Ahir vam tindre el darrer plenari de la legislatura.

L'ultima sessió de la legislatura

El consistori va celebrar plenari anit, el plenari previst en la llei previ a la constitució del nou Ajuntament que serà divendres a les 6 i només amb un punt a l’ordre del dia: aprovar la darrer acta de la legislatura. 

Va ser per tant l’última sessió de la legislatura i en ella es produïa també l’última votació de la legislatura, per unanimitat, per aprovar l’acta de la sessió ordinària del passat mes de maig.

I va ser una sessió d’acomiadaments, d’agraïments i d’alguna cosa més, perquè algun regidor va demostrar que ni en aquesta darrera sessió, que teòricament havia de ser més amable que crítica, i potser amb voluntat de tancar ferides i oblidar velles batalles polítiques, va aprofitar per a demostrar-nos que no.

La pràctica totalitat dels regidors que acabaven van ser consegüents en el guió: agraïments, dir que estaven satisfets pel treball que havien fet, agraïments als funcionaris per l’atenció rebuda, desig de que tots treballen pel poble, reconéixer que havien fet nous amics en aquesta etapa política…. va ser la línia general d’unes paraules d’acomiadament que iniciava Pepe Talens, improvisat, per recordar que era la segons vegada que s’acomiadava. 

L'última votació de la legislatura

Raquel Escrivà, que si portava un text escrit, va fer un discurs molt dur contra el govern, amb estil encés que ens va recordar en molts moments el que ha usat durant quatre anys un determinat blog local des de l’endemà de la investidura de Jordi Joan contra l’alcalde, contra els regidors del govern foren PSOE o Compromís i contra els seus familiars. I per remarcar quin era el sentiment que li crea el govern actual, va lloar els moments d’alegria i dolçor viscuts amb regidors del PP i d’altres partits en l’altra legislatura, la del 2007 al 2011, quan el PP campava amb majoria absoluta sense que ningú li bufara l’orella, i va recordar amablement noms i cognoms de regidors de l’oposició (Santosjuanes, Blasco…) del PSOE, però cap del Bloc, que sembla ja eren el dimoni fa vuit anys. Lamentable.

Salvador Sansaloni, va posar el contrapunt, amb unes paraules improvisades i en to conciliador donant les gràcies a tota la corporació, funcionaris i desitjant-los sort, perquè això era la sort de Tavernes.

Inma Tudela també va llegir l’escrit, on va remarcar que havia decidit formar part d’un projecte il·lusionant que comportava responsabilitat i poder treballar per Tavernes. També va lamentar alguns comportament de regidors potser perquè no havien entés que la seua tasca era fiscalitzar el govern i reconeixia haver fet bones amistats.

Carmen Alario va recordar que era molt jove, la més jove, de la Corporació, i va mostrar la satisfacció per la tasca feta. Va recordar que havia hagut de modelar millor el seu caràcter i al nostre parer, dins de l’amabilitat i sinceritat de les paraules improvisades, li va sobrar la frase de dir que no comprenia com Tavernes li havia donat a Compromís la majoria que tenen. Doncs Carmen, són coses de la política i la voluntat del poble: tampoc en tota Espanya i part de l’estranger comprenien ni comprenen encara com ací a València hem estat anys donant majories absolutes al PP o com a Tavernes les aconseguia amb l’alta tensió i amb la venta de fum dels PAIs. 

Va acabar el torn d’acomiadament Evarist Sansaloni, amb un discurs improvisat que va ser el més conciliador, sense clavar-se amb ningú a pesar de ser l’últim, reconeixent un enriquiment personal en la tasca feta en aquest quatre anys i agraïa al Bloc poder haver formar part d’un projecte amb el qual creu i realçant la tasca feta en els darrers set mesos últims, quan aquest partit havia dut en solitari l’Ajuntament. 

Evarist Sansaloni va recordar com per circumstàncies personals no havia pogut dedicar a l’Ajuntament tot el que hauria desitjat durant una part de la legislatura i va demanar a la nova corporació compromís de treball i que canvie l’ambient del plenari a una major amabilitat, i es va mostrar satisfet pel resultat de les urnes el 24M com a mostra de que havien treballat bé. 

Va donar agraïments a la Policia Local, Protecció Civil i al Cap de Policia, destacant la seua gran professionalitat, al grup de govern i el públic que ha seguit tots els plenaris al llarg de la legislatures.

Va tancar l'acte l'alcalde Jordi Joan que va agrair la tasca feta pels regidors de tots els grups, va considerar que les actuacions de tot havien estat fetes des de la bona fe i va desitjar sort a tots. 

Frases per oblidar 

La regidora Raquel Escriva va dir que “s’acomiadava d’aquesta legislatura i l’anterior. Gràcies a Monolo Vidal per haver confiat amb mi. Ha sigut un honor treballar ací i amb vosaltres (referint-se al PP)” i declarava anar-se’n amb un sentiment agre-dolç i dirigint-se al govern afirmava que “agre perquè a pesar d’haver mostrat respecte a tots els companys, fóra quin fora el vostre color, heu sabut clavar la puntilla i seguir somrient com si res passara, no vos ha importat ni el respecte més fàcil als sers humans. Agre també perquè puc explicar amb fets ocorreguts en les meues carns quina es la vostra fúria i odi” per a continuar dient que “cada volta que la vostra fúria recau sobre algú, la bondat i els respecte d’altres es dirigix cap a mi” per recordar que “hi ha un refrany que diu: Si seguiu escopint a l’aire vos caurà al cap”. ¿Experiència pròpia, potser?

Més endavant va indicar als regidors del seu partit que romanen en la legislatura que ara acaba que “vos queda una tasca per davant: demostrar que no sou com vos descriuen”. Efectivament i totalment d'acord. A vore si es dediquen a pensar més en treballar pel poble que en posar pals a les rodes del govern. Això sí, sense oblidar la seua tasca fiscalitzadora, que té ben poc a vore amb el que hem viscut aquest quatre darrers anys.

No seguim reproduint el discurs ni anem a valorar més aquestes afirmacions, que pensem sobraven. Sols dir als lectors que penseu quina ha estat l’actuació del PP al llarg de la legislatura, des del moment que la legalitat de les lleis que ells van aprovar permetien, com ells aconseguiren a València ciutat, obtindre el govern mitjançant uns pactes. Cal també pensar en quina va ser, des de l’endemà, l’actuació dels blogs i mitjans afins del PP de Tavernes envers el govern i familiars, i qui va crear el clima de crispació a Tavernes, fins arribar a la moció de censura, sense oblidar les negatives a aprovar mesures necessàries com passos de vianants o millores en la circulació de Tavernes. 

El Sr. Juan, tan usat per la regidora aquests quatre anys i pels seus companys de grup, és el símbol i expressió de la falta de respecte i de no voler reconéixer l’alcalde: mai no s'han dirigit a Jordi Joan amb un Sr. Alcalde en els plenaris. Però clar, sempre és més fàcil vore la pall en ull d’altri que la gran biga en el propi.

-