 |
| El molí, uns dies després d'acabada la restauració |
Sense diners de la Conselleria de Cultura per a invertir i millorar el molí del Pla. El projecte anunciat fa vora quatre anys no hi arriba. No hi ha diners, com tampoc els hi ha per al Centre d'Interpretació de Bolomor, o pel castell de Marinyén. No hi ha massa diners per invertir en el patrimoni històric i arquitectònic, això sí, el govern de la Generalitat no falla a l'hora de promocionar i subvencionar els "toros" i manifestacions afins.
La petició de l'Ajuntament a la Conselleria de Cultura per invertir en la millora i ús del Molí del Pla ha estat desestimada, com les 14 presentades pels Ajuntaments de la Safor, segons informa el diari Levante-EMV. I es desestimen totes amb un mateix argument: insuficiència pressupostaria. Normal que amb vora 3 milions pressupostats per a tot el País Valencià no hi haja diners per a tots (molts són BIC) i es desestimen ajudes.
 |
| Detall de l'estança on es trobaven les moles |
El molí del Pla va gaudir d'una restauració i millora durant el govern de Compromís per valor de 260.000 euros. I anem camí de quatre anys, quan es va presentar un projecte d'ús, que en paraules de l'aleshores regidora de Turisme i actual alcaldessa, Lara Romero, havia de ser un referent del turisme a la Valldigna i d'aquelles persones que volien gaudir de la natura, el senderisme i del cicloturisme aprofitant el pas de la via verda al seu costat.
 |
L'abril del 2021 l’Ajuntament va presentar "in situ" a l'aleshores director general d’Administració Local, Toni Such (PSOE), el projecte de dinamització del Molí del Pla, per aconseguir ajudes - que mai no arribaren- i poder habilitar un allotjament rural, accessible i sostenible en l’edifici, així com un museu etnològic on poder mantindre viva la història del molí.
La regidora de Turisme, Lara Romero, afirmava en la nota oficial que “el projecte, a més de l’allotjament rural, contempla habilitar un museu etnològic, on poder veure les ferramentes, moles o objectes que hi havia al Molí. El nostre objectiu és posar en valor d’on venim i el que tenim, per tal de dinamitzar el molí com un atractiu turístic”.
 |
| Planta baixa i superior |
El projecte contemplava convertir la gran sala superior en zona de pernocta, que podia acollir fins a 20 llits per a excursionistes i senderistes, mentre la planta baixa seria un museu etnològic que recorde als visitants l’arquitectura i l’ús de l’aigua a la Valldigna.
L'edifici complementaria els serveis amb dos mòduls
prefabricats instal·lats a l’exterior, en el terreny que va adquirir l’Ajuntament
al voltant del moli: un podia acollir mes llits i el segon es destinaria a
menjador, dutxes i banys, tots dos completament accessibles. La falta d'electricitat es solucionava amb una instal·lació de plaques solars.
Unes breus notes informatives sobre el Molí del Pla
La restauració del Molí del Pla duta a cap pel govern de Compromís va refer l’estructura del sostre i va reforçar tota l’estructura interna, que presentava perill d’ensorrar-se després d'haver caigut part del sostre i el terra de la primera planta.
El molí data del segle XVI però no es pot descartar que fos construït sobre una edificació anterior. És un dels quatre molins que el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna administrava en benefici propi i funcionava amb l’aigua del riu Vaca canalitzada des de “l’Assut del Gorg de l’Ast”, en el terme de Simat de la Valldigna.
 |
| La fotografia permet observar l'eixida de l'aigua després de moure la mola |
Situat al costat del riu Vaca, en el medi rural de la Valldigna, conserva la tipologia constructiva original: edifici de forma rectangular, construït en pedra i morter, amb coberta de doble vessant amb teules àrabs sobre bigues de fusta. Està revestit per una mescla de calç i arena i com a decoració encara conserva alguns taulells pintats amb triangles al ràfec de la teulada.
La recuperació i posada en valor serviria per a explicar com es vivia i es treballaven els conreus tradicionals i quin era el paper de l’aigua com agent transformador de la societat fins a l’època industrial. No hem d'oblidar que els molins eren generadors de riquesa en moldre els cereals de la Valldigna, blat i dacsa en època monacal majorment, i posteriorment en el segle XIX l’arròs, quan es va introduir el conreu d’aquest cereal a les marjals de Tavernes. El possible futur museu etnològic serà com una classe oberta als estudiants de la comarca sobre la nostra història agrícola i econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada