 |
| Citeaux (França) |
El 21 de març del 1098, un grup de monjos benedictins dirigits per l'abat Robert de Molesnes funden l'abadia de Citeaux (Cister-França), com a reforma de l'orde de Sant Benet amb l'objectiu de cercar els valors originals de pobresa, simplicitat i allunyament del món. El moviment cistercenc prendrà embranzida amb la presència de Sant Bernat a Citeaux, i el 1115 va fundar Clairveaux (Claravall), el primer dels 343 erigits fins a la seua mort el 1153.
L'entrada del Cister a la península va tindre lloc a la meitat del segle XII, quan Alfons VII de Castella va donar unes terres al monestir cistercenc d'Escaladieu (França), i la primera comunitat es va establir a Fitero (Navarra). No obstant, cal indicar que els monestirs perninsulars pertanyen, per la seua fundació, a dues rames de les quatre que podem considerar en el Cister. Els monestir de Castella, Aragó i Navarra tenen l'origen a Marimond, mentre els de Galícia, Lleó, Portugal, Catalunya i València s'inspiraran en el monestir de Claravall, o en el seu filial de la Gran Selva (Occitània), com és el cas de Santes Creus (Tarragona), casa mare de Valldigna.
 |
| Santes Creus (Catalunya) |
La història de Santes Creus comença l'any 1150, quan la casa de Montcada va donar al monestir de la Gran Selva unes terres a Valldaura, a Cerdanyola del Vallés. Però els monjos no trobaren adients el lloc, i es traslladaren a l'Espluga d'Ancosa, a uns terrenys cedits per Ramon Berenguer IV, però la manca d'aigua motiva un altre trasllat, ara a la riba esquerra del riu Gaià, després d'haver permutat les terres amb les dels senyors de Montagut i d'Albà. La fundació amb el nom de Santes Creus serà el 1158, i uns anys després una butlla d'Alexandre III concedia al nou monestir plena independència de les diòcesis de Tarragona i Barcelona.
Santes Creus va adquirir gran prestigi cultural i religiós i afavorit pels reis, principalment per Jaume II el Just, assolirà una gran esplendor sobre tot sota el govern de l'abat Bononat de Vila-Seca, primer capellà reial, i fundador dels monestirs d'Altofonte (Sicília) i Santa Maria de Valldigna (País Valencià).
 |
| Santa Maria de Valldigna (País Valencià) |
L'abat de Valldigna Arnau d'Aranyó adquiria el 1368 una alqueria a Rascanya (Horta de València) on va fundar un monestir filial, Sant Bernat de Rascanya, que amb el pas del temps, i amb un canvi d'orde monàstica, del Cister als Jerònims, per una butlla papal de Pau III, va passar a anomenar-se Sant Miquel dels Reis fins a l'actualitat.
Celebració institucional del Dia de la Valldigna
El passat dissabte, dia 15, celebràvem el Dia de la Valldigna coincidint amb la data de fundació del monestir de Santa Maria de Valldigna, tot i que va passar sense pena ni glòria. Els actes es van programar per a celebrar una setmana després, aquest cap de setmana 22 i 23 (cosa de les falles) a Simat. Us oferim la programació, no obstant ja informem al final de l'ajornament de la majoria dels programats.
Ultima hora: L'Ajuntament de Simat ha informat que per la previsió de mal oratge, se suspenen part dels actes programats i en breu comunicarà la nova data.
Es manté l'acte institucional de diumenge, dia 23 a les 12 hores, a l'església del monestir i el concert posterior del Holly-Wood Wind Quintet & Marc Ferrando al piano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada