Virgínia Barciela explica la troballa |
Aquest matí en el saló de plenaris de l’Ajuntament, i amb assistència del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, la professora de la Universitat d’Alacant, Virgínia Barciela ha presentat les troballes de les que serien les primeres pintures rupestres neolítiques a la Valldigna. A l'acte han estat presents l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el regidor de Turisme, Josep Llácer.
La troballa va ser realitzada per la mateixa investigadora en un treball de camp per la zona de Castellets on participava i que a més va servir per visitar les restes àrabs que s’hi troben enmig de les Creus, l’abric de Mossen Ricardo amb uns gravats també prehistòrics i que podrien ser fins i tot més antics de les pintures que s’hi presentaven.
La troballa va ser realitzada per la mateixa investigadora en un treball de camp per la zona de Castellets on participava i que a més va servir per visitar les restes àrabs que s’hi troben enmig de les Creus, l’abric de Mossen Ricardo amb uns gravats també prehistòrics i que podrien ser fins i tot més antics de les pintures que s’hi presentaven.
1a figura cruciforme |
Virgínia Barciela explicava que les pintures neolítiques datadas en uns 8.000 anys d'antiguitat, es troben en un abric, són un conjunt modest des del punt de vista patrimonial, no és un conjunt espectaculars como en altres llocs valencians i les figures localitzades són d’una grandària sobre els 10 centímetres, de caràcter antropomòrfic, és a dir, representen figures humanes, esquemàtiques i resoltes en molt pocs traços.
Les pintures estan pendent d’un estudi amb profunditat – cal un permís de la Generalitat- i el que s’ha fet es un primer tractament digital de la imatge. Això ha permés observar que la primera figura és de caràcter cruciforme i una línia vertical marca el que seria el cos i un traç horitzontal, per simbolitzar els dos braços, i que marcaria també la zona del cap i la de les cames.
Les pintures estan pendent d’un estudi amb profunditat – cal un permís de la Generalitat- i el que s’ha fet es un primer tractament digital de la imatge. Això ha permés observar que la primera figura és de caràcter cruciforme i una línia vertical marca el que seria el cos i un traç horitzontal, per simbolitzar els dos braços, i que marcaria també la zona del cap i la de les cames.
2n figura representació figura masculina |
La segona figura conserva en més mal estat la pintura del tronc però si que es veuen els braços, en aquest cas separats del cos i dirigits en angle cap avall, el mateix que sí que es conserven molt bé els traços de les dues cames, obertes. Al hora es comprova l’existència d’un traç enmig de les cames, representant el fal·lus, amb la qual cosa ens trobaríem davant una figura masculina. És una figura molt típica en aquest tipus d’art.
A més de les figures principals hi ha altres traços, per ara sense identificar perquè les pintures no estan estudiades.
Explicava la investigadora - que també forma part de l’equip d’excavacions de Bolomor- que l’abric no presenta un bon estat de conservació, cosa que assegurava és bastant comú en els abrics de zones rupestres, i més en l’art neolític ubicat en coves poc fondes i exposats, com en el cas de Tavernes, a les inclemències del temps. En el cas nostre, més bé es tracta d’un quasi-abric en estar ubicat en una paret vertical i els pintures en una espècie de fornícula en la mateixa paret. En aquest cas, el sol les afecta directament i l’aigua de pluja dissol el carbonat càlcic que s’arrossega i precipita damunt les pintures.
A més de les figures principals hi ha altres traços, per ara sense identificar perquè les pintures no estan estudiades.
Explicava la investigadora - que també forma part de l’equip d’excavacions de Bolomor- que l’abric no presenta un bon estat de conservació, cosa que assegurava és bastant comú en els abrics de zones rupestres, i més en l’art neolític ubicat en coves poc fondes i exposats, com en el cas de Tavernes, a les inclemències del temps. En el cas nostre, més bé es tracta d’un quasi-abric en estar ubicat en una paret vertical i els pintures en una espècie de fornícula en la mateixa paret. En aquest cas, el sol les afecta directament i l’aigua de pluja dissol el carbonat càlcic que s’arrossega i precipita damunt les pintures.
Barciela ha indicat la importància de les tasques de camp, o siga buscar en els llocs idonis per a trobar pintures, com ha estat aquest cas i per tant no és descartable que altres investigacions puguen trobar-ne altres a la Valldigna.
Segons assenyalava el jaciment de Tavernes passaria a ser el 220 que s’ha trobat en terres d’allò que s’anomena província de València i seria l’únic jaciment neolític localitzat en l’espai geogràfic localitzat entre les desembocadures del rius Xúquer i Serpis, i també el primer entre el Serpis i el Palància.
L’acte l’ha obert l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que ha remarcat la importància de les restes patrimonials a la Valldigna, remarcant el paper de corredor de pas entre la costa i l’interior al llarg del temps, i que era un dels motius de la riquesa patrimonial de la Valldigna. També ha esmentat l’interés de l’Ajuntament de seguir recuperant i posant en valor el patrimoni local.
El regidor de Turisme i alhora d’Urbanisme, Josep Llácer, com a responsable de la posada en valor i de promoció del nostre patrimoni cultural va fer un balanç de tot el que s’ha dut a cap fins ara, amb la recuperació del Molí del Pla, l’ermita de Sant Llorenç d’Alcudiola, la posada en valor de la torre de guaita i tot l’esforç que es du a cap per difondre Bolomor. Llácer va remarcar que el treball de l’Ajuntament té les dues vessant de treball cultural i de potenciació del turisme basat en aquest patrimoni.
Segons assenyalava el jaciment de Tavernes passaria a ser el 220 que s’ha trobat en terres d’allò que s’anomena província de València i seria l’únic jaciment neolític localitzat en l’espai geogràfic localitzat entre les desembocadures del rius Xúquer i Serpis, i també el primer entre el Serpis i el Palància.
L’acte l’ha obert l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que ha remarcat la importància de les restes patrimonials a la Valldigna, remarcant el paper de corredor de pas entre la costa i l’interior al llarg del temps, i que era un dels motius de la riquesa patrimonial de la Valldigna. També ha esmentat l’interés de l’Ajuntament de seguir recuperant i posant en valor el patrimoni local.
El regidor de Turisme i alhora d’Urbanisme, Josep Llácer, com a responsable de la posada en valor i de promoció del nostre patrimoni cultural va fer un balanç de tot el que s’ha dut a cap fins ara, amb la recuperació del Molí del Pla, l’ermita de Sant Llorenç d’Alcudiola, la posada en valor de la torre de guaita i tot l’esforç que es du a cap per difondre Bolomor. Llácer va remarcar que el treball de l’Ajuntament té les dues vessant de treball cultural i de potenciació del turisme basat en aquest patrimoni.
El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va remarcar el fet que vivim a una comarca privilegiada des del punt de vista físic i també des del patrimonial i cultural. Va recordar monuments com la Xara, el monestir i es responsabilitat de tot mantindre’l i conservar-lo i una obligació va dir d’Ajuntaments i de la Generalitat, encara que reconeixia que no eren els millors temps per a la Generalitat amb una gran manca de recursos econòmics.
Albert Girona va assenyalar que després de la troballa el que cal ara es preparar els permisos per als estudis previs de les pintures, i de fet indicava que havia vingut acompanyat els màxims responsables de la Conselleria sobre temes de patrimoni històric
13 comentaris:
Gran noticia
S'ompli la boca parlant de la torre guaita, però amb l'obertura del nou carrer, s'ha convertit en un passeig de gossos i cagueraes dels mateixos. Les canyes tapaven l'ullal i el passeig nou era una aventura el caminar i no xafar una merda de gos o dels patos. No s'ha netejat en tot l'estiu i les canyes s'han tallat a la mitat del mes de setembre. Per a ser BIC, el manteniment diari es nefast i ha estat visitat per moltissima gent que tots comentaven lo brut que estava tot. I sense llum que permetexca passejar de nit.
Rebem un comentari on, ens diuen, entre altres que
"Aquesta volta has fet dues notícies, una per ací i l'altra oficial per a l'ajuntament. Encara es nota qui ho escriu però bé".
Mire vosté, davant tal barbaritat, no es mereix ni que gastem una pitjada de tecla d'ordinador per contestar, però estem un poc bascosos i ens hem rigut tant de la seua ocurrència, que li contestem. Es una manera com un altre d'agrair-li el bon moment de riure que ens ha fet passar a tots els que formem part de l'equip quan han llegit el seu comentari.
Mira que dir que li fem les noticies a la periodista que du el gabinet de premsa... Per favor, que ella té títol universitari i experiència i ací només som un grup d'aficionats, no som professionals! No serà que vosté li té un poc de cels?
Doncs no, mire, siga qui siga vosté i posaríem la mà en el foc que ho endevinaríem, s'ha equivocat vosté al 100%. S'ha equivocat en aquest comentaris i en els altres que ens envia sobre autories de les noticies de la Cotorra.
Per cert, no fem cap notícia per a l'Ajuntament, no treballem per a l'Ajuntament i per tant MAI MAI MAI no hem cobrat un euro de l'Ajuntament. Ho té clar?
Una cosa és inevitable: les persones que han estat avui a l'acte han redactat la notícia des de l'objectivitat i la imparcialitat i només en el desig d'informar. I això implica coincidir en quasi tot l'escrit. Vora vosté com demà, més o menys extens, l'article del Levante-EMV i Provincies també coincideixen amb nosaltres.
De tota manera ens alegra que diga que li ha agradat molt l'article. Però lleve-s'ho del cap i pose-s'ho als peus: Ni fem articles ni treballem per l'Ajuntament.
I haver de perdre el temps amb aquestes bovades...
Tota la zona no es propietat municipal i l'Ajuntament neteja el que li pertoca i les canyes no estan en terreny de l'Ajuntament. I això de que tots diuen que està brut, jo no m'ho crec. I si parlem de cagerades de gossos, això te fàcil solució, nomes tenen que prohibir als gossos que vagen a la torre. Però igual pense que no són els gossos i els guarros són els amos.
Pues jo acabe de llegir la noticia també en la Veu del PV i es nota a la llegua que no són del mateix autor.
http://blogs.laveupv.com/ajuntament-de-tavernes-de-la-valldigna/blog/33821/descobertes-les-primeres-figures-humanes-del-neolitic-a-tavernes
Una notícia que posa el poble en el mapa de l'art neolític és aprofitada pels de sempre per sembrar discòrdies, odis i disparar amb la fel a la boca... No descartem que isca algú denunciant que siga la brigada de neteja qui puge totes les nits, a petició de l'alcalde, a repassar les pintures amb retoladors Carioca.
Hola, amics de la Cotorra, bona nit. He llegit açò a l'agència Europa Press i igual ho haveu escrit vosaltres, perquè és quasi igual. Vos deixe l'enllaç
Los arqueólogos que trabajan en los abrigos de los Castellets de Tavernes de la Valldigna (Valencia) han descubierto las primeras figuras humanas del Neolítico en esta zona. Se trata de pinturas rupestres esquemáticas datadas hace 8.000 años, que se han conservado en este yacimiento ubicado en la montaña de Les Creus. Es el único yacimiento con arte rupestre del Neolítico que se conoce entre la desembocadura del río Serpis y el Júcar. El hallazgo ha sido presentado en una rueda de prensa...
http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-descubiertas-pinturas-figuras-humanas-hace-8000-anos-tavernes-valldigna-20160927160352.html
També li has fet la crònica a estos?
http://www.eldiario.es/cv/Descubiertas-pinturas-Neolitico-Tavernes-Valldigna_0_563444389.html
Anònim de les 17:29 ja que saps tant de les propietats de l'ajuntament, la casa del costat es propietat de l'ajuntament. Si saps les obligacions i zones de neteja, enterat que les canyes les dos vegades que s'han tallat ho han fet els treballadors de l'ajuntament i aquest dilluns mateix hi havia dos treballadors realitzant tasques al voltant de l'ullal.
Respecte la trobada de les pintures, per la meua part, fenomenal. Però la critica es per que crec com valler, que la nostra torre guaita, no te l'atenció i cura com cal. I recorde que fins i tot esta en el nostre escut municipal i desitge que lluixca al màxim, com mereix.
Si que es pareixen
Totes les cròniques que hem llegit avui i ahir sobre les pintures rupestres es pareixen, cosa normal si totes parlen del mateix i de les mateixes dades explicades en la presentació. Però d'això a deduir que totes ixen del mateix teclart...és una deducció com a mínim molt atrevida.
Un aclariment a l'anònim de les 22:56
L'escut de Tavernes no té res a veure amb la torre de guaita. L'escut de Tavernes està basat en l'escut de l'abadia de la Valldigna, o siga, és pràcticament l'escut que usaven els abats per a tot el territori i prové del privilegi de Jaume II el Just de donar a l'abat la jurisdicció de cinc milles mar endins. Eixe escut apareix amb molta profusió en el monestir, per exemple en les claus de la sala capitular o en la porta de la capella de la Mare de Deu de Gràcia.
D'ací que aparega una torre (símbol del domini o poder) damunt de les ones de la mar. Eixe mateix símbol apareix pel mateix motiu a Simat, Benifairó i Barx i allí no tenen torre de guaita.
Hi ha molta gent que creu erradament que la torre de guaita és la de l'escut de Tavernes, com altres erradament diuen muntanya de les Tres Creues quan es muntanya de les Creues.
Això ja ho vàrem aclarir en una altra noticia, de la qual té vosté l'enllaç
http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2016/04/tavernes-disposa-dun-nou-logotip-de.html
Lamentem que un aclariment fet amb tota la més bona intenció vosté s'ho haja pres com ofensiu i ens acuse de que l'hem tractat d'ignorant. No veiem en el nostre text cap expressió o frase que faça pensar en el que vosté ens diu.
"Tots som molt ignorants, el que passa és que tots no ignorem les mateixes coses" va dir Albert Einstein per si li serveix de consol. Nosaltres també ignorem molt, però mai rebutjarem un ensenyament vinga de qui vinga.
I tema tancat.
Publica un comentari a l'entrada