La Societat Instructiva Unió Musical (SIUM) de Tavernes, sota la direcció de Carlos Revert Espí, actua en el CIBM de València 2015 en la Secció d'Honor avui diumenge a partir de les 17'30 hores.
Actuaràn amb el pasdoble "Andrés Contrabandista" d’Óscar Navarro, pasdoble de concert, amb un tractament simfonista de sonoritats potents, és potser dels més originals que s’han escrit en els darrers anys, tot i l’estructura clàssica.
L’obra obligada és "La Vall de la Murta" d’Andrés Valero Castells. Obra de descripcionisme bandístic valencià, amb seccions melòdiques de fustes, efervescència amb refilets i escales, corals de metalls (compte al solo d’inici de trompa), de vegades amb contrapunt de les fustes, percussió clamorosa, variada i exòtica (djembes), el detall cridaner són els efectes de vent i els xiscles que produeixen les ràfegues mitjançant brunzidores o zumbes, també es canta amb bocca chiusa (imitant un cantus firmus, 2n mov.) algun element en préstec o imitativament servint d’homenatge (Coral de metalls de La Consagració de la primavera, Stravinsky) en el III. Mov., i tres minuts preparant el final en crescendo infinit.
L’obra descriu elements de la vall alzirenya i el principal inconvenient de l’obra és la seua desconnexió interna. Cada moviment té diferents elements programàtics que descriuen (dos cims, un incendi, una visita il·lustre, el monestir), aleshores apareixen com elements motívics independents, sense connexió melòdica interna, són elements reals traspassats a la música. Els diferents protagonistes sonen, es representen, però, queden com blocs successius i independents encabits dins la forma musical. Són escenes que se succeeixen, explicades en la programàtica, però no entrellaçada dins del discurs musical.
Els elements identificadors, tot allò que recorda els monjos i el mateix monestir de La Murta és un recurs poc original, molt utilitzat, quasi de recurs obligat per la memòria col·lectiva, la qual identifica els moriscos amb textures, melodies, ritmes semblants a la marxa mora. És un dels exemples on la bandística valenciana sona pràcticament igual, amb els mateixos recursos musicals descriptius.
L’obra lliure serà "Symphony in Green, nº 2" de Thomas Doss. Planteja una sèrie de reflexions al respecte de la relació de l’home amb la natura, passada per la seua concepció teològica, l’obra està estructurada en set moviments els quals naixen de diverses motivacions que, vinculades amb la natura, no sempre pot ser bucòlica, ni floral, ni agradable.
L’obra descriu elements de la vall alzirenya i el principal inconvenient de l’obra és la seua desconnexió interna. Cada moviment té diferents elements programàtics que descriuen (dos cims, un incendi, una visita il·lustre, el monestir), aleshores apareixen com elements motívics independents, sense connexió melòdica interna, són elements reals traspassats a la música. Els diferents protagonistes sonen, es representen, però, queden com blocs successius i independents encabits dins la forma musical. Són escenes que se succeeixen, explicades en la programàtica, però no entrellaçada dins del discurs musical.
Els elements identificadors, tot allò que recorda els monjos i el mateix monestir de La Murta és un recurs poc original, molt utilitzat, quasi de recurs obligat per la memòria col·lectiva, la qual identifica els moriscos amb textures, melodies, ritmes semblants a la marxa mora. És un dels exemples on la bandística valenciana sona pràcticament igual, amb els mateixos recursos musicals descriptius.
L’obra lliure serà "Symphony in Green, nº 2" de Thomas Doss. Planteja una sèrie de reflexions al respecte de la relació de l’home amb la natura, passada per la seua concepció teològica, l’obra està estructurada en set moviments els quals naixen de diverses motivacions que, vinculades amb la natura, no sempre pot ser bucòlica, ni floral, ni agradable.
Doss afirma que les motivacions compositives són reflexions i pensaments filosòfics sobre l’existència dels éssers humans dins la natura mateixa. Apunten cap a l’equivalència i convivència de l’home com un ésser viu més, dins de tot el conglomerat de la natura que pot estar controlada per una divinitat, tot i que cadascú ha de decidir si hi ha déu o no (ell hi creu).
Tot això ho explica en els set moviments, on trobem reflexions sobre la substància de l’home, com qualsevol animal o ésser viu i com la natura es burla de nosaltres per no adonar-nos-en que per a ella som prescindibles (1r moviment). En el 2n emfatitza en la idea del nostre paper secundari per a l’univers el qual seguirà voltant independentment, mentre al 3r és una reflexió del fet religiós i la fe, sobretot per trobar respostes a la mortalitat. El 4t moviment recupera la felicitat de la infantesa en trobar el xiquet que tots tenim, mentre el 5è treballa la idea de la renovació, també dels cicles vitals: renaixença, el cicle de la llum, caminar cap a la llum que representa la redempció divina. El 6è juga amb la dualitat del concepte ‘temps’: representa esperança, i alhora, és una ineludible presó i al 7é es la lluita per la vida, caminar cap endavant. Doss torna a emprar el concepte del temps i diu que estructurar-lo i controlar-lo és perdre el control sobre la vida i sobre nosaltres mateixos.
La Simfonia en Verd de Thomas Doss està composta amb un llenguatge expressionista, tot i combinar seccions modals i tonals, amb influència strawinskiana per arribar a alguns caos, algun passatge de trompes que recorden el Mahler simfònic (1a Simfonia) algun solo de trombó que també ho fa, un cúmul d’efectes de so a través d’amalgames rítmics i tècniques esteses, síncopes i corals de metalls, també crea textures a mode de matalàs bulliciós (amb les fustes).
Extractat d’un article de Sixto Ferrero a “La Veu del País Valencià”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada