 |
| Vista frontal i posterior de la peça trobada |
El passat setembre es donava a conèixer la troballa del possible cos de la imatge original del Crist de la Sang que sempre s’havia dit es va cremar en guerra. La tradició oral assenyala que la talla original va ser destruïda pel foc en l'abril de 1936 i només es va salvar el cap, al qual se li va afegir el cos d'una nova talla còpia de l’original.
No obstant cal aplicar molta cautela i efectuar estudis perquè hi ha evidències clares que posen en dubte que aquest tors - tot el valor històric i cultural que té- siga el de la imatge cremada en 1936. Tant de bo fora el tors del patró perquè Tavernes recobraria una part del seu patrimoni històric i religiós però podem aventurar que la talla, amb un indubtable valor, no correspon al Crist del Calvari original.
El Crist de la troballa
L'estudi inicial del tors efectuat per l’escultor i pintor Salvador Ripoll, i en el qual hem col·laborat, ens confirma una talla en fusta de pi d'anatomia general correcta i en un bon estat de conservació, lliure de corcó.
El bust o tors es una imatge de gran format - 50 cm- de Jesucrist Crucificat que presenta una amputació violenta dels braços a l'altura de l'articulació amb les espatlles (muscles), així com les cames trencades, aparentment a causa d’un colp sobtat i molt fort. Els braços, tallats independents al cos central, s’acoblaven al tors mitjançant espigues cilíndriques de fusta (també anomenades clavilles), part de les quals han quedat allotjada a l'interior de la fixació del tronc.
 |
| Acoblament amb clavilles dels braços al tronc |
Cal remarcar que la troballa conserva una part del cap, té completa la regió occipital del crani i només li falta la cara. Això xoca amb la versió històrica oficial, que diu que el cap del Crist va ser separat de forma violenta de la resta del cos l'any 1936. Tenim, per tant, un primer indici material que la troballa pot tractar-se d’una obra completament diferent.
El cap està inclinat cap endavant i decantat cap a la dreta i els flocs de cabell llargs i ondulats cauen cap a la zona de l'esquena (zona occipital i escapular). La cabellera està completa i treballada amb detall dins de la línia dels tallers d'imatgeria valenciana en l'òrbita de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
 |
| Part frontal del cap, on falta el rostre del Crist |
 |
| Part occipital del cap, amb una detallada cabellera |
La peça és d’un marcat classicisme: el tors mostra una musculatura idealitzada però clarament naturalista, amb l'arc costal i el pectoral ben definits, on podem distingir a la perfecció l’estern i les clavícules. L'espatlla o muscle dret puja un poc més que l’esquerra conseqüència directa de la inclinació del cap cap a la dreta. Això va obligar escultor a elevar un poc més el múscul pectoral dret per a mantindre la coherència anatòmica i expressiva.
Els mugrons dels dos pits han desaparegut potser pel possible arrossegament del bust pel terra i la part davantera del tors presenta insinuacions de sang i la llançada davall del pit dret. Com a mostra de la violència patida, a la part esquerra, a l’altura de la zona lumbar (la llomera), presenta dos talls incisius que semblen de destral, potser en un intent de trencar-lo per la meitat.
 |
| La zona lumbar esquerra presenta dos possibles talls de destral |
A la part posterior del tors, a la zona dels omòplats, per aconseguir un volum que el bloc central de fusta no tenia l’autor va afegir un suplement de fusta, segurament encolat. Aquest postís, no massa gruixut, ha desaparegut i ha deixat al descobert les inicials "OM”, potser el nom de l’autor o la marca del taller on es va crear el Crist.
La imatge ha patit els efectes del foc: no s'ha socarrat ni s'ha carbonitzat, però es veuen els resultats d’una exposició a elevades temperatures i al fum en el costat esquerre, que està ennegrit en diverses zones, així com també en l’abdomen. La policromia en el cos no està tan ben conservada com en les cames, potser perquè el tors va rebre una temperatura més alta i va estar més exposat directament al fum, per la qual cosa presenta aquestes zones més fosques.
 |
| Part lateral esquerra, la més afectada pel foc |
En la part posterior cal destacar la importància de la concavitat corbada a la zona lumbar i glútia, un disseny fet sense cap dubte per acoblar una creu d'estípit (el pal vertical de la creu) en secció cilíndrica o de tronc natural. El forat central és el conducte per on passava el clau o caragol de ferro que fixava la imatge a la creu des de darrere, tot i que es veuen també altres forats que fan pensar que servirien per a reforçar la unió.
 |
| La concavitat corbada per acollir una creu rodona i no plana |
La concavitat corbada només és susceptible d’acollir el pal d’una creu rodona, i eixa circumstància xoca amb la forma plana de l’estípit i del patíbul (braç horitzontal) de la creu de l‘actual Crist del Calvari. I cal suposar, que igual que es va reconstruir el Crist, es reconstruiria en la creu tal com era.
I eixa suposició passa a ser confirmació quan observen les dues fotografies d’abans del 1936 del Crist del Calvari que publicarem demà, en la segona part. En aquestes dues fotografies les creu són de gran similitud, quasi idèntiques a l’actual i només es diferencien en la sanefa decorada que porta la creu actual però.... sempre són planes!!!.
Nota: Aquest informe és extracte d'un estudi inicial realitzat per Salvador Ripoll amb la col·laboració de M. Joan.
© Permesa la reproducció citant l'autoria
© Fotografies 2026 M.Joan. Permesa la reproducció citant l'autoria
SEGUIREM AMB LA PART II: Les proves més concloents: el perizoni i les fotografies d’abans del 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada