 |
| Agusti Pascual en un acte acadèmic al monestir |
Ens ha deixat als 74 anys Agustí Pascual Granell, professor i alcalde de Benifairó durant molts anys i, sobre tot un valldignenc de cor, de convicció, en la seua estima a aquesta comarca per la qual va treballar tant durant les múltiples etapes de la seua vida. Va faltar divendres a València en no poder superar unes afeccions diagnosticades unes setmanes abans. Deixa muller i dos fills.
El comiat de les seues despulles va tindre lloc en el propi domicili del finat, on es va combregar una gran gentada d'amics, veïns, companys de professió i polítics, tant de Benifairó i de tota la Valldigna principalment, en la que va ser una gran manifestació de dolor per la pèrdua, però una mostra d'estima i afecte a Agustí i a la família.
L'acte, senzill però solemne alhora i molt emotiu, va consistir en diverses intervencions i lectures de poemes a càrrec d'amics, polítics locals i familiars que glosaren aspectes de la seua vida des de les vessants de polític, professional i com a persona, esmentaren el treball constant com a polític per la Valldigna i Benifairó i l'estima que tenia per la nostra llengua i el nostre poema, mentre les notes del violí ens emocionaven a tots els presents.
Una vida dedicada a Benifairó, la Valldigna i l'escola
Dins de les facetes d'Agustí Pascual al llarg de la seua vida, potser la més coneguda siga la de polític, amb una frase que ha quedat encunyada a Benifairó: "Agustí, l'acalde", que ho resumeix. Com a militant del PSOE, amb aquesta formació política es va presentar a les eleccions i va aconseguir l'alcaldia de Benifairó durant cinc legislatures seguides, les que van des del 1983 fins al 2003, i posteriorment una legislatura més, entre el 2011 i el 2015.
En aquesta etapa política va ser també president de la Mancomunitat de la Valldigna, entitat de recent creació en aquells anys i que ell va donar impulsar amb el foment de diverses activitats, tant culturals com històriques, essent una peça clau en la gestió i creació de la que és la Mancomunitat de la Valldigna.
Cal reconéixer i destacar en Agustí Pascual l'impuls de les activitats al voltant del Dia de la Valldigna com a mitjà de vertebració de la comarca, i sobretot, l'impuls als estudis comarcals amb motiu del 7é Centenari de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Tota aquesta tasca es va vore plasmada en la publicació, des de la Mancomunitat, de desenes de llibres d'investigació i divulgació de la història valldignenca. El mateix Agustí Pacual va ser coautor del llibre "Valldigna, imágenes del monasterio" en el que va fer un recorregut per la història i visió del monestir amb fotografies de Francisco Teodoro (qepd).
Com a professor va deixar un gran record en aquells llocs on va exercir (Xeraco, Sabadell y Alzira) i sobre tot a Tavernes, on va exercir durant molts anys. Persona implicada en el foment i dignificació de la nostra llengua va formar part del grup de mestres que iniciaren i impulsaren el seu ensenyament en els centres valldignencs, amb la creació de diversos materials ciclostilats en els anys 1980, que serviren perquè molts alumnes conegueren la pròpia llengua. En aquesta tasca docent va ser durant un temps assessor del departament de Política Lingüística de la Generalitat durant el govern socialista i va treballar també en diversos materials curriculars per al treball d'introducció de la nostra llengua a alumnes castellanoparlants.
Com a polític, Agustí Pascual va desenvolupar una gran tasca a Benifairó tant des del punt de vista d'ordenament urbanístic amb ampliació i millora de carrers de la localitat, com també d'impuls i forment de l'economia local amb l'ampliació de les àrees industrials, o la construcció del nou cementeri municipal sense oblidar l'actuació al poliesportiu municipal, amb la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol i millora general de les instal·lacions, piscina, etc . També va donar tot el seu suport a l'Agermanament amb Redessan (França) amb diversos intercanvis culturals entre les dues localitats.
A banda de tot això, cal destacar en la seua personalitat el tarannà dialogant que sempre ha tingut amb tots, amb independència de colors polítics i sempre intentant el consens en els temes polítics locals, i sobre tot ser sempre molt amic dels seus amics, i sempre disposat a ajudar i col·laborar en qualsevol qüestió que se li proposava si representava un benefici per al seu poble i/o la Valldigna.
Descansa en pau, Agustí Pascual. Que la terra et siga lleu.
El nostre més sentit condol a la seua muller Maria i fills Guillem i Andreu, al seus germans i al poble de Benifairó per aquesta sentida pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada