Seguim els primers en desocupats i a setembre, segons les dades del SERVEF, a Tavernes la taxa de desocupació va augmentar un 7’6%. Això ens situa a la capçalera de les xifres percentuals d’aturats entre les localitats més grans de la comarca.
El mateix mes, Gandia va augmentar la seua desocupació en un 6’4% mentre que Oliva ho feia només un 3’2%.
En setembre, Tavernes passava a tindre 1646 aturats quan en agost foren 1529; a Gandia els desocupats eren 7345 front als 6911 d’agost i a Oliva eren 2383 mentre el mes d’agost anterior eren de 2310.
Per sectors, a la nostra ciutat eren 83 els desocupats en agricultura; 244 en la industria, 261 en la construcción, 971 en el sector serveis i 87 sense activitat concreta.
A Simat, els desocupats eren 255 en el mes de setembre, a Benifairó 107 i a Barx 86.
Tot això a pesar que el Pla Zapatero ha impulsat la creació de treball en molts llocs de la Safor. El cas de Tavernes, com ja diguerem en el seu moment, és especial perquè d’una inversión superior als 3 milions d’euros, només hi havia previst crear nous 19 llocs de treball, sempre segons la informació oficial de l’ajuntament i que potser algú vulga repassar a:
El mateix mes, Gandia va augmentar la seua desocupació en un 6’4% mentre que Oliva ho feia només un 3’2%.
En setembre, Tavernes passava a tindre 1646 aturats quan en agost foren 1529; a Gandia els desocupats eren 7345 front als 6911 d’agost i a Oliva eren 2383 mentre el mes d’agost anterior eren de 2310.
Per sectors, a la nostra ciutat eren 83 els desocupats en agricultura; 244 en la industria, 261 en la construcción, 971 en el sector serveis i 87 sense activitat concreta.
A Simat, els desocupats eren 255 en el mes de setembre, a Benifairó 107 i a Barx 86.
Tot això a pesar que el Pla Zapatero ha impulsat la creació de treball en molts llocs de la Safor. El cas de Tavernes, com ja diguerem en el seu moment, és especial perquè d’una inversión superior als 3 milions d’euros, només hi havia previst crear nous 19 llocs de treball, sempre segons la informació oficial de l’ajuntament i que potser algú vulga repassar a:
http://lacotorradelavall.blogspot.com/2009/04/les-obres-del-pla-zapatero-tavernes_17.html
6 comentaris:
Ahí teniu la prova de que el Plan ZP és una mentida i sols està pensat per afavorir i enriquir els empresaris de la constucció (no tots, els més amics): tant els que es dediquen a la realització i contrata d'obres i personal com per als fabricants de rajoles i altres productes per a la construcció.
Un exemple ben clar el tenim a la platja. Al costat de l'edifici Sant Isidro hi ha una plaça que ha estat remodelada mijançant el Plan ZP (encara no han acabat les obres), la major part del cost de l'obra ha servit, no us càpiga dubte, per pagar la maquinària necessitada i el material usat, mentre que una mínima part ha estat per pagar els pocs jornals que s'han invertit per a la seua construcció. Com s'ho han fet això? Doncs molt sencill. Han elevat la plaça a una alçada inversemblant per a la qual cosa han estat necessari construir unes parets molt altes i reomplir-les; construir unes escales i rampes, etc, etc... Què més voleu us diga?
Pensem que no es pot generalitzar i pensar que en tot el món s'ha fet com a Tavernes.
Ací la relació 3 milions/19 llocs no es pot comparar, per exemple, amb Gandia i Oliva on, si hem de fer cas a la premsa, la relació inversió/llocs de treballs creats és molt, molt més superior a Tavernes.
No Cotorra, No. No t'has de fiar mai de la premsa i menys quan es tracta de sistemes tan oligarquics com el que es viu a Gandia, on la premsa és "la voz de su amo" on els mitjans de comunicació estan sotmesos a un control fora de lloc, més propi d'una dictadura que d'un estat de dret, diem-li democràcia. A Gandia hi ha menys llibertat d'expressió de la que molts es penseu o podrieu imaginar-vos. Hi ha molta més censura i filtre del que sembla portes en fora, tot i la diversitat de mitjans que existeixen. Allí, el que la fa, la paga; qui es rebel·la contra del sistema establert, és considerat fruita podrida i tret de la cistella. Ho dic amb coneixement de causa.
Sembla mentida que això ho digues tu que saps molt bé el que passa a Tavernes envers la informació o desinformació-adoctrinament que estan duent a terme els mandatirs municipals, amb la col·laboració de mitjans com els de premsa diària. No cal parlar-ne de la super-ràdio local perquè hi ha per a plorar.
A Gandia, respecte a les obres, està passant el mateix o pitjor que a Tavernes. Et convide feces una passejada i ho comproves. S'han fet moltes obres en les que s'ha prioritzat sobre els elements i els materials i no sobre les persones i en defintiva els jornals.
Un exemple: quans diners creus s'haurien estalviat si no s'haguessin fet tant de cartell per anunciar les obres? Sabeu que en recorda això, eixe símbol tan espanyol i tan perseguit per molts i que prop de nosaltres, fins fa poc encara hi era, "el Toro de Osborne".
Mira Cotorra. L'esmentat PlanE ha servit, bàsicament, per donar-li finalitat a tots els excedents de materials que la majoria de fàbriques del sector de la construcció havien acumulat al llarg dels anys de bonança i si no, ¿Per què s'ha fet tot amb tanta premura? ¿Per què els ajuntaments havien de presentar projectes no aprovats ni inclosos en pressupostos anteriorment? ¿Per què s'imposa un termini d'execució si realment interessa que el treball i els jornals es perllonguen, quant més de temps millor? -Recordar-te que a desembre han d'haver acabat totes les obres, si més no, els ajuntaments hauran d'aportar el document que acredite la finalització de l'obra-
Què més vols et diga? No pequem d'ingenus.
No sé si ho sabràs, però una obra municipal, pressupost de la qual no excedisca dels 60.000 euros, pot executar-se mijançant concessió directa i no cal convocar un concurs públic. Què vull dir amb això? Doncs, molt senzill. El governant de torn pot concedir-li l'obra al constructor o contratista amic sense incòrrer en il·legalitat i aquest, de rebot, adquirir els materials d'un altre amic, siguen els que siguen i al preu que siga.
Finalment, noo vull amb això criticar a ulls clucs el PlanE. Més val això que no res però, veritablement, la mesura ha servit per a ben poc. Si ens aturem a pensar en la classe obrera, en els treballadors que s'han quedat sense treball, veiem que sols ha servit per aliviar-los (a molts pocs) durant uns mesos i prou. Després tots de nou a la llista d'aturats en espera de tornar a treballar, no se sap ben bé quan i de què.
Totalment d'acord, però en el cas que ens ocupa, tot i dir-te que estàs ple de raó i les teues reflexions són també les nostres.
Com que el tema era l'augment de desocupació, només ens havíem centrat en eixe "detallet" de només 19 llocs de treball, nombre que no suporta comparació amb la inversió feta.
A grans números 150.000 euros ( 25 milions de pessetes) a Tavernes per cada lloc de treball, i només com be dius per a uns mesos.
OK! Cotorra. Això és. No val a dir que han fet tant i quant. Cal plantejar-se si el que han fet calia fer-ho i si s'ha fet com calia i amb el que calia. M'explique.
Moltes de les obres executades, si se n'adoneu, estan estructurades per unitats d'execució menudes la majoria de les quals no sobrepassen l'import de 60.000 euros i no s'inclouen dins d'un macro-projecte o projecte a seques, que les contemple totes elles juntes encara que es tracte de la mateixa actuació i del mateix lloc.
Exemple: a la platja de Tavernes hi han diferents plans de rempodel·lació i ampliació de voreres en quan hauria pogut incloures tot en un projecte de "reparació i remodel·lació de voreres al nucli urbà de la Platja de Tavernes"; un altre pla per a la construcció de la plaça al costat de l'edifici Sant Isidro, un altre pla referit a la plaça que està construint-se a hores d'ara al costat del que era el restaurant Chamberí, i així, podriem arribar a no sé quantes. Tot això, són eixes obres menors a les que em referisc que no és precís passen ni pel plenari, ni tan sols per comissió informativa o d'urbanisme, què poden ser executades per drecret d'alcaldia. A més, eixe tipus d'obres, sovint provoquen increments de pressupost per entrebancs imprevistos i habitualment els costos també van desglossats en fases de construcció: una primera per a l'obra estructural i externa, una altra per a l'acabat interior, tant pel que fa al lluit de parets, empissats, etc, així com a l'instal·lació elèctrica, fontaneria, fusteria, cristal·leria, etc.; i finalment, una tercera fase per al mobiliari, decoració i condicionament, etc...
A Gandia, per exemple, està construint-se un parc, (el podeu veure a la carretera que comunica la rodona de l'entreda a Gandia, per la carretera de València, i la zona comercial on està Carrefour i Plaza Mayor, a l'esquerre, front a un col·legi que està construint-se a hores d'ara) una zona què els veïns venien reclamant des de feia temps i que s'havia convertit en aparcament de cotxes i camions. ra, val a dir-ho, gràcies al PlanE està fent-se eixe parc. Però, per a fer el que fins ara s'ha fet del parc, sols han fet falta quatre operaris: un amb una màquina retroescavadora, un altre amb una màquina que abocava asfalt, amb un altre que anava darrere escampant-lo, i un altre operari, amb una xicoteta piconadora, que emplanava l'asfalt vessat. Molt pocs operaris, pocs jornals. En canvi, ¿Quans diners creien ha costat el lloguer de les màquines i el producte utilitzat? Aleshores, per a què ha servit eixe PlanE concret? Per donar-li uns guanys a l'empresa amiga i així puga mantenir la seua activitat. Després passa allò de les comissions, reagls luxosos, prevaricacions, trames de finançaments il·legals, etc...
Sembla que la democràcia espanyola està feta a la mida d'uns escollits, per acerts polítics i/o determinats partits.
Hola a tots i totes les cotorres d'aquesta vall tan digna com la que més i que alguns s'entesten convertir-la en indigna. No podran!
Quan ahir esmentava el terme "oligarquic" referint-me al sistema que impera a Gandia, no ho feia des de la vessant del terme referida al poder suprem que un reduït grup de persones exergeix sobre la resta sinó, a l'altra definició del terme referida al "conjunt de poderosos negociants que s'uneixen per monopolitzar un negoci" com textualment defineix el diccionari el terme "oligarquia".
Què vull dir amb això? Doncs que a Gandia, malgrat que la oligarquia està establerta, des dels primers anys de l'arribada de la democràcia als ajuntaments, en la manera de governar el municipi (el mateix partit -PSOE, sense majoria absoluta mai- s'ha mantés en el poder siga com siga: primer pactava amb els de la UPV que després va passar a ser el BLOC i ara, com ja no li fan falta, pacta amb els de la Plataforma -reducte de l'extrema dreta gandiana-), no contents amb això, gràcies a eixe pacte han aconseguit, per fi, crear els mitjans de poder i control sobre els quatre tipus de negoci més importants a hores d'ara: l'urbanisme, el Turisme, la cultura i l'esport.
Què han fet? Han creat quatre empreses mixtes, amb aportació de capital públic (majoritàriament) i privat, que des d'ara gestionen tot allò que afecte a l'urbanisme, al turisme i l'esport, quasi res.
Per si hi ha algún ingenu entre nosaltres diré que, aquestes empreses estan dirigides per amics, familiars i alguns dels dirigents dels dos grups polítics en el poder municipal a Gandia (PSOE i Plataforma). Amb això s'asseguren el poder a perpetuïtat, enacara que no tornen a ser elegits per la ciutadania. No penseu que el dimoni està sols a Tavernes. Indignes hi ha atotarreu.
Aquesta idea o iniciativa, dieu-li com vulgau, ja havia estat motiu de discòrdia entre els socis de govern a l'ajuntament de Gandia de l'anterior legislatura, PSOE i Bloc, els quals es mostraven obertament contraris a aquest tipus d'accions. Per una banda, els del Bloc criticaven la incoherència dels seus socis ja que pretenien fer el que criticaven feia el PP, com per exemple en matèria sanitària: construint hospitals amb diner públic i concedint la gestió a la iniciativa privada. Per l'altra, els nacionalistes valencians (afegeix el gentilici per diferenciar-los dels altres que representen el nacionalisme espanyol) no veien amb bons ulls la proposta perquè això era hipotecar el futur de la institució pública -l'juntament- privant-lo del poder que ha de tenir per a gestionar els sectors afectats, els més imporatants de l'economia gandiana.
Això se suposa ho sabreu tots perquè és de domini públic, de fet, la majoria de les baralles protagonitzades per l'alcalde J.M. Orengo (PSOE) i l'aleshores primer tinentalcalde J.M. Moyà (Bloc), i que els mitjans de comunicació locals s'encarregaven d'airejar, anaven en aquest sentit.
Crec que amb això està explicat a què em referia quan en el meu comentari esmentava el terme "oligarquic".
Ara bé, cal donar-li resposta a les preguntes que la ciutadania es planteja davant aquest fet que alguns gandians ja s'han afanyat a dir, castigaran a les urnes. Això no serà càstic per a ells ja que, com és fàcil deduir, res els preocupa als promotors del disbarat que els ciutadans no els voten perquè el poder l'exerciran igualment. El càstic, en cas de produir-se, -cosa que dubte molt perquè ventres agraïts a Gandia hi han moltíssims, crec se supera la mitjana estatal-, afectarà les futures generacions de socialistes de bé que sota les sigles del PSOE no podran accedir, durant molt de temps, a governar la ciutat. Un exemple d'això estem patint-ho els valencians/es amb el govern de la Generalitat Valencia d'on serà difícil arrancar el PP per la mala gestió i mal govern dels socialistes quan manaven.
Publica un comentari a l'entrada