de massa haver-la aprovat fa uns mesos atés que la Conselleria d'Educació no ha prés en consideració cap de les demandes que en el mateix sentit li han remes desenes i desenes de consistoris valencians després d'haver-ho aprovat en els plens respectius.

 

El debat del ple va servir per comprovar l'existència de dues postures enfrontades i irreconciliables referent al valencià, i com bé va indicar la regidora de Compromís i responsable d'Educació, Encar Mifsud,  havíem tornat als debats estèrils i enfrontament del anys 1980, ja oblidats. La regidora remarcava que el calia era promoure, defensar, dignificar la nostra llengua, fer que siga una llengua realment de cultura i de prestigi.

 

Mifsud va recordar com Tavernes va ser pionera en aquesta concepció de fer del valencià una llengua de i en l'ensenyament, i com els primers llibres aprovats oficialment per la Generalitat (1982) per a l'ensenyament de la llengua en els centres educatius -Terra, Llavor i Fruit- foren escrits per mestres de Tavernes. També va dir que si realment hi havia interés en la consulta, no es comprén perquè la Generalitat no va establir la votació presencial en urnes al centres, en lloc de via telemàtica que ha estat un niu de problemes per a les famílies.

 

El PP va assenyalar que la llibertat d'elecció en la llengua bàsic d'estudi queda ara en les mans de les famílies, afirmava que la justícia no havia paralitzat el procés, rebutjava que el banc de llibres gratuïts anara a desaparéixer i sobre tot defensava que la nova norma estableix una igualtat de temps d'ensenyament en les dues llengües oficials, castellà i valencià, cosa aquesta que tots els estaments professionals de l'ensenyament neguen i assenyalen un arraconament del valencià, que tindrà un màxim del 65% front al 80% segons etapes.

 

 

Esquema de distribució horària publicat al diari Levante-EMV

 

El model de Conselleria on el valencià és el perjudicat sempre

 

El model de dissenyat per la Conselleria diu ser de "la libertad educativa»  de les famílies, però no estableix un repartiment equitatiu del temps, que dependrà del triat per les famílies, però estarà condicionat per la zona de residència. 

Zones predomini del valencià: el màxim permés per a l'ensenyament en la llengua base és del 65% en Infantil, es redueix a entre un 50% i un 60% en l'etapa 1r i 2n de Primària i baixa de nou entre un 47,5% i un 52,5% en els últims curs de Primària i l'ESO.

Zones predomini lingüístic del castellà: la pèrdua de pes com a llengua base és molt de menor que en la valencina. En Infantil, la llengua base arriba a un 80%, en Primària s'estudiarà entre el 63 i el 73% del temps, i creixerà en Secundària fins al 65% i el 75%.

Conclusió: L'alumnat de les zones castellanoparlants tindrà dret a estudiar tres quartes parts del seu temps en castellà, mentre que els estudiants de les comarques valencianoparlants només podran estudiar com a màxim un 52'5% en valencià,  un percentatge un poc superior a la meitat del seu horari escolar.

 

 

Una consulta de "llibertat d'elecció" o "arraconament del valencià"? 

 

La consulta, que el PP qualifica de "llibertat d'elecció", mentre sindicats i AMPAs consideren que la iniciativa mostra el rebuig i arraconament del valencià per part del PP-Vox, proposants de la consulta, i que per ser el valencià la llengua minoritzada hauria d'estar més protegida i promoguda, com assenyalen tots els estudis i consells dels organismes lingüístics internacionals, ha estat des del primer moment un niu de conflictes.

 

Així la consulta ha tingut moltes critiques i denuncies, a més per problemes en el servidor que ha quedat col·lapsat en algun temps, també en no poder triar el valencià en el format vertical del web des del mòbil, amb la qual cosa no s'acompleix els requisits sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a mòbils en el sector públic. Una situació que, segons Plataforma per la Llengua, compromet la transparència i la validesa del procés, a més de vulnerar el principi de seguretat jurídica i els drets dels participants.

Tal com s'ha realitzat la consulta, no es podia accedir al web en clau personal pròpia, com tampoc es reconeixia les dades dels representants legals amb NIE (Número d’Identitat Estranger), i tots els problemes que han tingut les famílies amb fills d’acollida o en procés d’adopció, moltes de les quals no han pogut votar.