L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 739
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.093

dilluns, 25 d’agost del 2025

La Generalitat ha iniciat la consulta pública i al·legacions sobre la nova llei de la Costa Valenciana


Guardamar del Segura 1930

La Generalitat ha iniciat la consulta pública del decret que vol protegir de l'enderrocament o expropiació a nuclis urbans de valor etnològic. La publicació en el DOGV dona quinze dies per poder al·legar. El passat mes de maig, les Corts Valencianes aprovaven la "Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana" amb el vot a favor del PP i Vox i en contra del PSOE i Compromís. La norma, entre altres qüestions, pretén “compatibilitzar la protecció del litoral amb els usos econòmics de la costa i protegir els nuclis costaners tradicionals de les partions”.

Una llei que, segons l'actual Govern valencià, donarà mitjans als Ajuntaments "per donar respostes segons les necessitats de cada municipi i es protegirà el conjunt arquitectònic íntegrament i amb això es fa un pas més en la protecció dels nuclis amb valor etnològic”. La previsió és aprovar una norm que catalogue com a poblats tradicions o de valor etnològic construccions en risc d'enderrocament per la llei de costes estatal, cas de Torre de la Sal a Cabanes, Moncofa, Nules, Xilxes, Almenara, Dénia o Guardamar del Segura.

 

Dénia 1950
 

Tal com està previst en la llei, la protecció seria per a nuclis que tenen una existència de molts, molts anys, alguns centenària, cas de les cases de la platja Babilònia, a Guardamar del Segura, o les "casetes de Nules", algunes amb 100 anys i altres construïdes abans del 1960, o les casetes de Les Deveses a Dénia, construïdes a la primera meitat del segle XX. 

Podria ser el cas dels "xalets" de primera línia de la Platja de Tavernes si estigueren afectades per la nova partió, però tal com s'anuncia i s'informa de les afeccions en els diversos articles de premsa que hem llegit no afectaria a les construccions modernes de la platja de la Goleta. De fet no hem trobat cap article que, dins del context de poblats o construccions de valor etnològic esmente la zona afectada a la Goleta.

Malgrat això, el dictamen realitzat pel Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre l'avantprojecte de la Ley de Protección y Ordenación de la Costa Valenciana ja en tramitació, afirma que la nova llei no servirà per als objectius del govern Mazón de salvar els nuclis històrics de valor etnològic. El dictamen del CJC es vinculant per a la Generalitat i assenyala que la llei suposa una "regressió medioambiental", no té informes sobre habitatge, climatologia o fauna a més que la figura dels nuclis etnològics no decidirà el futur dels immobles inclosos en el domini públic marítimo terrestre, perquè es competència de l'estat.

 

La línia de la nova partió a la Goleta

 

Després de tres anys, estem sense novetats amb la nova partió del MITECO, que continua endavant 

La Goleta està afectada per la nova partió derivada del nou Reglament de Costes aprovat pel govern del PSOE. El MITECO va posar en en pràctica noves partió del Domini Públic Marítimo-Terrestre (DPMT) en zones al llarg del litoral del País Valencià, entre elles la Goleta.

El govern de Compromís ha sol·licitat diverses vegades la paralització de la DPMT de la Goleta: per escrit, en una reunió el 5 de febrer del 2023 a Madrid, fa ara dos mesos, en un altra reunió a Madrid  on eren els representants dels tres partits del govern municipal. En totes quedava palesa la nul·la voluntat del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) de paralitzar la nova partió.

El 13 de juny del 2024, la Demarcació de Costes va marcar en les propietats privades els punts de la nova partió. L'Ajuntament va interposar un recurs contenciós-administratiu el mes d'agost 2024 contra la revisió de la partió de la Goleta que va ser admés a tràmit per l'Audiència Nacional. S'hi argumentava  el projecte de regeneració de la Goleta, que pretén tornar la platja a l'estat i amplitud d'arena que tenien en els anys 50/60 i al fet que la Goleta va patir una partió en l'any 1999 i per tant el MITECO no seguiria la norma de no actuar i dur a cap una nova partió en aquelles zones que ja n'havien tingut una després de l'entrada en vigor de la Llei de Costes de 1988

Son 510 metres de platja,  36 habitatges els implicats, majorment situats en la primera línia i afecta jardins i piscines però també hi ha casos en que la línia de la partió arriba dins de cases, als quals cal sumar uns 300 immobles que passaran a formar part de la nova zona de servitud de pas. La nova partió, implica una ampliació del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) i, en conseqüència, que propietats ara privades passen a ser de l'Estat, com també zones que són de propietat municipal.