 |
| Barranc de Bolomor on hi ha el jaciment |
El jaciment de Bolomor de Tavernes ha estat un dels protagonistes en els “XLI Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia” celebrades a Puertollano (Ciutat Reial) entre el 30 de setembre i el passat 3 d’octubre.
L’equip investigador del jaciment, dirigit i coordinat per Josep Fernández Peris, i format pel mateix Josep Fernández a més d’Ana Fagoaga, Rafael Marquina, Patrici G. Villafañe, Lluís López, Alberto Martínez, Guillermo Martínez i Francisco Javier Ruiz-Sánchez, membres de diverses universitats i instituts científics espanyols i estrangers, ha presentat dues ponències publicades en el llibre d'actes de les jornades, que fan referència explicita al valor patrimonial del jaciment i les primeres dades malacològiques en el pleistocè mitjà en la cova de Bolomor.
 |
| Una imatge que fa dos anys que no es veu a Bolomor |
Dos anys de paralització dels excavacions de Tavernes
El jaciment Cova del Bolomor de Tavernes ha estat excavat sistemàticament al llarg de 35 anys, entre 1989-2024, havent-se paralitzat el treball d’excavació els darrers dos anys per discrepàncies quan a la gestió del treball investigador i el model de promoció i posada en valor del jaciment entre l’Ajuntament i la direcció que durant aquests 35 anys ha dirigit els treballs. Una tasca que ha servit per a posar en el mapa mundial el jaciment a més de donar a conèixer el valor patrimonial, històric i cultural del jaciment valler.
Els treballs d'excavació porten més de dos anys paralitzats i es veu complicada la solució. Al mateix temps també s'ha paralitzat el projecte de Centre d’Interpretació de Bolomor, una obra donada a conéixer en projecte en la passada legislatura, i que s'ha de construir en els terrenys comprats per l'anterior govern municipal a peu del jaciment.
 |
| Imatge del 20 aniversari amb Juan Luis Arsuaga al centre |
Sobre la possibilitat de continuar les excavacions en un termini curt, la resposta no ha estat massa esperançadora perquè els científics han indicat que "continuaran treballant i investigant en el laboratori fins a un canvi de plantejament en la política municipal envers el jaciment i el treball dels científics”, mentre han recordat la diferència amb el treball i implicació de Gandia en Parpalló. Actualment membres de l’equip de Bolomor, davant la paralització, col·laboren en equips investigadors més enllà de la Valldigna: a Elx, la Vall de la Gallinera, Beniarrés, Millars, Tous, Alzira i Conca.
El jaciment, com hem publicat en múltiples ocasions al llarg dels anys i ha estat una de les ponències informatives presentades, presenta una àmplia seqüència estratigràfica de 12 m de potència amb detall de les fluctuacions paleoclimàtiques del Quaternari mitjà a la vora del Mediterrani. Abasta gran part del Plistocé Mig recent amb una cronologia estimada entre 350.000-100.000 anys.
 |
| El paralitzat i inacabat Centre de Bolomor |
El jaciment té uns 700 m i ha estat ocupat de manera recurrent per grups d'homínids, creant fases alternes d'ocupació/desocupació, de manera que ha aportat una vintena de fòssils humans de preneandertals i, la qual cosa és més important, la troballa i estudi de 15 estructures de combustió considerades entre les proves del control del foc per l'home entre les més antigues d'Europa. Un d'aquests “foguers” va ser reproduït exactament i exposat en una passada biennal de Venècia.
 |
| El foguer de Bolomor a la Bienal de Venècia |
Investigar i publicar malgrat la paralització
Aquesta paralització de dos anys no ha impedit - més bé no cessen- els treballs de laboratori amb els estudis de les troballes de les anteriors campanyes i la seua publicació, com ací hem informat, en les grans revistes Internacionals especialitzades.
El treball presentat a Puertollano parla de les 498 mostres de mol·luscos, amb un total de 17 famílies representades entre terrestres i marins, inclosos cefalòpodes. Aquesta malacofauna indica que les condicions ambientals no van ser molt diferents de les actuals i la majoria de les espècies continentals perviuen actualment en la zona.
 |
| Bolomor en el “XVIIIé Congrés UISPP” (Unió Internacional de les Ciències Prehistòriques i Protohistòriques” celebrat a Paris. |
Les espècies marines han de relacionar-se amb l'alimentació de vertebrats, principalment aus, que van habitar l'àrea circumdant i que pogueren utilitzar la cova com a espai d'abric. No es descarta que aquestes espècies serviren com a aliment de les poblacions preneandertals registrades en el jaciment.
L'estudi de la malacofauna aporta informació sobre les condicions ambientals i climàtiques del passat, l'alimentació dels grups humans prehistòrics, quan hi ha evidències de consum de mol·luscos i l'aprofitament dels conquilles com a ornaments o utensilis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada