L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.946
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 37.979

dimarts, 5 de novembre del 2019

L'Ajuntament canvia una de les comportes del riu Vaca per una altra nova de trinca.


L'Ajuntament, a través de la regidoria d'Agricultura que dirigeix Emili Enguix, de Compromís, ha procedit a canviar una de les tres comportes instal·lades al canal de desaigüe del riu Vaca, entre els termes de Tavernes i Xeraco.



La nova comporta està completament instal·lada, és completament nova, i al mateix temps del canvi l'empresa "Riegos Pous", l'encarregada de fer la faena, ha revisat i ha efectuat tasques de manteniment del sistema que l'eleva. Això ha suposat una inversió sobre els 15.000 euros.


La reparació d'aquesta comporta i la seua maquinaria d'alçada i baixada va ser considerada urgent, atés el mal estat en que es trobava com es perfectament comprovable en la fotografia que publiquem tot seguit. No cal ni dir que aquestes comportes, que tanquen i obren el pas cap a la mar d'una part del riu Vaca, són molt importants des de el punt de vista de la seua funció reguladora con de control de l'aigua, així com regular les avingudes del riu en cas de pluges. El seu control el porten els guardes rurals.

Així estava la comporta vella, fins i tot un gran tall enmig
 

Aquestes comportes estan ubicades en el canal de desaigüe del riu Vaca, una infraestructura agrària executada i sufragada per Tavernes en terrenys del propi terme fa dècades i que en l'any 1980 foren lliurades per la Direcció General de Projectes i Obres (Secció de Defenses i Regadius) a la Cambra Agrària vallera, de manera que és l'Ajuntament de Tavernes qui ha d'efectuar manteniment i reparacions.

dilluns, 4 de novembre del 2019

L'alumnat del programa "Et formem" actua en la millora del Parc dels Vents



L’alumnat del programa "Et Formem" de l’especialitat de jardineria ha continuat els treballs de millora i manteniment iniciat fa unes setmana al Parc dels Vents. Els treballs realitzats, com es pot apreciar en les fotografies, ha estat la col·locació de malla antiherba, principalment, i també pintura de la zona de jocs infantils i del mobiliari urbà. A més s’ha escampat escorça de pi i s’han fet treballs de desbrossament i arreplegada de restes vegetals.



Tavernes a traves de la regidoria de Foment de l'Ajuntament participa des de fa uns anys en els projectes del programa formatiu "Escoles d’Ocupació Et Formem", un programa que està cofinançats pel Fons Social Europeu dins del marc del Programa Operatiu Comunitat Valenciana 2014-2020.


El programa està destinat a persones aturades que presenten dificultats d’inserció laboral o pertanyents a col·lectius vulnerables. Els projectes "Et Formem" s’estructuren en dues etapes en les que l’alumnat rep formació teòrica que s'alterna amb el treball i la pràctica professional.cosa que les permet l’obtenció d’un Certificat de Professionalitat.

diumenge, 3 de novembre del 2019

Crònica d'una gran estrena: “Alícia al musical de les meravelles” omple la Casa de la Cultura




Espectacular estrena del musical “Alícia al musical de les meravelles” la nova producció de “Trencadís”, que ha aconseguit omplir la Casa de la Cultura en les dues representacions d’avui diumenge. Fent honor al títol, una meravella d’espectacle al qual li assegurem tants èxits com les anteriors produccions.

La productora vallera “Trencadis” en aquest musical segueix un camí que coneix molt bé i que els ha donat molts d’èxits – i estem ben segurs, que aquest en serà un de més- com és convertir un conte clàssic, “Alicia en país de meravelles” de Lewis Carrol, en un gran espectacle musical. Una representació on han gaudit tots, els menuts i els pares, i que s’emmarca dins de la línia d’espectacle familiar que “Trencadís” ha fet palesa en anteriors muntatges.

L’essència del conte clàssic, el procés maduratiu d’Alicia, el pas de la infantesa a l’entrada del món dels adults, es manté en una versió modernitzada on trobem els personatges del conte (Alicia, la reina, el conill, les cartes, el gat, l’eruga, la marmota...) i personatges actuals, com la iaia, que representa la lectura i els jocs tradicionals front als actuals electrònics, i que serà qui, a traves de la narració del propi conte, conduesca la néta Alicia pel camí que la portarà a la maduresa a través de l’acció, els somnis, la reflexió i sempre amb la mirada posada en el món interior.

“Alicia al musical de les meravelles”, com va dir en la presentació l’autor de text i lletres, el valler Josep Mollà, es presenta en format mitjà, la qual cosa permet poder-se representar en escenaris no massa grans. Pot ser per això el decorat de fons, sempre és el mateix, i són els elements mòbils sobre l’escenari, personatges inclosos, els utillatges de l’escena que van modificant-se segons l'esdevindré de la història, tot ben recolzat en un joc de llums perfecte.

En resum, al llarg de la representació el colorit, el ric i variat vestuari, el ritme interpretatiu, els molts personatges representats pels actors i que obliguen a constants canvis de vestuaris... tot plegat converteix l’obra en una veritable lliçó d’escenografia, ben treballada i recolzada amb la coreografia dels números musicals. 



A “Alicia en el musical de les meravelles” pensem que es troben unides i reforçades totes les característiques teatrals que ha dut Trencadís a crear un estil propi quan a la concepció del musical - ¿podem ja parlar de l’estil o model “Trencadís” ?- ,  amb el qual obren la porta de la modernitat a grans temes clàssics fins a convertir-los en actuals, com avui hem pogut comprovar.

 “Alícia al musical de les meravelles”, no ho oblidem, és sobre tot un musical, excel·lent, amb números musicals i una estudiada i treballada coreografia, una de les debilitats confessades de la productora, que és alhora una de les grans bases dels seus espectacles. Cançons amb textos acurats que s’escenifiquen amb una gran mescla de ritmes i varietat d’estils musicals, i que atrauen de seguida a l’espectador de manera que sense cap indicació i de manera espontània, han fet sonar les palmes compassades al ritme del número musical que s’interpretava en eixe moment.

Memorable tota l’obra, però sense dubte totalment genials les escenes del musicals protagonitzades per Alicia i el senyor eruga, la coreografia de la festa del senyor Barreter i ja, per aplaudir, la part final, quan el musical arriba al moment àlgid amb l’entrada de la Reina de Cors i el judici a Alicia, un moment on tots els recursos de l’obra (color, música, llum, coreografia, escenografia...) es posen a disposició d’un gran final que ha fet alçar dempeus els espectadors. 

Els papers del musical són intèrprets per cinc actors (Mary Porcar, Kevin Coll, Mamen Mengó, Arturo Sebastià i Àngel Crespo) que interpreten, canten i ballen i on, excepte Mary Porcar que representa Alícia, els quatre han de doblar, triplicat, quadruplicar papers, en una gran multiplicació interpretativa per poder representar la munió de personatges que apareixen al relat de Lewis Carroll. A més a més, amb continus canvis de vestuari, realitzat amb el mínim temps, cosa que agraeix el ritme de l’espectacle que no decau en cap moment. En conjunt, un esforç afegit per aconseguir el perfecte sincronisme en tot l’espectacle. 


Disculpeu-nos, però no anem a destacar-ne cap, tots els actors i l'equip creatiu, mereixen els nostres elogis pel treball fet avui, en l’estrena del musical, que ha fregat la perfecció. I tot per aconseguir un espectacle que no desdiu en res a tot el que fins ara havíem vist de “Trencadis” i que és la prova i demostració que estem al davant d’una de les grans companyies teatrals actuals, i davant d’una obra que segur estem, tindrà critica elogiosa en tots els punts de l’estat on es represente a partir d’ara.

L’obra de Lewis Carrol és molt coneguda, a més de les edicions en paper, per la versió cinematogràfica animada de Walt Disney del 1951, per la versió de Tim Burton del 2010 i per la darrera del 2016, dirigida per James Bobin, amb la segona part de la historia “Alícia darrere de l’espill”. Transformar tot aquest bagatge en un musical modern de temàtica actual i aconseguir que les idees originals i el món fantàstic creat per Lewis Carrol sobre la formació d’Alícia no perdera vigència, sense cap mena de dubte, ha estat tot un gran repte.

Un gran repte amplament superat per “Trancadis” que s’ha envoltat d’un equip creatiu del màxim nivell: Pascual Peris en el vestuari, guanyador de dos Premis Max; l’escenografia potent de Luis Crespo; la il•luminació de Ximo Rojo; les coreografies de Pachi G. Fenollar o la música de Paco Iváñez, tots grans professionals que amb el text del valler Josep Mollà i la direcció de Jose Tomàs Chàfer han fet realitat un projecte ambiciós.

La nostra enhorabona i l’agraïment d’haver-nos fet passar 80 minuts meravellosos.

Nota: només incloem fotografies de la salutació final, respectant el Copyright © de l'obra

 

L'Ajuntament enjardina la placeta al final del Passeig Colom



L'Ajuntament de Tavernes continua el treballs d'acabament de la placeta del final del Passeig Colom, dedicada a la catedràtica "Conxa Ciscar", i ha plantat diverses especies vegetals en la zona enjardinada que es disposa al voltant, excepte la cara que mira el Camí Vell de Gandia.


Tal com es pot apreciar, les plantes són d'espècies que "s'emparren" amb l'objectiu de cobrir el mur que delimita la placeta, al temps que puguen cobrir les pèrgoles que s'han bastit i davall de les quals es disposa una taula i bans d'obra.

En el centre de la placeta, que funciona com a una petita zona de jocs infantils ( jocs de carrusel, tubs de parlar, plataforma giratòries, balancins amb molles...) s'ha entapissat amb un terra de gespa artificial i preparada per als menuts, amb base d'escuma absorbidora impactes i s’aportarà arena de silici estesa com acabament, tal com s’especifica en el projecte tècnic. 



 Les obres que s'han executat en la placeta tenen com a objectiu reordenar l'espai, dotar-la d’un nou paviment i mobiliari urbà, entre el qual hi ha la instal·lació de pèrgoles, amb taula i llocs per seure, així com bancs de fusta en la part que tanca la placeta per la part est.

Aquesta placeta urbana, que està dedicada i ja té com a nom oficial el de la catedràtica de pedagogia de la Universitat de València, la vallera Conxa Ciscar, és el nexe d’unió i encreuament del Passeig Colom amb l’avinguda de Marjaletes i l’entrada a l’avinguda de les Corts Valencianes i al Camí Vell de Gandia. 


La projecte ha millorat els passos dels vianants, que ara són més i adaptats a totes les diversitats funcionals. També s’han instal·lat embornals en els sistemes de drenatge d’aigües pluvials i s'ha procedit a la reposició de les trapes en les noves cotes.

La depuradora de Tavernes enmig d'una investigació que du a cap la Generalitat


La depuradora de Tavernes estaria afectada per una investigació que du a cap la Generalitat  sobre la legalitat del control i manteniment d'un conjunt de depuradores valencianes. Cal dir primer abans de res que  no és una qüestió municipal, ni l'Ajuntament de Tavernes té res a vore en no intervindre en la gestió de la depuradora, que és responsabilitat de la Generalitat.

Segons una publicació de "eldiario.es", l'empresa "Depuració d'Aigües del Mediterrani" (DAM), estaria investigada per la Generalitat, a traves de l'Entitat  Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (Epsar).  La  investigació es deu a que DAM és presumptament la propietària de Laboratoris Tecnològics de Llevant (LTL), empresa que controla els abocaments de sis depuradores públiques gestionades per DAM, cosa que seria il·legal, perquè no es pot ser jutge i part.

Les depuradores en qüestió són la de Tavernes de la Valldigna, Dénia-El Verger, Benissa-Senija, Xàbia i Font de la Pedra, gestionades per SAV-DAM i la planta de Teulada Moraira, les aigües de la qual depura l'UTE SAV-DAM-Facsa. Els abocaments d'aquestes depuradores les controla, segons el diario.es,  l'empresa Laboratoris Tecnològics del Llevant des del 2017.

Segons la informació del registre mercantil, DAM és la propietària de LTL a través d'una entramat de tres empreses. El cent per cent de la propietat de LTL el té Red Control, que al seu torn és propietat de "Control de Calidad en la Edificació  de Obra Pública", que pertany al 100% a "Rostibubo Obres y Servicios". El 100% de "Rostibubo Obras y Servicios" és de DAM.

De moment l'Epsar,  l'organisme de la Generalitat que gestiona l'explotació i executa les obres de sanejament i depuració, no ha aclarit en quin punt es troba la investigació, però segons afirma "eldiario.es", el seu gerent havia reclamat la titularitat real de les empreses per a confirmar si podria haver-hi frau, alguna cosa que és podria contrastar acudint al registre mercantil.

La situació preocupa molt en el sector perquè podria tractar-se d'una competència deslleial en els controls de contaminació d'abocaments que efectua LTL. Això, segons la informació original, podria generar inestabilitat en un sector estratègic com és el de la gestió de l'aigua.

Text basat en un dels apartats de l'articles sobre DAM publicat per "eldiario.es". 


dissabte, 2 de novembre del 2019

Tavernes i Xeraco demanaran al Consell que anul·le la resolució del Camí Real




Tavernes i Xeraco han fet palesa la seua voluntat de treballar conjuntament pels veïns i veïnes, sense pensar en colors polítics, i així cercar solucions després que la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori haja tancat al trànsit el Camí Real.

La primera reunió, com ja vam avançar, es va celebrar a l’Ajuntament de Xeraco entre l’alcalde del municipi xeraquer, Avelino Mascarell i la regidora d’Hisenda, Ubalda Balaguer, ambdós del PP, mentre que per banda de Tavernes hi eren l’alcalde, Sergi González, i el regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, ambdós de Compromís.

Objectiu prioritari i immediat: la recerca de solucions al trànsit de la via pecuària, un problema que realment no va arrancar amb la posada de senyals prohibitius, sinó que cal mirar enrere quan la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori va iniciar el mes d’abril del 2018 la tramitació del projecte de Decret del Consell pel qual s’aprovava el Catàleg del Sistema Viari valencià, que va tindre el període de consulta prèvia, i al qual el consistori de les dues localitats van presentar al·legacions i escrits de rebuig al projecte. 



Finalment, serà el Decret 46/2019 qui atribueix la titularitat d’aquests camins als municipis quan la seua funcionalitat responga fonamentalment a usos del propi municipi, però això no cal ni dir que no passa en el Camí Real, ni a Tavernes ni a Xeraco. La via afectada pel decret és un tram de la comarcal CV-605 i avui dia, a més del possible ús com a via pecuària, té un indubtable ús com a via de trànsit rodat entre els municipis de Cullera, Tavernes i Xeraco i per tant més enllà de la presència d’un ús pecuari, és indubtable que té una projecció supramunicipal. 

Els dos municipis ja van sol·licitar la suspensió de la resolució que manté el caràcter de via pecuària. Els arguments: conservar exclusivament el caràcter ramader del tram el faria compatible amb el trànsit agrícola, que segons s’afirma des dels Ajuntaments representa només un 10% del total. I ara, tornaran a demanar que s'anul·le eixa resolució de ser  només via pecuària.

Avelino Mascarell, alcalde de Xeraco ha denunciat que la Conselleria ha adoptat de manera unilateral aquesta posició sense aportar una solució a tots els veïns i veïnes que han de fer ús d’aquest vial. 



Per la seua banda l’alcalde de Tavernes, Sergi González, ha recalcat que, la petició d’una reunió entre totes les parts afectades, busca solucions conjuntes a una problemàtica que considerava “injusta” i que està afectant a tants veïns i veïnes dels dos municipis.

Els dos alcaldes demanaran, tant a la Diputació com a la Conselleria, la millora i construcció de la carretera en total condicions de pas i suspensió de la resolució. La proposta que presentaran està ben definida: el Camí Real consideren ha de ser una carretera com és tot el trajecte de la CV-605, Natzaret-Oliva, i ha de permetre la circulació de qualsevol vehicle i l'accés als horts, com passa en tots els trams i més quan es massa sabuda la importància que té per al turisme de la comarca. 

Després de la reunió, els alcaldes i el regidor Josep Llacer es traslladaren al punt d’unió dels dos termes, on pogueren comprovar també la necessitat d’escometre obres de manteniment i millora donat el mal estat del Camí Real, especialment en el terme de Xeraco, on temps arrere l’Ajuntament es va vore obligat a col·locar cartells avisant de la perillositat del tram.

Text redactat amb informació pròpia i de Comarcal CV. Fotos facebook Ajuntament de Xeraco

divendres, 1 de novembre del 2019

Anit va començar la campanya electoral que ens dura al 10N


Anit, a les 00:00 d'avui divendres, Dia de Tots Sants,  va començar la campanya electoral, la més curta de la història en ser només 8 dies, i que ens durà a les eleccions generals el pròxim dia 10N. Eleccions que no oblidem hauran d'elegir els diputats al Congrés, però també els senadors del Senat.

El costum de tants anys i tantes eleccions també es va acomplir anit: i quasi tots els partits amb representació municipal es donaren cita a la Plaça Major per fer la primera enganxada de cartells. Bon ambient com sempre i més facilitat per la bona temperatura que estem gaudint aquests dies, però amb menys gents de la que fins ara era habitual. Tantes eleccions, en tant poc de temps, es notava.
 
 
Així i tot, els partits feren la tradicional roda d'enganxada i acudiren a tots els punts habilitats per l'Ajuntament per fixar els cartells, per  fer visibles els missatges electorals. Avui alguns punts de la ciutat tenien l'aspecte que ja veieu a les fotografies.
 
 
I com en totes les eleccions generals, els valencians i valencianes ens juguem molt, com a mínim les solucions als problemes del camp i de la nostra taronja, el problema de l'infrafinançament del nostre territori i de solucionar la falta d'infraestructures, etc. Uns problemes que arrosseguem de fa temps i que mai cap partit estatal ha abordat i els ha cercat solucions. 
 
 
Molt ens temem que la campanya serà Catalunya, Catalunya i Catalunya, i que no es parlara dels problemes valencianes, que no eixirà en els debats la necessitat de canviar el sistema de finançament autonòmic,  tot i que som l'autonomia on l'estat menys inverteix, i que estem en la cua de la renta per capità per culpa de les polítiques de finançament que han aplicat el PP i PSOE de fa decades.  Sort que hi ha Compromís per fer que, almenys, es parle de nosaltres, els valencians i valencianes, i dels nostres problemes.

Tot ho vorem: el PP acusa a Compromís de no fer res per la Goleta



Ahir ens desdejunàvem amb manifestacions del PP de Tavernes a la premsa: que si “Compromís no hace nada para que Costas solucione el problema de la Goleta”, i llegíem les propostes per a  consensuar “medidas de presión contra Costas” o per a  “estudiar si es hora de ir a malas”, entre altres. Ara,  quan governa el PSOE. Abans res.

Coincidim amb ells en que la reposició d'arena no soluciona res. Nosaltres fa anys que ho estem dient:  és temps i diners perduts.  I ells ho diuen ara, però quan governava Rajoy també  hi havia reposició d'arena tots els anys i no obrien per a res la boca.

Tot ho vorem. La transgressió de la Goleta és una qüestió molt preocupant i ells mai mai no li han dedicat atenció. Avui estem satisfets: amb  20 anys de retard, per fi se n’adonen que tenim un greu problema. Ara esperem les gestions al màxim nivell, perquè a Madrid s'actue.

La història de milions abocats a la mar 

¿Quants milions porta el govern de Madrid invertits en regenerar la Goleta després de cada temporal? D’aquests milions ¿quants se'n va gastar entre el 2011 i el 2018 el govern de Rajoy, del PP, amb actuacions de la Demarcació de Costes? Molts i per a res. Mai no van tindre cap interés en donar una solució definitiva i, aquesta imatge de dalt, de la Goleta del 2013, amb govern de Rajoy, l'hem vista moltes vegades.

Una imatge, com la de dalt, repetida el 2011, el 2012, el 2013... el 2018 amb governs del PP: mai cap anunci de solució definitiva


La Goleta donava el primer avis seriós a novembre del 2002, quan el temporal va traspassar la mota i la mar va entrar en la urbanització. La transgressió de la platja de la Goleta era ja evident: preocupació de la gent, i el govern municipal del PP, en una reunió a l’estiu amb els veïns de la urbanització de la Sardina, prometia solucions des de Madrid. El president del govern era José María Aznar.

Amb el temps, i sense arribar la solució definitiva, els problemes de la Goleta anaven creixent i serà majorment a partir del 2010 quan tots els anys es repeteix la història: un temporal i la platja de la Goleta sense arena i tots els anys la reposició.

A partir del 2011, Compromís presenta esmenes als pressupostos de l’Estat en el Congrés de Diputats i demana una solució amb inversions per valor de 200 milions per a la costa entre El Brosquil i Oliva, i també inversions en el riu Vaca. La resposta sempre serà el vot en contra del grup del PP, diputats valencians inclosos. I així durant vuit anys, perduts amb el seu vot en contra.

El CEDEX té l'estudi base del projecte fet. De fa anys. ¿Per què el govern de Rajoy (PP) no el va posar en marxa i votava sempre en contra en el Congrés de Diputats?

I mentre tant, el govern de Compromís de Tavernes mantenint desenes de reunions amb Costes, o a Madrid amb responsables del PP, per solucionar els problemes vallers, sempre sense res positiu. I l'estudi-projecte del CEDEX, un organisme del  Ministerio de Transición Ecològica, del qual depèn Demarcació de Costes, dormint en qualsevol calaix del ministeri a Madrid, sense executar. 

De Rajoy a Sánchez, o del silenci total a la critica 

El PP de Tavernes no va recolzar la concentració de Tavernes davant Delegació de Govern exigint solucions

Durant més de vuit anys el grup municipal del PP de Tavernes ha fet mutis. Silenci absolut any rere any front al problema de la Goleta. Cap proposta i cap moció en els plenaris;  cap gestió davant del seu govern a Madrid. Per no fer, no feren acte de presència, ni recolzaren la concentració davant davant la Delegació del Govern a València – presidida pel gandià Juan Carlos Moragues- on s’exigien solucions per a la Goleta.

¿Era perquè el govern d’Espanya era del seu partit i no calia molestar-los? Era més important el partit. que la defensa dels interessos de Tavernes, tot i haver promès defensar-los com a regidors vallers?  El partit està per damunt de l'interés general de Tavernes? La resposta els la deixem a vostès, lectors i lectores. 

Any 2016. El delegat del govern Juan Carlos Moragues (PP) anuncia una nova reposició d'arena. Però les solucions definitives mai.

Però tot això canvia a partir del juny del 2018 amb un president del PSOE. De no importar res, la Goleta passa a ser tema preferent per al PP de Tavernes. I aquest partit que callava i feia del silenci norma per a la Goleta, comença a exigir actuacions. Ho fa quan el seu partit ja no governa Espanya.

I fins i tot fa uns mesos, ja van acusar Joan Baldoví i Compromís de no fer res a Madrid per la Goleta. Però Joan Baldoví no ha estat mai govern a Madrid, sinó que va ser Rajoy qui ens va governar vuit anys, i el seu govern era l'únic responsable i competent en matèria de Costes, com ho és de la Confederació i del riu Vaca.

Elaboració pròpia 

El CEIP Magraner presenta en la reunió d'escoles UNESCO el pla de treball 2019-2020


Les escoles valencianes associades "UNESCO", entre les quals hi ha el CEIP Magraner de Tavernes, s'han reunit a Alcoi per tal de traslladar i posar en comú tota la informació d’inici de curs sobre funcionament i organització de la xarxa.

El coordinador valencià, Jesus Martínez va exposar les novetats després de la reunió de coordinació nacional i les propostes per al curs que ara iniciem, així com relació de centres nous que s’incorporen o els que han marxat per no haver presentat el projecte o documentació.

El CEIP Magraner va estar representat per la professora coordinadora Amparo Albacete i pel cap d'estudis Fran Lledo, els quals van informar com el centre valler pensa enguany dur a cap el projecte "Desplastificat", en el qual ja s'ha treballat fermament cursos passats. Cal recordar que el curs passar va ser el CEIP Magraner qui va acollir la reunió de coordinació, que enguany com es rotativa s'ha celebrat a Alcoi.

Cal remarcar, com a conclusions, la voluntat dels centres de dur a cap una trobada d’alumnat dels centres de primària que participen en les activitats UNESCO, a semblança de com es fa en l'ensenyament secundari. Aquesta primera Trobada Unesco s'ha programat pel 27 de març del 2020 a la localitat d'Alcoi, i pot tindre com a participants un total de 17 centres valencians. El CEIP Magraner va proposar que la trobada d’alumnes a celebrar el 2021 siga a Tavernes, per a la qual cosa esperen comptar amb l’ajut, com sempre han tingut, de l’Ajuntament.

El treball que desenvolupen els distints centres es comparteix en la plataforma "e-tweening", la qual actua com a plataforma global, que arreplega tots els treballs i projectes realitzats. Hi ha la idea de presentar aquesta metodologia de treball al concurs mundial que se celebra al Japó, on es presentarien els projectes globals de "Desplastificat” i el de "Patrimoni".

Elaboració pròpia
Foto facebook