¿Vandalisme o gamberrisme i incultura en l'assalt a la "maqbara" de l'Alcudiola per endur-se uns ossos humans?

 

El cementeri islàmic descobert arran de les obres de l’autovia A-38 el passat febrer en la zona de l’Alcudiola, ha estat assaltat per uns desaprensius segons informa avui Las Provincias. Els vàndals ( o serà un acte de gamberrisme i d'incultura? afegim nosaltres)  s’haurien endut dos cranis i alguns ossos de les tombes. La zona arqueològica (foto superior) no gaudeix de cap tancament especial i només una  corda delimita l’espai d’aquest cementeri musulmà. Fins ací la noticia d’avui de Las Provincias.

La “maqbara” de l’Alcudiola

Reelaborem per informació dels lectors/es i vista la importància històrica dels fet, allò que La Cotorra va informar el passat 24 de febrer. 

Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes havien tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (nom derivat de  l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb l’afegit del sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació). Aquest poblat, una de les múltiples alqueries que hi havia en la Valldigna, actualment està desaparegut com Xara, Alfurell, Massalali o Ombria, ens queda el nom en la partida del terme municipal que ja toca a Favara.

S’han exhumat més d’un centenar d’enterrament, la “maqbara” més gran localitzada en la Valldigna, i en un primer moment els experta indicaren, a falta dels estudis posteriors que ja es deuran fer, que les tombes tindrien una elevada cronologia que aniria des d'abans de la conquesta de Jaume I fins al 1609, any de l’expulsió dels moriscos i que determinaria el despoblament de l’Alcudiola.

Les fosses estan excavades directament en terra, sempre terreny verge, i la tomba solia cobrir-se o delimitar-se amb teules.  Els enterraments de la “maqbara” segueixen el model ritual de l'islam i les prescripcions de l'Alcorà: tombes individuals on el cadàver, amortallat i llavat, sense cap taüt i absència d'aixovar funerari, es col·locava en posició “decúbit lateral dret”, amb orientació  sud-oest/nord-est i així els rostres sempre miraren a la Meca.

El costum era ubicar la «maqbara» prop d'una ruta de comunicació, que segurament seria amb la resta d’alqueries de la Valldigna i pobles de la Ribera. Potser aquesta via de comunicació, amb el pas del temps, donaria lloc al traçat de l’actual carretera nacional.

Els estudis de les restes exhumades permetran conèixer molts aspectes de la seua vida, alimentació, malalties i causa de la mort.

L'Alcudiola, una aldea amb bastants pobladors.

L’Alcudiola hauria de comptar amb bastant població, i això es pot deduir del fet que en desembre  del 1534 es va desmembrar de la parròquia del Ràfol i passava a ser parròquia pròpia, mentre el llogaret del Massalari passava a dependre de l’Alcudiola.

Igualment del Rafol es va desmembrar Tavernes, mentre Favara ho feia de l’església parroquial de Cullera i passava a dependre de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals serien dues, una a Alcudiola on acudiran els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns musulmans continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirma aquest cementeri, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià,  localitzat el 2013 quan els treballs de recuperació de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.

Teules per delimitar la tomba

La maqbara de Tavernes

I parlant de les “maqbara”, l’any 2006 , durant les obres en una casa del Carrer Santíssim Crist (el carrer Gitanos) va ser exhumada part de la “maqbara” de Tavernes. La tradició oral per les troballes del segle passat en edificiar, permetria ubicar-la en la zona entre  l'actual Centre Cultural Rojas Almel.la i carrer Gabriel Hernández. Tavernes no era com ara i aquesta "maqbara" vallera estaria fora del nucli urbà.

Hi ha també noticies de troballes de restes humanes en temps molt més passats en les proximitats del que van ser els poblats desapareguts (Xara, Alfurell, Massalari Ombria...). La Valldigna, com diu l'historiador Ferran Garcia-Oliver era “la vall de les set mesquites” en referència a les set aldees àrabs existents, de les quals queden Simat, Benifairó i Tavernes.