El Centre Excursionista ofereix la xerrada "Art rupestre. Trets generals i característiques en l'ambit valencià" del catedràtic Valentín Villaverde

 

El divendres, dia 28, la Casa de la Cultura acollirà un acte de la "Setmana Muntanyera" del Centre Excursionista consistent en una xerrada del catedràtic emèrit de la Universitat de València, Valentín Villaverde Bonilla, sobre "Art rupestre. Trets generals i les seues característiques en l'àmbit valencià"

Com es sabut, en les terres valencianes es concentra un important nombre de conjunts d'art rupestre prehistòric de diverses cronologies. La seua localització i les característiques dels suports en els quals s'hi apareix difereixen notablement, depenent de l'estil i la cronologia de l'art documentat: mentre que l'art paleolític és fonamentalment cavernari, els arts llevantí i esquemàtic, normalment pintats, es vinculen a abrics o cavitats d'escassa profunditat. 

La conferència caracteritzarà les diferents modalitats d'art prehistòric, s'explicarà la metodologia del seu estudi (diferenciant entre la pintura i el gravat), es traçarà una síntesi de l'estat actual del seu coneixement i es prestarà especial atenció als protocols de la seua conservació, que comencen en el moment mateix del seu descobriment. 

Últimes troballes estudiades i donades a conéixer a Tavernes

A Tavernes les últimes pintures estudiades fefaentment i donades a conéixer amb detall foren localitzades en la zona de Castellets, per la professora de la Universitat d’Alacant, Virgínia Barciela, membre també de l'equip de Bolomor. Les pintures neolítiques foren datades en uns 8.000 anys d'antiguitat, en un abric, i són un conjunt modest des del punt de vista patrimonial, comparat amb altres llocs valencians, amb figures d’una grandària sobre els 10 centímetres, de caràcter antropomòrfic, és a dir, representen figures humanes, esquemàtiques i resoltes en molt pocs traços.

1a figura cruciforme

El primer tractament  digital de la imatge va permetre observar una primera figura de caràcter cruciforme amb una línia vertical que marca el cos, un traç horitzontal, per simbolitzar els dos braços, i es marca també la zona del cap i la de les cames. 

2n figura representació figura masculina

 

La segona figura conserva en més mal estat la pintura del tronc però es distingeixen els braços, separats del cos i dirigits en angle cap avall, mentre es conserven molt bé els traços de les dues cames, obertes. Es va poder comprova l’existència d’un traç enmig de les cames, representant el fal·lus, amb la qual cosa ens trobaríem davant una figura masculina. És una figura molt típica en aquest tipus d’art.

L'abric no presenta un bon estat de conservació, cosa bastant comú en els abrics de zones rupestres, i més en l’art neolític ubicat en abrics i coves poc fondes i exposats, com en el cas de Tavernes, a les inclemències del temps. En el cas nostre, més bé es tracta d’un quasi-abric en estar ubicat en una paret vertical i les pintures en una espècie de fornícula en la mateixa paret. En aquest cas, el sol les afecta directament i l’aigua de pluja dissol el carbonat càlcic que s’arrossega i precipita damunt les pintures, un dels perill en la conservació que hi ha també.