El cementeri islàmic descobert arran
de les obres de l’autovia A-38 el passat febrer en la zona de l’Alcudiola,
ha estat assaltat per uns desaprensius segons informa avui Las Provincias. Els vàndals ( o serà un acte de gamberrisme i d'incultura? afegim nosaltres) s’haurien endut dos cranis
i alguns ossos de les tombes. La zona arqueològica (foto superior) no gaudeix de cap tancament especial i només una corda delimita l’espai d’aquest cementeri
musulmà. Fins ací la noticia d’avui de Las Provincias.
La “maqbara” de l’Alcudiola
Reelaborem per informació dels lectors/es i vista la importància històrica dels fet, allò que La Cotorra va informar el passat 24 de febrer.
Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes havien tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (nom derivat de l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb l’afegit del sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació). Aquest poblat, una de les múltiples alqueries que hi havia en la Valldigna, actualment està desaparegut com Xara, Alfurell, Massalali o Ombria, ens queda el nom en la partida del terme municipal que ja toca a Favara.
Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes havien tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (nom derivat de l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb l’afegit del sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació). Aquest poblat, una de les múltiples alqueries que hi havia en la Valldigna, actualment està desaparegut com Xara, Alfurell, Massalali o Ombria, ens queda el nom en la partida del terme municipal que ja toca a Favara.
S’han exhumat més d’un centenar d’enterrament,
la “maqbara” més gran localitzada en la Valldigna, i en un primer moment els
experta indicaren, a falta dels estudis posteriors que ja es deuran fer, que
les tombes tindrien una elevada cronologia que aniria des d'abans de la
conquesta de Jaume I fins al 1609, any de l’expulsió dels moriscos i que
determinaria el despoblament de l’Alcudiola.
Les fosses estan excavades directament en terra,
sempre terreny verge, i la tomba solia cobrir-se o delimitar-se amb teules. Els enterraments de la “maqbara” segueixen el
model ritual de l'islam i les prescripcions de l'Alcorà: tombes individuals on
el cadàver, amortallat i llavat, sense cap taüt i absència d'aixovar funerari,
es col·locava en posició “decúbit lateral dret”, amb orientació sud-oest/nord-est i així els rostres sempre
miraren a la Meca.
El costum era ubicar la «maqbara» prop d'una
ruta de comunicació, que segurament seria amb la resta d’alqueries de la
Valldigna i pobles de la Ribera. Potser aquesta via de comunicació, amb el pas
del temps, donaria lloc al traçat de l’actual carretera nacional.
Els estudis de les restes exhumades permetran
conèixer molts aspectes de la seua vida, alimentació, malalties i causa de la
mort.
L'Alcudiola, una aldea amb bastants pobladors.
L’Alcudiola hauria de comptar amb bastant
població, i això es pot deduir del fet que en desembre del 1534 es va desmembrar de la parròquia del
Ràfol i passava a ser parròquia pròpia, mentre el llogaret del Massalari passava
a dependre de l’Alcudiola.
Igualment del Rafol es va desmembrar Tavernes,
mentre Favara ho feia de l’església parroquial de Cullera i passava a dependre
de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La
resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals
serien dues, una a Alcudiola on acudiran els veïns del Massalari i una altra a
Favara. (Arxiu General del Regne de València.
Convents 795).
Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns
musulmans continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirma
aquest cementeri, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri
cristià, localitzat el 2013 quan els treballs de recuperació de
l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.
 |
| Teules per delimitar la tomba |
La maqbara de Tavernes
I parlant de les “maqbara”, l’any 2006 , durant les obres en
una casa del Carrer Santíssim Crist (el carrer Gitanos) va ser exhumada part de
la “maqbara” de Tavernes. La tradició oral per les troballes del segle passat en
edificiar, permetria ubicar-la en la zona entre
l'actual Centre Cultural Rojas Almel.la i carrer Gabriel Hernández. Tavernes
no era com ara i aquesta "maqbara" vallera estaria fora del nucli
urbà.
Hi ha també noticies de troballes de restes humanes en temps
molt més passats en les proximitats del que van ser els poblats desapareguts
(Xara, Alfurell, Massalari Ombria...). La Valldigna, com diu l'historiador
Ferran Garcia-Oliver era “la vall de les set mesquites” en referència a les set
aldees àrabs existents, de les quals queden Simat, Benifairó i Tavernes.
2 comentaris:
Lamentable la ignorància i l'atreviment d'estos individus.
Tinc el dubte d'on estava situat L' Ombria, conec el camí i la partida. Em podeu donar alguna referència? Gràcies de bestreta.
No tenim cap referència concreta on podia ubicar-se el poblat. S'han conservat restes de l'antic poblat del Ràfol, i en especial el que sembla ser l'església de Sant Bertomeu (la primera parròquia de la Valldigna) i poblat on també hi hagué un trepig de sucre, però de l'Ombria desconeixem, almenys nosaltres, quasi tot.
Si vosté coneix més dades, i les pot compartir, o vol fer un article més extens, ens oferim a pulicar-lo.
Gràcies pel seu interés.
PD. Nosaltres ens inclinem més a pensar en una gamberrada, quatre xavalets que ara de vacances agafen la bicicleta o la moto i van a passar el temps com poden.
Publica un comentari a l'entrada