L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.090
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 31.002

dimecres, 11 de desembre del 2024

Caldrà fer com a Dénia? L'associació de propietaris deniers denuncien a la presidenta europea la partió en les seues costes

Tram afectat per la partió, de l'edifici Camí Real fins al canal de Cullera
 

Demarcació de Costes efectuava el mes de juny la fitació que marcava en les propietats privades els punts de la nova partió (deslinde en castellà) marítimo-terrestre, amb afecció a la Goleta en 510 metres, concret entre el terme de Cullera i el Passeig dels Tarongers. En total eren 36 habitatges els implicats, majorment situats en la primera línia i afecta de jardins i piscines però en alguns casos la partió arriba dins de cases, mentre l'afecció afectarà també  uns 300 immobles que passaran a formar part de la nova zona de servitud de pas. 

La nova partió implica una ampliació del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) i, en conseqüència, que propietats privades passen a ser de l'Estat, com també zones de propietat municipal. Ací cal recordar que la Goleta  va patir una partió en l'any 1999 i per tant el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) no segueix la norma de no efectuar cap nova partió en zones que ja n'havien patit una després de l'entrada en vigor de la Llei de Costes de 1988.

 

La línia de la nova partió

Una actuació polèmica que,  a més a més, suma la negativa del Miteco del govern de Sánchez a paralitzar la DPMT de la Goleta, com li va demanar en diverses ocasions el govern de Compromís de Tavernes, fins i tot en una reunió a Madrid on estava l'actual alcaldessa Lara Romero, aleshores responsable de turisme.

Caldrà seguir l'exemple de Dénia i anar a Europa?

El cas de Tavernes i les noves partió no és un problema exclusiu de Tavernes, i ací mateix hem publicat altres vegades la situació d'altres localitats de la Safor i fins i tot de Dénia, que ha iniciat a través de la Asociación en Defensa de las Playas Norte una reclamació per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen , on demanen l'empara de la UE i la defensa dels 3.500 afectats locals, tot i que recorden que el problema realment afecta a 300.000 habitatges en el total del litoral espanyol.

Reunió a Madrid per demanar la paralització de la partió (05-02-2023)

La carta exposa la necessitat d'una directiva de protecció de la costa i dels legítims interessos dels ciutadans europeus, considerant l'actuació del Miteco com un atac als principis fundacionals i fonamentals de l'Estat de Dret.

La carta recorda que l'erosió de les platges es deu fonamentalment per la falta d'aportació de sediments a la mar derivada d'embassaments de rius, i barreres com els innumerables ports que hi ha a la costa, i en menor proporció, als efectes del canvi climàtic. 

Espigó de Cullera: diposita l'arena al nord i al sud (Brosquil i Tavernes) no en passa

Unes causes que, com hem publicat i reconeixen els estudis del Miteco, la regressió en el cas de la Goleta i Platja de Tavernes es deuria, a banda del port de València,  principalment a l'espigó construït en la desembocadura del riu de Cullera que trencaria el sentis dels corrents i evita que es dipositen aportacions al sud, en el Brosquil i Tavernes.