L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimarts, 9 de juny del 2020

INFORME: Per entendre, si ho voleu llegir: de la cua en el finançament a Joan Baldovi i "els hospitals valencians no es paguen amb aire".


La disponibilitat de recursos financers per càpita en cada autonomia determina el nivell de la seua despesa per càpita en salut i, en general, solen gastar més les comunitats amb major finançament. La desigualtat financera en les comunitats condueix al fet que un servei públic essencial, com és la Salut Pública, siga desigual per als ciutadans amb la qual cosa hi ha un menyspreu als seus drets constitucionals.

El País Valencià pateix de fa décades una restricció financera i realitza un enorme esforç econòmic per a sostindre uns serveis públics de salut equiparables als que es presten en el conjunt del territori estatal.

Mentre els valencians necessitem destinar el 73.4% dels recursos del Sistema de Finançament Autonòmic per a una despesa per càpita en salut lleugerament superior a la mitjana, el País Basc gasta un 18% més que els valencians, però només usa el 51,5% dels recursos del seu règim autonòmic foral. El quadre que publiquem és amb les darrers dades oficials i és molt aclaridor. Si es vol vore, clar.

La primera columna  recursos per càpita del Sistema de Finançament Autonòmic en el 2018. La segona és l’índex de finançament per càpita repecte a la mitjana. La tercera és despesa per càpita en la Funció 6 Salud (COFOG, la quarta l’índex de despesa en salut per càpita respecte a la mitjana i la cinquena és la proporció de despesa en salut respecte al finançament autonòmic, comú i  foral.



El quadre permet observar que existeix unes diferències de finançament per càpita de més del 30% entre les comunitats autònomes de règim comú però... de més del 70% amb les comunitats beneficiades per regímens forals. En una situació d'extrema gravetat, com ha sigut la covid-19, les desigualtats han sigut i són insuportables. Ja ho va dir Joan Baldovi: dins de dos mesos el País Valencià haurà d'acudir al deute per a pagar la sanitat fins a final d'any. Però això sembla importar poc al govern espanyol des de de fa 20 anys.

L'estat s'hauria de prendre seriosament i amb la màxima urgència, la correcció de l'insuficient finançament autonòmica i la total falta d'equitat. N'és el responsable. Els espanyoles, i més encara els valencians per les xifres que podem veure, necessitem equitat com a requisit de la igualtat de tracte i oportunitats.

Quan els valencians ens queixem de l'infrafinançament que patim, i que ens ha portat a un deute de més de 40.000 milions, dels quals més de la meitat és deute impropi, és a dir, deute que prové d'una situació injusta i conseqüència directa de l'infrafinançament que patim, apareixen sempre les veus,  generalment els que més es beneficien de la situació injusta, i que haurien de callar. De fet se'ns rebolica la panxa quan veiem al president de Cantabria Miguel Angel Revilla en "La 6" dir que només volem tracte de favor o quan escoltem bovades  com les que hem oït aquests dia, quan li deien a Baldoví: no és l'hora, no reclame...

Si el moment per a denunciar la situació injusta no és un debat parlamentari en el Congrés ¿quan és el moment perquè els valencians exigim un tracte just? Portem 20 anys esperant el moment que se'ns escolte a Madrid, siga el govern del PP o siga del PSOE està sord i cec davant la greu realitat que patim els valencians i el tracte que rebem és el menyspreu a les justes reclamacions.

No, senyors del govern, siga del PP o del PSOE-Podemos, al País Valencià no es paguen els hospitals i els sanitaris amb aire. Ja ho va dir Joan Baldoví.



Les dades estan preses d'un estudi de José A. Pérez, comisionat per al finançament autonòmic de la Generalitat

Treballs de poda a la Plaça de les Palmeres, a la platja


L'empresa Agricultores de la Vega SA, concessionària del servei de manteniment de jardins i zones verdes, continua el treball de poda i millora de les palmeres i en aquesta ocasió li ha tocat el torn a la Plaça de les Palmeres, al costat mateix del llac de la Goleta.



Aquest espai, una placeta urbana tancada oberta completament al llac, és el lloc on tradicionalment s'han celebrat els festivals "Sete Sois, Sete Luas", "Pop al Carrer" i el de coral "Cançons a la mar".


Els treballs s'estan realitzant aquests dies i, com que millor una imatge que mil paraules, us oferim unes fotografies on es pot vora el resultat en la mitja plaça, mentre estava encara l'altra mitja per fer.




dilluns, 8 de juny del 2020

DIA 8 DE JUNY: De nou cap mort per la Covid-19 en l'actualització del País Valencià


El País Valencià no ha registrat cap mort el darrer dia, mentre ha augmentat en 18 els nous casos positius en la Covid-19. També ha registrat 170 noves altes i així arribem als 12.992 el total de persones curades (el 77% dels casos detectats). Per "províncies": 1.568 a Castelló, 4.578 a Alacant i 6.841 a València, a les quals cal sumar altres 5 corresponents a desplaçats.

Els 18 casos detectats són a través de PCR, la qual cosa dóna 11.332 el total de positius des que va començar la pandèmia ( 3 a Castelló (1.583 en total); 1 a Alacant (3.935 en total) i 14 a València (5.809 en total), a més cal sumar 5 no assignats en dies anteriors. Ara mateix hi ha 2.443 casos, un 14,4% de tots els casos detectats des de l'inici de la pandèmia.

En hospital hi ha 152 persones ingressades: 13 a Castelló i 3 en l'UCI; 57 a Alacant i 8 en l'UCI i 82 a la província de València, amb 5 en l'UCI.

Altes de professionals sanitaris són 2.238 i els positius són 504.

Conselleria de Salut Pública ha rebut una notificació de 4 defuncions anteriors, que se sumen al total que ara és de 1.448 persones. ( 222 a Castelló, 507 a Alacant i 719 a València).

S'han efectuat un total de 364.110 test, dels quals 255.120 són PCR i 108.990 test ràpid


ACTUALITZACIÓ DE DADES 08 DE JUNY

📌  18 NOUS casos positius PCR:

- 3 a la província de Castelló
- 1 a la província d'Alacant
- 14 a la província de València

📌  Total casos confirmats per PCR: 11.332

📌 152 persones ingressades en data d'avui:

- 13 a la província de Castelló, d'aqueixos 3 en l'UCI
- 57 a la província d'Alacant, d'aqueixos 8 en l'UCI
- 82 a la província de València, d'aqueixos 5 en l'UCI

📌  ALTES: 170

- 5 a la província de Castelló
- 49 a la província d'Alacant
- 116 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 0

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 364.110

📌 RESIDÈNCIES DE MAJORS
Hi ha casos positius en 60 residències.

El CEIP Sant Miquel compta amb una nova aula del nivell educatiu d’Infantil 2-3 anys


L’Ajuntament de Tavernes ha manifestat la seua satisfacció davant l’habilitació de l’aula del nivell educatiu d’Infantil 2-3 anys al CEIP Sant Miquel, en la barriada del Cambro. Aquest centre educatiu públic està catalogat com a CAES (Centre d’Acció Educativa Singular), amb un 73% d’alumnat de compensació educativa.

La regidora d'Educació, Anna Bellver, de Compromís, has mostrat el seu content per la gestió realitzada i que ha tingut com a resultat final aquesta nova aula per al centre. "És important perquè el tindre l'aula serà un motiu pel qual la gent del barri amb necessitats no haurà de desplaçar-se a altres centres, alhora que també assegura una continuïtat en la matrícula del centre en les etapes posteriors de l'ensenyament". 

Per a la regidora de Compromís, la habilitació d'aquesta nova aula de 2-3 anys resultarà molt positiva perquè donarà una resposta educativa a la diversitat existent en la societat i contribuirà a eliminar les barreres del context que generen desigualtat. És un servei que arribarà a famílies amb escassos recursos econòmics, vulnerables i amb risc d’exclusió, garantint la igualtat de condicions de les famílies entre els dos centres CAES de la localitat.

La incorporació d’una aula del nivell educatiu infantil de 2-3 anys forma part de l’acció preventiva, contribuint al desenvolupament cognitiu i emocional  de l’alumnat donant resposta a la compensació de situacions de risc i esdevé una  oportunitat d’avançar en equitat i inclusió, donant resposta a situacions de vulnerabilitat, afavorint el desenvolupament ple de l’alumnat del nostre municipi.

No és més net qui més neteja, sinó qui no embruta: hi ha solució?

Primer cap de setmana on s'ha vist més afluència de gent a la platja i primer episodi d'irresponsabilitat i de falta de civisme. Queda clar que no són tots, ni de lluny,  però  les males pràctiques d'alguns ens afecten a tot i perjudiquen el bon estat i la bona vista del llac de la Goleta.



Tal com vam publicar, el llac de la Goleta presentava dissabte un bon estat de neteja, aigües netes i transparents i sense pràcticament residus en les vores del llac.


Avui dilluns, i després d'un cap de setmana, el panorama ja ha canviat: plàstics - majorment de bosses de menjars dins del llac, alguna botella de plàstic i fins i tot, pots de begudes tirades arreu. Fins i tot una xancla de platja! I tenen les paperers a uns metres.



La falta de cura i la despreocupació d'alguns arriba a l'extrem, com podeu vore en les fotografies, d'abocar quilos i quilos de pa, suposadament ja sec, en dos llocs distints del llac, tot i que tots sabem, de la prohibició de donar menjar a les oques i ànecs.  Incomprensible.

Per molt que es destinen esforços a la neteja, si la ciutadania no hi col·labora.... no hi haurà solució!

Només ens faltava el temporal d'avui...


Doncs sí, ens hem recordat d'una frase molt nostra, del nostre poble "no les tenim gens bones". Si la reposició d'arena que va fer Costes va desaparéixer totalment amb la DANA Glòria, ara potser que tot el treball de regeneració natural (ben poc, per cert) que havia fet la mar en la platja de la Goleta els darrers mesos, on s'havien dipositat uns metres d'arena es quede en no res.



No és un temporal gran, ni amb onades de 3/4 metres però la situació de la platja de la Goleta és tan greu que amb poquet, en te prou.  Caldrà esperar a que calme el temporal i vorem el que queda de platja. Les fotografies i vídeo són d'avui mateix, fa uns moments.


Mentre tant, només ens queda el dret a queixar-nos i a exigir a Costes que, al seu torn, exigesca al Ministeri de Transició Ecològica que actue definitivament. Solució tècnica la hi ha, sembla ser que només falta la voluntat política.

Recordem: l'Ajuntament no té competències en aquest tema, no pot actuar,  ni disposa dels mitjans tècnics, ni humans ni materials ni pressupost, per a dur a cap una actuació que ha de passar per modificar/millorar/rectificar l'espigó de Cullera, encara que molt ens temem que fins ací també arriben els efectes del port de València.


No és el moment de la critica fàcil, sinó de sumar esforços, exigències, protestes,  moure's a nivell de diputats i partits a Madrid, no anar a Costes de València sinó directament on es decideixen  les grans actuacions:  el Ministeri de Madrid. Si no hi ha solució com cal, en uns pocs anys ens quedarem sense platges, perquè després de la Goleta serà la Platja de Tavernes.









RECORDEM: Normes d'ús de les instal·lacions esportives municipals a la Fase 2



La fase 2 permet la pràctica individual o modalitats on participen un màxim de 2 persones, sempre sense contacte físic i mantenint les mesures de seguretat i protecció adequades; en tot cas, la distància social de seguretat ha de ser de dos metres.

Únicament hi pot accedir amb els esportistes un entrenador en cas necessari, circumstància que ha d’acreditar-se degudament, amb excepció de les persones amb discapacitat o menors que requeresquen la presència d’un acompanyant.

Per a respectar la capacitat màxima del 30% en cada instal·lació, tant en l’entrada com durant la pràctica mateixa s’ha habilitat un sistema d’accés que evita l’acumulació de persones i compleix les mesures de seguretat i protecció sanitària.

Els espais del camp municipal, pavelló i trinquet continuen tancats.


HORARI DEL CAMP DEL VERGERET I MULTIUSOS


L’horari s’inicia a les 9 del matí fins a les 13 hores i a la vesprada comença a les 16’30 hores i fins a les 22 hores. Cada torn es d’una hora i entre torn i torn hi ha mitja hora per a tasques de manteniment i desinfecció. Consulteu el quadre que publiquem per a més informació

Reserva: Tels. 638953320. en horari de 10 a 13:00 i de 17:00 a 20:00

Límit a una reserva per persona i dia. Majors de 14 anys i federats. Els clubs han d’enviar un llistat del personal preferent (esportistes professionals, alt nivell, alt rendiment, d’interès nacional, menors de 14 anys que ho necessiten... ).


Mesures bàsiques d’higiene i seguretat:

- Ús de mascareta en zones comunes fins a l’entrada de l’entrenament. distància social de 2 m.

- Entrada puntual. No s’admet entrar tard

- Heu d’acreditar-vos amb el DNI i presentar el full de responsabilitat signat.

- Control de temperatura a l’entrada del recinte. En cas de presentar febrícula, no s’hi permet entrar

- Els vestidors i serveis estaran tancats

- Eviteu tocar materials i equipaments dels espais comuns.

- Respecteu les recomanacions dels operaris.

-Tapeu-vos la tos i l’esternut amb el colze.

- No sobrepasseu els límits de la zona marcada

- Deixeu una distància de 2 metres en cas de coincidir amb altres esportistes


Aforo : Vergeret 10 esportistes , camp gespa artificial 5 , multiusos 10

Nota: imprescindible signar full de compromís de responsabilitat per a l’ús de les instal·lacions.

PUNT DE VISTA: L’estrany i incomprensible món dels adults


És curiós com, de vegades, t’arriben flaixos o glops de memòria amb records llunyans, que creies colgats per a sempre en algun racó ombrívol de la teua ment.

Recorde ara que la meua padrina, Maribel, vivia ella i l’home, a Suïssa, on havien emigrat a la recerca d’algun treball que els permetera viure amb una mica de dignitat; cosa realment difícil en aquest dissortat país. Jo seria, llavors, un xiquet de tot just sis anys.

El flaix de memòria que comentava, consisteix en veure tota la meua família –els meus pares, la meua germana i la iaia– asseguda en taula a l’hora dinar. Mon pare, crec, sostenia a les mans una postal acabada d’arribar del país helvètic i la llegia en veu alta. Era de la meua padrina. Supose que seria això després o durant la ingesta de les postres. Tots paràvem les orelles amb esment: “Queridos familiares, estamos muy bien y trabajando aquí. Esperamos que vosotros todos, continueis tan felices como nosotros ahora. Recuerdos a todos los amigos del pueblo; los tíos, los primos, y los abuelos también. Salud. Os echamos de menos a todos”.

Mentre tots celebraven o comentaven aquells mots acabats de llegir, jo no em vaig poder estar de quedar-m’hi bocabadat i incrèdul. Allò no em quadrava. “Qui ha escrit això?”, vaig demanar gairebé emprenyat. “És Maribel –contestà ma mare– No t’ho hem dit? És Maribel, la teua padrina”. “Però no pot ser ella!”, vaig protestar. “Per què?”, em preguntà ara ma mare. Jo m’hi vaig quedar mut i sense saber què dir. Hi vaig cercar en silenci una resposta en els altres debades.



El motiu de la meua estranyesa i, també, de la meua incredulitat, era que jo havia vist en dotzenes d’ocasions la meua padrina, havia rebut de grat els seus regals, les seues festes, els seus afalacs, l’havia sentida parlar i... i parlava com tots nosaltres. Parlava com tota la família, parlava com tot el poble. I en canvi en aquella carta parlava com els mestres d’escola, parlava com la tele. En definitiva, parlava en castellà. Com podia ser això? No era ella, no m’ho podia creure. Estaven enganyant-me.

Llavors, vaig alçar la vista i vaig mirar la meua família amb expressió infantil i tossuda:

“No parla en valencià”, vaig aclarir, finalment, tot innocent i compungit.

Les rialles van inundar tota la taula on dinàvem. Jo hi vaig restar en silenci sense comprendre res.

Algunes coses són inabastables per a les ments infantívoles.

Sico Fons

diumenge, 7 de juny del 2020

DIA 7 DE JUNY: Resum setmanal i actualització de dades del País Valencià


BALANÇ SETMANAL COVID-19 COMUNITAT VALENCIANA (1 a 7 Juny)

✅ 🔻 En 5 dies d'aquesta setmana no s'han produït defuncions en el País Valencià. 🔝

✅ 🔻 El descens de contagis respecte a la setmana passada ha estat del 22,8%.

✅ 🔻 S'ha aconseguit la taxa activa d'hospitalització més baixa de tota la sèrie amb un 5,75%. Fa un mes era del 14,00%.

✅ 🔻 La taxa de letalitat (Percentatge de morts sobre el total de casos confirmats) en la Comunitat Valenciana és del 8,6%, la taxa més baixa de tota la sèrie. Fa 1 mes era del 9,9%.

✅ 🔺 S'ha aconseguit el percentatge més alt de persones donades d'alta. Un 76,7%. Fa 1 setmana era el 75,5% i fa un mes el 60,2%. En aquesta setmana 700 altes.

✅ 🔻 En una setmana ha descendit un terç el número d'ingressats en UCI.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 07 DE JUNY

📌  14 NOUS casos positius PCR:

- 0 a la província de Castelló
- 1 a la província d'Alacant
- 13 a la província de València

📌  Total casos confirmats per PCR: 11.314

📌 141 persones ingressades en data d'avui:

- 11 a la província de Castelló, d'aqueixos 3 en l'UCI
- 51 a la província d'Alacant, d'aqueixos 8 en l'UCI
- 79 a la província de València, d'aqueixos 5 en l'UCI

📌  ALTES: 33

- 1 a la província de Castelló
- 3 a la província d'Alacant
- 29 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 0

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 362.733

📌 RESIDÈNCIES DE MAJORS