La casca és un dolç tradicional valencià, a punt de desaparèixer - de fet a Tavernes gairebé ha desaparegut- però que molts pobles intenten recuperar be potenciant la confecció a casa, bé als forns o a través de concursos escolars al seu voltant, cas de Gandia.
La casca, un dolç valencià tradicional de Reis, al llarg del temps era un pilar bàsic de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol
poble valencià aquest dia, amb uns ingredients tan nostres com ametles, mel o dolç de moniato, ous... Un dolç genuí valencià on la tradició mana que els padrins el regalen als fillols, i que l'hem anat substituint pel “tortell”,
dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres
terres després de la batalla d’Almansa i l'arribada dels reis francesos
de la casa de Borbó.
L'arribada del "Roscón de Reyes" ha suposat la fi de la casca, més que res a partir dels anys 70 del segle passat, quan un dolç artesanal - com és la tasca- no podia competir amb l'elaboració massiva i industrial del "roscón", que es va imposar a les capitals,
després als pobles, gràcies als grans supermercats i centres comercials.
Nosaltres tots els anys, en arribar aquestes dades, fem referència i recorden en un article aquest dolç, amb la millor voluntat de sumar nous valencians i
valencians que n'elaboren. Cal recuperar les nostres tradicions i tornar
la casca al lloc que li correspon - i ho repetim- dins de la rebosteria tradicional
com a dolç genuí nostre, tan genuí com puga ser la paella, l'arnadí o
l'arròs al forn.
La
casca s'ha elaborat durant molts segles al nostre País Valencià i referències en
trobem en el "Llibre de Coch", el primer receptari en valencià de l'any
1520, on la recepta de la casca s'ha mantingut sense grans
variacions fins avui. a principi era un dolç per a qualsevol
celebració familiar o festa de l'any, però a partir del segle XVIII
passaria a identificar-se amb la festa dels Reis d'Orient fins ara
mateix.
Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls
havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs hi ha
els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als
fillols i filloles, i en altres són els iaios.
Elaborar-la
a casa no és gens difícil ni complicat, i els ingredients majorment els tenim a casa: ametlla, sucre, moniato, ous, llima i canella...
i es fàcil donar-li la forma redona o també d'anguila, acompanyada al
voltant de llepolies com monedes de xocolate, peladilles, confits,
caramels...
La recepta
Receptes hi ha moltes, i de vegades cal preguntar als majors, que facen memòria de com s'elaborava a Tavernes i segur que en farem un bon assortit si canviem el possible farcit. A les imatges en podeu trobar de diferents, casolanes i presentades amb diferents decoracions.
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una
vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla
mòlta, la canella i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de
fusta, fins obtindre una massa tota igual. Realment un massapà vertader!
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim
de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar
la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una
mena de roda i la posem al forn precalfat 180 graus uns vint minuts.
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir d'aquest procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima ens pot contar la seua experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada