Avui és la Nit de Nadal: els fets i les intepretacions del naixement de Jesús

Les festes de Nadal commemoren el naixement de Jesús. Del naixement en parlen dos dels evangelis, amb dades contradictòries, llacunes i interpretacions dels fets, moltes vegades derivades de la situació lingüística de la terra on va néixer.

La tradició diu que Jesús va néixer en un pessebre i l’Evangeli de Lluc sembla que ho afirma, però cal pensar en una interpretació de diverses llengües. En grec antic es va escriure aquest evangeli i usa la paraula φατνη (phatnē) que es podria traduir com a "menjadora", però els relats en hebreu anomenen el pessebre אֵבוּס (ebus) que es podria interpretar com a “eixideta”, amb la qual cosa pot ser una menjadora d’animals adossada a una paret.

El local on va néixer Jesús en grec en diuen κατάλυμα (kataluma), que significa “casa d’hostes”, però  la tradició parla d’una cova i, fins i tot, d’una casa particular. Quina va ser la realitat? Evidentment, el temps i la fixació dels fets en els evangelis ho complica com també les llengües parlades en l’àrea i els problemes sorgits de les traduccions.

Cal saber que a Palestina parlaven arameu i que l’hebreu era la llengua de la pregària i l’oficial, el grec era la llengua dels administradors i de la comunicació internacional, però els ocupants romans feien servir el llatí. La major part dels habitants parlaven amb una certa fluïdesa les tres primeres llengües.

Els evangelis no foren escrits després de la mort de Jesús. Primer circularen unes versions orals, després diverses versions escrites i, encara molt més tard, els evangelis tal com els coneixem avui. En primer lloc, el de Marc, després els de Lluc i Mateu –que usaren parts del de Marc– i finalment el de Joan.

Avui dia es discuteix que foren els apòstols els autors i  la major part dels estudiosos creu que foren escrits per redactors anònims que begueren en les fonts orals adjudicades a cada apòstol. L’evangeli de Marc es va escriure entre els anys 66 i 70 i els altres cap al segon segle de l’era cristiana, molt lluny, doncs, dels fets que narren.

Els evangelis de Lluc i Joan van ser escrits quasi sense dubte en grec, mentre encara es debat sobre la  llengua dels altres dos, però la majoria d’autors opinen que foren escrits o en grec o en arameu, però...  molts jueus de l’època anomenaven “hebreu”  l’arameu, o siga més confusió.

I això porta a que els estudiosos no es posen d’acord sobre la veritat històrica dels relats de la vida de Jesús: accepten la tradició i en respecten les diverses formes, justificables segons quina siga la llengua d’origen.

I els Reis eren perses? 

És la intriga més grans.  Els Reis d’Orient està clar que venien de molt lluny i, per tant, no parlarien ni arameu ni hebreu. En els evangelis escrits en grec, són anomenats amb la paraula persa μαγεύω (magus), que podria indicar-ne el lloc de procedència. Tot el demés és  una confusió excepcional, fins i tot ni se sap si eren tres, el mateix que arribarien segurament dos anys després del naixement de Jesús i no se se sap els que portaven o si eren reis o no.

Quan al nom, també tenim versions.  La tradició aramea parla de Gushnasaph, Hormisdas i Larvandad, però també s’hi refereix amb els noms de Basanater, Karsudan i Hor i, encara, Hormizdah, Perozdh i Yazdegerd.

Una cosa és coincident: venien de l’est.

L’arameu, avui 

La llengua  que parlava Jesús, l’arameu, ara és parlat per unes 500.000 persones, sobretot entre els assiris i els caldeus i és una llengua en greu perill d’extinció. Els problemes de guerres en la zona han fet que  molts parlants hagen fugit de la zona i han anat a altres països, cosa que dificulta més la supervivència de la llengua. 

Només ens resta desitjar-vos un  bon Nadal.

Basat en un estudi de Vilaweb