Europa VI

 

Europa VI

Avui es juga el partit de la civilització a la nova Atenes, la pràctica, lluny d’Europa, al marge de l’Ètica d’Èdip, a l’aixopluc del moralista Hamlet, i un cop més sacrificarem la paraula per la sang, la voluntat de saber per la revenja insaciable. 

___

Una cicloide és la corba descrita per un punt d’una circumferència que es desplaça sobre una recta. Tindrà l’altura del diàmetre i els punts de contacte sobre la recta seran tan distants com 2πr. Si aquesta corba la volem fer més extensa, i tanmateix regular en la seua forma, basta que al mateix temps desplacem la circumferència al llarg de la recta a una velocitat constant, v (=vo), el temps que tarde en tornar a la posició inicial, i així obtindríem una distància entre els punts d’intersecció inicials de la circumferència i la recta igual a la suma de 2πr més la distància recorreguda pel centre de la circumferència al temps t a una velocitat v, això és, vt. L’altura seguiria sent la mateixa, solament que ara hem obtingut una cicloide molt més estilitzada, tant que podríem fer-la coincidir, a una velocitat exorbitant, a la recta que li fa de sol. La cicloide, així, s’haurà convertit en una recta, pràcticament de llargària 2πr + ct inabastable, i això amb un segon (300.000km + 2πr, ajustant les magnituds). Si, a més a més fem desplaçar el pla de la circumferència en línia ascendent el seu centre, la cicloide descriurà una helicoide a l’ensems que serà una paràbola, en un temps igual, el de rotació i ascensió. Si la velocitat d’ascensió l’exagerem obtenim una recta, l’eix de les xeix. Combinant tots els moviment obtindríem l’espai al qual el nostre cervell ens té avesats. És impossible imaginar una forma geomètrica que no estiga inscrita en aquest espai. 

 

 ___

Hom diu que som el que hem menjat; d’altres solen afirmar que cadascú és fill de son pare. Al món que coneixem sabem que som allò que hem relatat, sempre seguint el camí que va envers la identitat, tot reduint l’estranyesa. I som, clar, el que som capaços de veure, i així hem anat desplaçant-nos, des de l’engròs al detall, des dels processos reversibles als quàntics, fins que els nostres ulls sàpiguen del no res i pleguen.

___

Europa és un devessall de dogmes, de vegades complementaris, d'altres oposats, que en ocasions s'han aliat contra un suposat enemic extern o intern, real o imaginari, sempre construït expressament, malgrat les diferències internes d'interessos d'aquells. En aquest ball d'influències que s'alternen les posicions dominants hi ha ineludible una constant: tothom sap que la suma del domini tecnològic i "espiritual" ens duu a un atzucac.

___

Si la mecànica quàntica, que ja tocava bé el piano - i altres instruments -, hagués acabat sent dirigida pels seus pares, ara el món seria distint. Vàrem estar a una distància força breu - la mínima plankiana - de fer coincidir totes les "raons" en un punt, com en aquella cosa original. La cosa ara era que queia en mans del dolor més feréstec: aquell la causa del qual és considerada una condició necessària.

___

 

Europa 1916

 

A Europa, entre Carlemany (814) - Imperator Augustus - i Francesc Josep I (1916) - Emperador Reial i Apostòlic -, vàrem passar 1102 anys de formació contínua, de defensa mancomunada de la nostra cristiandat, hereva de la caiguda de l’Imperi Romà (476-1453) en dues fases, amb un primer moment de vigília dels pobles germànics (476-814) i un segon de mediterrani (814-1453) i atlàntic (1453-1916), amb tots els matisos que es vulguen considerar - catòlics, protestants, anglicans - i tot de baralles internes i externes a tenir en compte, però mai vàrem haver de mester d'un jutge aliè a l'antiga frontera dels lacis per resoldre les nostres discrepàncies. Quan hom diu que a la gran guerra el món es va dissoldre en realitat vol dir que Europa havia nascut.