L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dilluns, 2 de novembre del 2026

Quatre muntanyencs del Centre Excursionista coronen el Comapedrosa, el cim més alt d'Andorra (2.943 m)

 

 L’expedició formada pels muntanyencs del Centre Excursionista Vicent Tuso, Lluis Ferrando, Javi Malagueño i Paco Cuñat coronaren el Comapedrosa (2.943 m) al Principat d'Andorra, nació a la que es desplaçaren el dimecres 29 d’octubre

L’ascensió  la realitzaren des d’Arinsal perquè en aquesta època de l’any el refugi Comapedrosa es manté tancat, un fet que va condicionar que l’ascensió fora d'una tirada des d'Arinsal.

 

 

A les 7 del matí iniciaren l’activitat amb una marxa prolongada i dura, les dos primeres hores va ser per sendes ben marcades amb un desnivell prolongat  i constant, passaren  pel refugi creuant el riu l’Areny i el Coma fins arribar a l’estany Negre on descansaren un poc per recuperar forces abans d'enfilar per la lloma que els duria a les cretes més elevades.

Eren un total de 7 crestes abans d'arribar a la final, molt exigent amb blocs alpins de pedra solta que va dificultar molt l’ascensió. A la fi, i  després de 5 hores, coronaren el sostre d’Andorra: el Comapredrosa, amb la satisfacció del grup per haver aconseguit un nou repte.

 

 

Després de la celebració i les fotos per al record començaren la baixada  en direcció contraria a la pujada, salvant una gran pedrera vertical i prologada que no deixava cap moment a la relaxació.

Molta cura posaren per baixar en un camí que no està pràcticament marcat perquè no és una ruta elegida i transitada pels muntanyencs, amb la qual cosa hi ha poques referencies de pas, només algun punt groc en els blocs de pedra mes alts. Els blocs solts van requerir màxima concentració per tal de no patir cap accident.

 

Després de dos hores de baixada arribaren al Pla de l’Estany on ja l’orografia canvia totalment per a passar a llargues planícies i una senda que travessa un bosc frondós fins arribar a Arinsal lloc de sortida.

Arribada al punt de partida amb la satisfacció  d'haver completat una ruta circular  inoblidable de aproximadament 9 h que combina boscos frondosos, glaceres-estanys, pedreres i crestes amb unes vistes espectaculars dels Pirineus. El grup  ja és a cada amb la ment preparada per  una nova programació de cara el pròxim hivern.