Argument 7: “La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig.”
Suposem que aquestes persones quan els fills o filles van fer el primer pas, en compte d’alegrar-se, encoratjar-los i posar-los calçat adequat, els van recriminar no ser capaços de córrer els cent metres llisos en les olimpíades i els van cridar que per a fer tres passos per l’habitació i després caure millor que ni ho intentaren tan sols. Sol resultar curiós que els qui trauen aquest argument, algunes vegades també es queixen dels diners que els descompten. I aquests són els que faran una vaga indefinida, que podria suposar una pèrdua econòmica de centenars d’euros? Curiós també.
Argument 8: “Els piquets pressionen la gent per forçar-la a fer vaga. Els treballadors i treballadores són lliures d’anar a treballar un dia de vaga.”
Si la llibertat realment tinguera tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura amaguen o defenen la coacció de moltes empreses sobre els treballadors i treballadores que volen exercir el dret constitucional a la vaga i accepten que aquests es vegen obligats a sotmetre-s’hi anant als seus llocs de treball per por de perdre les seues ocupacions o el salari d’un dia. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractaren personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de treballadors i treballadores, els informen dels motius de la vaga i de les conseqüències negatives que té no sumar-s’hi. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.
-
4 comentaris:
segons tot el argumentari, hi ha que fer vaga si o si, i això s'allunya molt de la realitat, jo tinc la llibertat última de poder elegir el que faig a la meua vida laboral, i el que no pot fer un sindicat, que a la fi representa un percentatge poc significatiu del total dels treballadors es imposar el seu criteri, la teua llibertat de fer vaga acaba on comença la meua de no fer-ne. I això es així.
Es molt bonic se idealista, calfar-se el cap amb la llengua i la cultura, quan es te L'esquena coberta, hi ha molta gent que no pot menjar, i això no es culpa del Gobern de ara, be, de ben enrere, perquè no es va fer vaga abans?, jo t'ho diré, perquè el sindicats estaven subvencionats, estaven desapareguts, el de la barba i l'altre no es veien en cap lloc, ara estan fins dins la sopa, convé recordar que aquesta parella no representa a ningun treballador, el camarada Mendez te un Rolex, varis Raymond Weil, Maurice Lacroix, a quants treballadors coneixes tu que tenen els esmentats rellotges, mes ve un Casio i va que xuta.
Argument 4: “No estic d’acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga.”
Resposta: A la convocatòria de vaga s’han sumat desenes de sindicats minoritaris o majoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. Encara més, els primers convocants d’aquesta vaga no van ser UGT i CCOO, sinó ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS (majoria sindical basca) i CIG. També se sumen a la convocatòria les anarcosindicalistas CNT i CGT, la Confederació Intersindical (a la qual pertany Intersindical Valenciana), USO, Solidaridad Obrera (majoritari per exemple en Metro de Madrid), partits polítics tan dispars com IU, Esquerra, Compromís, Amaiur, BNG i organitzacions socials de tot tipus com 15-M, Joventut sense Futur, etc., que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seua labor dels últims anys. Per tant, el suport a la vaga és generalitzat. Es pot criticar el que es vulga a UGT i CCOO, però com pot ser que qui criticaven la “suposada inacció” d’aquests sindicats ara es neguen a secundar una convocatòria en la qual tracten de “fer”. O és que es tracta de criticar-los facen el que facen? Per què? Bé, això donaria per a un altre text. Curiosament el conjunt de sindicats són l’únic mur que els poders econòmics volen assolar. Per això, aquesta campanya contínua de desprestigi.
Però si són sindicats de classe, com a qualificat en l'empresa privada o pública (ni docent ni sanitari) quin em representa....?
NINGUN
tenen la representació legal perquè obliga la llei, i no està bé la reforma laboral, ni en broma, però qui més ha anat contra dels meus interesos ara volen que faça vaga per a q no els lleven el poder?, quan desapareguen els sindicats ja em defendré jo tot sòl,
Com deia Jordi Teixidor a "El retaule del flautista":
"Tu, sols, no pots fer res, junts podem canviar el Món".
O si vols te'n recordes de la mata de jonc.
Publica un comentari a l'entrada