L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimarts, 30 de juliol del 2013

L'ESTAT DE LA QUESTIÓ: Més sobre el "Pla dOcupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes- Ajudes per a empreses”.

Fa uns dies informàvem ací mateix que el PP de Tavernes estava venent el “Pla d’Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes- Ajudes per a empreses” de la Generalitat com a solució als mals de la desocupació.

Feiem saber que per a nosaltres, era una enganyifa perquè afectava només a empreses privades si no han tingut cap ERO ni problema. En el cas de Tavernes, el PP no deia que cap de les empreses grans podia acollir-se.

Explicàvem que el Pla de la Generalitat el pagaria l’Ajuntament en la tercera part - 375 euros per treballador-, és a dir els vallers a través d’impostos indirectes. I damunt, no complia l’objectiu que més interessa: el treball estable, perquè contempla contractes de tres mesos i una jornada de 25 hores setmanals i fins desembre.

I déiem que era un pla que naixia coix, perquè la Generalitat havia previst 99 milions i al final només n’ha dedicat 45. Menys de la meitat. El president de la Diputació de València, que ho és del partit i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, s’ha negat a participar dient que no es fiava, que no volia saber res d’un pla a pagar per l’Ajunament, o siga els veïns a traves dels impostos indirectes.

I acabàvem dient que si el PP vol crear ocupació, que canvie les lleis amb sentit i trellat, que canvie estructures i que fomente realment la creació de treball, sense carregar el cost als Ajuntaments perquè ho paguem els veïns.

I avui tornem al tema, quan sabem de nous colps de la Generalitat del PP als aturats. Uns fets que ens tornen a la realitat de quines són les politiques reals i efectives que tenen per a promoure la creació d'ocupació al el nostre territori. 

Si ja hem dit que aquest pla ha quedat reduït a la meitat, ara hem de fer-vos saber que les ajudes del Consell a la creació d'ocupació van caure un 70% durant 2012, i també hem sabut d'una retallada de més de cent milions d'euros, explicada en la memòria anual del Comitè Econòmic i Social (CES), que avalua les polítiques d'ocupació executades pel PP en la Generalitat. 

La reducció afecta les expectatives de millora i posa en quarentena les mesures del Govern d’Alberto Fabra i, de rebot, com en el pla anterior, no ajuda a la generació de contractes de llarga durada. 

L’efecte immediat? Que malgrat l'impuls en l'ocupació durant l'estiu, la taxa de desocupació valenciana segueix tres punts per damunt de la mitjana espanyola. En el 2012 només foren 40 milions d'euros per a foment de llocs de treball, una xifra que contrasta amb els 142 invertits en el 2011. 

El govern valencià del PP contínuament ens diu que acabar amb l'alta taxa de desocupació és una de les seues prioritats, però els fets ho neguen perquè les retallades se succeeixen en els pressupostos. I mentrestant, en el primer trimestre ja hi havia 27.400 aturats més que fa un any, i va seguir creixent entre abril i juny: 48.300 més que en el mateix període del 2012.

L'informe del CES és rotund, deixa ben clar les retallades del Consell del PP i assenyala que les partides més afectades són els programes de foment de l'ocupació estable, bonificades tan sol amb 3’8 milions d’euros sobre eixe total de 40 milions. Les ajudes per a llocs de treball públic van desaparèixer, o siga una vegada més, es queden a zero les ocupacions que depenen de la Generalitat. Jo ho hem dit a l’inici: el famós “Pla d'Ocupació” que ara ens volen vendre només contempla ajudes per a empreses privades. 

Es comprèn l'interès del PP a “vendre’ns la burra” - com vulgarment es diu, o si voleu millor a vendre’ns fum- amb un Pla d’Ocupació que en les seues 2/3 parts el pagaran “uns altres”, o siga la Diputació i els Ajuntaments. És veu ara perquè eixe interès del PP de Tavernes de pressionar, exigir al govern de Jordi Joan que s'apunte al carro del pla d’ocupació i carregue amb el pagament d'eixa tercera part, però no diu clarament que el pagament eixirà dels nostres impostos, o siga de les nostres butxaques, i que implica menys recursos per al conjunt de la ciutat.

I mentre ells, els governants del PP, segueixen finançant la Formula 1, els Open de Tennis i altres esdeveniments i “saraos”, i dediquen cada vegada menys pressupost per allò que diuen ha de ser bàsic: el foment de l'ocupació estable, que no es veu en cap lloc o programa. 

Les politiques de retallades del PP en foment d'ocupació, incomplint les seues obligacions de foment del treball, com a mínim són irresponsables i sense sentit per als temps que vivim. En el cas que ens ocupa, un vertader "brindis al sol", com ho és eixe “Pla d’Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes- Ajudes per a empreses” que tant defensa Manolo Vidal i els seus, sense explicar que hi ha darrere, mentre el rebutja el seu president Alfonso Rus. 
-

El Kadet 78 campió de les 24 hores de futbol


El Kadet 78 es va proclamar campió de les "24 hores de futbol" en véncer per 2- 0 al Revolutión. El tercer lloc del campionat va ser per al Corsa. 

L'acte de lliurament de trofeus va estar molt animat i va ser el regidor d'Esports, Josep LLácer, l'encarregat de donar-los als equips guanyadors. El trofeu al campió del torneig el van arreplegar els fills dels jugador del Kadet 78, moment que arrepleguem en una de les fotografies.
-

El Govern del PP de la Generalitat ha dedicat 15 milions d’euros més IVA (total sobre els 18 milions) per a celebrar cinc edicions del Open 500 de tennis a València.

El contracte subscrit entre el Consell Valencià de l'Esport, l'empresa Tornejos Esportius de Tennis i el tennista Juan Carlos Ferrero per a la celebració del Open 500 en la ciutat de València des del 2009 al 2011, amb la possibilitat de prorrogar-ho dos anys més, contempla una despesa de 15 milions d'euros més IVA (prop de 18 milions totals) i amb actualització de l'IPC interanual. Es distribueix en l'abonament de 3,5 milions en 2009 i d'altres en 2010, 3 milions en 2011 i anualitats de 2,5 milions en 2012 i 2013.
 
La xifra suposa un vertader escàndol en una època de retallades en els serveis públics bàsicos com l'educació, la sanitat o els serveis socials, o siga que s'ha demanat sacrificis als ciutadans, però han continuats les despeses exagerades en grans esdeveniments.

Més de dos anys ha tardat la Generalitat a donar a conèixer el contracte de patrocini del Open 500 de tennis a EU, formació que les ha fetes públiques, usant moltes vegades escuses de les clàusules de confidencialitat, malgrat que sentències judicials indicaven que "no pot prevaldre la confidencialitat per sobre de la llei que garanteix als diputats l'accés a tota la documentació de la Generalitat".
-

dilluns, 29 de juliol del 2013

Mort un home d'un infart a la platja, a pesar de la ràpida intervenció sanitària.


Un home de nacionalitat portuguesa i de 80 ha patit un infart en la nostra platja mentre prenia el sol. Tot i la ràpida intervenció de socorristes, els metges presents i dels efectius de l'ambulància del SAMU no han pogut fer res per reanimar-lo i ha mort. 

També avui, al muntayar de l'escala de l'Aquarium s'ha declarat un petit incendi que ha estat ràpidament sufocat pels veïns amb l'ús de poals.
-

Tavernes invertirá 700.000 euros en el col·lector de la platja que evitarà inundacions. Les gestions durant mesos de l’alcalde Jordi Joan davant Costes i Medi Ambient impulsen l’execució del projecte.


L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan
L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha confirmat que l’Ajuntament destinarà una partida de 700.000 euros a sufragar el cost de la construcció del col·lector de la platja, diners que seran tots de procedència municipal. 

El govern local aconseguirà així acabar el projecte que va deixar inconclós el PP, quant fa dos anys en la passada legislatura i dins de les obres de l’Avinguda va construir un col·lector per davall que no connectava en res, no desaiguava la pluja ni portava a cap lloc, cosa que ha provocat més d’una inundació de l’Avinguda amb les queixes dels propietaris de baixos i sobre tot de comerciants. 

Un problema que sembla ser té els dies comptats gràcies a les gestions que des de fa mesos efectua l’alcalde amb la Conselleria de Medi Ambient i la Demarcació de Costes, de les quals feia falta el permís per poder iniciar les obres. 
Inundacions agost 2012
Jordi Joan s’ha reunit molts vegades amb els responsables de Medi Ambient per anar avançant i de fet ja compta amb el permís d’aquesta entitat. També ho ha fet moltes vegades, l'ultima la setmana passada, amb la Demarcació de Costes que en eixa reunió li van assegurar que tot estava preparat a punt i la firma del permís per aquesta entitat es només qüestió de dies. En la reunió varen estar presents també la regidora d’Urbanisme i Turisme, Carmen Canet, la presidenta de l’Associació de Veïns (AAVV), Maria Luisa Grau, i Carlos Giner en representació de l’Associació de Comerciants i Empresaris de la platja, ACEPLAT

Respecte al tema, La Cotorra va publicar el passat dia 29 de setembre una noticia sobre la nota de premsa emesa per l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, on deia ben clar que l’Ajuntament podria fer l’obra quan tinguera els permisos i que els permisos els havia de donar la Demarcació de Costes de l’Estat, la Conselleria d’Infraestructures en la seua secció de costes i la Conselleria d’Agricultura pel que fa els abocaments de les aigües. 

Per tant, totes les negociació dutes a cap per l’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Tavernes, des de fa quasi un any s’han dirigit a desbloquejar una situació heretada d’anteriors governs quant, com hem dit, no van previndre la necessitat del col·lector per desaiguar l’avinguda.
Inundacions setembre 2012
Cal també recordar que quan la Generalitat va vore que l’obra realitzada no servia perquè no duia l’aigua a cap lloc, va instal·lar unes bombes per traure-la. Però com sol ser prou habitual, quan la tempesta es forta la platja es queda algun temps sense electricitat, amb la qual cosa els motors de bombeig poc van servir per les grans pluges de les darrers setmanes d’agost i setembre, i la platja es va inundar.

La inversió de 700.000 euros del govern municipal en aquest col·lector solucionarà tots els problemes. Les obres es consideren urgents i imprescindibles per als veïns amb la qual cosa suposem que, quan Costes done el permís que falta, començaran amb la major rapidesa possible

L’Ajuntament i la Generalitat modificaran el projecte de la nova depuradora per tal d’adequar-la a les necessitats reals de la ciutat i a la nova situació urbanística de la platja.

L'alcalde firma l'adjudicació de l'avantprojecte

La informació facilitada per l’alcalde Jordi Joan indica que ha mantingut una reunió amb els responsables de l’Entitat Publica de Sanejament de les Aigües Residuals (EPSAR), on després de valorar i analitzar les circumstàncies urbanístiques actuals del municipi, hi ha hagut consens en considerar que el projecte no era ja el adequat i calia modificar-lo. 

Cal recordar que el projecte inicial està ja redactat i contempla una inversió inicial de la Generalitat de 36 milions d’euros per poder tractar, a més de les aigües residuals del casc urbà i la platja, les derivades dels projectes PAIs Bancaja i Granata, amb una ocupació residencial superior a les 9.000 vivendes, més que actualment té el casc urbà valler. 

Aquests projectes, com ací hem informat en repetides ocasions, han estat rebutjats per la Generalitat que ja els va considerar inviables en la passada legislatura, amb la qual cosa l’existència d’una macrodepuradora no tendria cap sentit, per la reducció dràstica en les vivendes. 

Així, l’alcalde i l’EPSAR han arribat a l’acord que el millor que és pot fer és reduir la grandària de l’estació depuradora, que quedaria a la meitat, amb la qual cosa es pot accelerar els tràmits de la construcció en no ser tan gravosa per a les arques de la Generalitat. Això permetria tindre el servei preparat i a punt per a quan s’inicie el desenvolupament dels sectors de la platja de Tavernes, cosa que es preveu siga factible només les circumstàncies econòmiques ho permeten. 
El cartell de la depuradora tal com es va exposar en l'Ajuntament

Jordi Joan considera que la decisió del govern municipal, que ha estat refrendada per l’EPSAR, implica posar trellat i sentit comú a un projecte que es clau i pedra cantonera del desenvolupament futur de la ciutat i platja, però tal com havia estat pensat i s’ha dit en moltes ocasions era totalment inviable i no s’ajustava a la realitat de la nostre ciutat i de la platja.

Una cosa si que sembla clara: no serà un projecte d’avui per a demà, perquè modificar el projecte implica mesos i mesos de treball, refer molts tràmits administratius i sobre tot esperar que les arques de la Generalitat mentre dure aquest procés es recuperen i puguen assumir un cost que podria quedar reduït a poc més de la meitat del previst.
Tal com vam informar, el govern municipal de Jordi Joan en menys d'un any havia avançat i conclós tot allò que no s’havia fet en el projecte des del 2009, quan es va firmar el conveni amb l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR). Ara fa quasi un any, L'ajuntament va lliurar la documentació a l'EPSAR, amb la qual cosa la construcció ja depenia de la mateixa EPSAR i de la Generalitat .
El gerent de l’EPSAR José Luis Martínez Muro en l'acte de lliurament va constatar a l'alcalde la seua preocupació davant la complicada situació financera de l’EPSAR, un fet que impedeix finançar les obres a curt i mitjà termini. De fet, la Generalitat va retirar tota la previsió dels diners per a la depuradora de Tavernes del seus pressupostos. En aquestes circumstàncies i en aquest temps, han seguit les converses per desbloquejar la situació, amb la decisió presa de reduir el projecte inicial per fer-lo viable.
Ací teniu una completa i detallada informació sobre la depuradora de Tavernes des de l’inici del projecte tal com ho vam publicar en el seu dia: 
-

L’ajuntament de Tavernes invertirà 7.000 euros en la instal·lació d’un sistema que ajude a l’extinció de focs en la falda de la Muntanya de les Creus.


Un dels incendis a la falda de les Creus
El sistema “Sideinfo” que pensa instal·lar l’Ajuntament de Tavernes pot ser molt efectiu en ser usat des des primers moments en que es declare un incendi, i consisteix en l’ús d’uns canons, pareguts als que s’usen en el reg de jardins, i que prendran l’aigua de les canonades que hi ha actualment al costat del mur de defensa. 

Els canons serà mòbils i es podran col·locar en qualsevol punt, i per a conseguir una major efectivitat es formaran a dos treballadors que seran els encarregats de posar en marxa el mecanisme si es dóna l’avís d’un incendi. 

No cal indicar que el control del foc en els primers moments que es declara és una tasca important perquè evita primer possibles afeccions a les cases veïnes i que es propague, donant temps a l’arribada dels bombers. El sistema està instal·lat en Aigües Vives i Torrent. 

És el primer pas al que podria ser la instal·lació d’un sistema fix i de control automàtic, ha indicat el regidor de Patrimoni, Víctor Borràs, àrea que finançarà el sistema dels fons que provenen de l’aprofitament de les muntanyes. Són uns diners que estaven en caixa i que obligatòriament han d’usar-se de manera que revertesca en benefici dels monts de Tavernes.

Com ací en la Cotorra hem informat en varies ocasions, es venen produint de manera esporàdica conats d’incendi per la nit en la part baixa de les Creus, en la zona del Cambro i Cantalot, que han portat a intervencions dels bombers. 

Tot apunta a incendis intencionats que no han arribat a fer-se grans gràcies a la intervenció de les forces de seguretat i bombers a grans proporcions. La Guardia Civil porta temps investigant la possible autoria d’aquests incendis que responen sempre a un mateix patró: zona baixa de la muntanya, prop del mur, i quan comença a fer-se fosc. 
-

¿Han posar a la rabosa a cuidar del galliner?: El president del Tribunal Constitucional espanyol també va assessorar el PP des del 1992



 
El diari El País publica ara que , Francisco Pérez de los Cobos, va col·laborar amb els populars i la FAES en tasques d'assessorament i conferenciant. El diar va informar fa dues setmanes que el president del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, havia pagat quotes de militant del PP entre el 2008 i el 2011, fins i tot després d'haver estat elegit magistrat del tribunal, cosa totalment prohibida. Ara sabem que també va assessorar el PP des del 1992.


El País ha explicat més dades sobre el lligam de Pérez de los Cobos amb el PP i diu que en l’examen que se li fer al Senat l'octubre del 2010 per a validar la seua candidatura, va silenciar la militància del PP, però també que havia aconsellat l'actual vice-presidenta primera del congrés espanyol, Celia Villalobos, del PP, quan era membre de la Comissió d'Ocupació entre el 1989 i el 1993 després va ésser ponent de la Llei de Vaga del 1992.

L’actual president del TC ha estat l'autor d'uns quants treballs d'assessorament per al PP i ha fet unes quantes conferències per a la fundació FAES, del PP. La majoria de les col·laboracions  les va amagar en l'examen sobre la seua idoneïtat al senat.

Després d’això: ¿Dimitirà el president del TC? 

Mes informació, completa i detallada: El País
- 

Empar Fèlix Tur guanya la Copa d'Espanya cadet


La ciclista cadet de Tavernes Empar Fèlix (Ivre-Rústic Levante), l'elit Belén López (Lointek), la sub-23 Sheyla Gutiérrez (Lointek) i la júnior Alicia González (Guttrans)  han estat les guanyadores finals de la Copa d'Espanya de fèmines Cofidis, després de la disputa del "III Trofeu Govern de la Rioja" a la localitat de Villamediana d'Iregua.

La Copa d'Espanya de fèmines d'enguany ha quedat reduïda a la cita inaugural de la "I Clàssica a la Muntanya Palentina" celebrada a Cervera de Pisuerga, el 25 de maig, i ara la prova de la Rioja.
 
Empar va fer tercera a Cervera del Pisuerga i segona a la Rioja, amb la qual cosa es produïa un empat a 103 punts entre Empar Fèlix i  Sandra Alonso (Grup Llopis) en la general final; el desempat s'ha resolt a favor de la ciclista vallera pel millor resultat en aquesta última cursa.
 
L'equip Ivre-Rustic Levante també ha aconseguit proclamar-se campió de la Copa d'Espanya per equips.
-

diumenge, 28 de juliol del 2013

L'estat “regala” 36.000 milions d'euros als bancs, més que les retallades en sanitat i educació.


El Fons de Restructuracio Ordenada Bancaria (FROB) ha fet públics els seus comptes i en ells assumeixen que, dels 52.000 milions d'euros que finalment s'hi van injectar als bancs, 36.000 els dóna per perduts, és a dir, que no els recuperarà. 

Mariano Rajoy anunciar l’any passat un préstec de l'Estat als bancs intervinguts, que va dir seria de 40.000 milions d'euros i va assegurar al parlament que l'Estat mai no renunciaria a aquests diners i que les caixes i bancs intervinguts haurien de tornar-los “de totes totes”'. 

Han passat nou mesos i el FROB assumeix que 36.000 milions d’euros els dóna per perduts. L’Estat ha regalat a les entitats bancàries una quantitat de diners que supera la de les retallades en educació i sanitat. 

Els bancs i caixes que han vist esborrat el seu deute en nou mesos són Bankia, Novagalicia (NCG), CatalunyaCaixa, Banc de València, Caja España Ceiss i BMN.
-

La Generalitat discrimina en les seues ajudes als comerciants de municipis menors de 30.000 habitants


Una imatge de la campanya pro comerços locals de Compromís (Nadal 2012)
La Generalitat ha exclòs de les subvencions a les associacions de comerciants de municipis de menys de 30.000 habitants, un fet que suposa un pas enrere en les polítiques de foment del comerç local, segons ha denunciat en un comunicat la coalició Compromís.
 
L’ordre de la Conselleria d’Economia indica que les ajudes en matèria de comerç i artesania només són vàlides per a les associacions de comerciants locals de municipis majors de 30.000 habitants que compten amb un gerent professional i que tinguen almenys amb 100 empreses associades.

Compromís afirma que la mesura del Govern del PP ofega a la majoria d’associacions de comerciants i en limita la capacitat a l’hora de fer campanyes promocionals i de dinamització de l’activitat local. Recordem que Tavernes té 18.000 habitants i quedaria exclós al costat del més del 90 per cent de municipis valencians, amb menys de 30.000 persones.

Compromís ha afirmat que és una mesura inclosa dins les receptes austericides del Govern de Fabra i demostra la desídia del Consell respecte al nostre teixit comercial i productiu. “En lloc d’ajudes perquè siguen elements fonamentals per a la reactivació econòmica, la Generalitat s’ha centrat en la liberalització dels horaris a les grans superfícies i el foment de les grans conurbacions poblacionals que tenen més recursos cosa que no passa en les poblacions més menudes".
-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La llei Wert avança en els tràmits parlamentaris i avança en el rebuig social.


Cometre el crim perfecte: l'obsessió dels malfactors més famosos de la història. Ningú ho ha aconseguit, perquè la policia no és ximple i un cabell o una fibra poden desfer la gesta. En el cas del PP i el seu "assassinat d’allò que siga públic" disten molt de la perfecció, se'ls veu vindre, però així i tot Wert és a punt de consumar el crim “PPerfecte” en l'educació pública.

L'extertulià Wert, ara ministre, és un expert a obrir debats estèrils per a ocultar les seues vertaderes intencions. Fa unes setmana, en el programa "Los desayunos " de Tele-Gènova va soltar la bomba: les beques universitària, només a partir de 6'5 i per a cercar l'excel·lència. La polèmica estava servida però va rectificar en vint-i-quatre hores i davant els rectors va dir de baixar la nota fins al 5'5.

Va aconseguir una setmana de discussions sobre el que és o no és un aprovat. Fins els consellers autonòmics de la gavina han protestat. Però que ningú s'enganye, ni Wert és tan ximple, ni els seus companys de niu són tan “guai”. El ministre llança el debat, nosaltres discutim i mentrestant ens colen en la LOMCE, amb el més ranci de la seua ideologia.

Així, exercint tirànicament la majoria absoluta a Madrid , aquests dies s'avança en la Llei Wert. Totes i cadascuna de les esmenes presentades per tots i cadascun dels grups parlamentaris, excepte les del PP, han estat rebutjades. L'únic argument del ministre de la FAES: "la ignorància " de la resta dels grups. Fent amics! Wert va acusar a tots els diputats de l'oposició de no haver-se llegit ni una línia de la seua llei, de desconeixement.

Molt enutjat pel rebuig que li han fet a la seua llei, més que defensar la LOMCE, es va dedicar a atacar a l'oposició. D’una cosa pot estar orgullós aquest feixista disfressat d'home afable. Ha aconseguit el consens de tots contra la seua llei. Parlamentaris, professors, alumnes i pares... A ningú li agrada la llei, ni tan sols a l'Església, que reclamen l'estudi de la religió catòlica en els dos cursos de batxiller i que si un xiquet dóna religió en primària, estiga obligat a donar religió sempre, sense possibilitat de canvi.

Nosaltres, com tants, ens oposem a la llei perquè:

- La Llei Wert és IDEOLÒGICA. Aplica els principis de la FAES que el propi ministre va ajudar a redactar. Principis educatius d'uns altres temps, amb una educació per a rics i una altra per a pobres, que fomenta les desigualtats. Un llei que ens vol retornar al de "Espanya, una, gran", però no “lliure”, doncs envaeix i ninguneja les competències de les diferents autonomies. A més, retorna al col·legis als capellans, i tant en primària, secundària, així com en la Universitat s'ataca la llibertat de càtedra. 

- La Llei Wert és SECTÀRIA. Fomenta l'educació privada enfront de la pública, retallant mitjans a la pública i augmentant les aportacions de l'Estat en la privada. Afavoreix els centres religiosos i frega l'inconstitucional en subvencionar als centres que segreguen per sexes. I vol desviar a la FP als expedients més fluixos des de sisè de primària, sense possibilitat de canvi posterior. Mà d’obra barata.

- La Llei Wert és AUTORITÀRIA. Ordene i mane. Sense consens, s'ha ignorat a professors, alumnes o rectors. Suprimeix les competències dels consells escolars, margina els claustres i atorga poders desmesurats als directors dels centres, uns directors triats a dit. Més que un director serà un comissari polític.

- La Llei Wert és CLASSISTA. Es diu de "millora de la qualitat educativa" però no cerca aquesta qualitat. L'excel·lència dependrà del poder adquisitiu de l'estudiant. Amb les taxes universitàries pels núvols, es redueixen les beques i s'endureixen les condicions per a obtenir-les. Es beneficien les universitats privades, com el CEU, on és molt fàcil seguir dues carreres en tres anys, mentre en la pública tardes cinc per a una llicenciatura.

Rajoy, el seu nefast ministre Wert i en general tot el que gira al voltant d'aquest govern de la gavina estan SUSPESOS. Hem de llevar-los "la bec
a" i enviar-los a sa casa.
-